Lluny dels models federals: ni ordinalitat blindada, ni recaptació, ni plena autonomia normativa

Dossier El nou model de finançament 6 articles

• Els noms clau que han desencallat el model de finançament
• L'estratègia de Junts pel finançament: "Capgirar la pressió"
• Alícia Romero: "I tant que volem recaptar tots els impostos, però s'ha de fer bé"
• "És un model nou del tot i estarem a anys llum d'on érem fins ara"
• Lluny dels models federals: ni ordinalitat blindada, ni recaptació, ni plena autonomia normativa
• El llarg camí per millorar els recursos: així ha evolucionat el sistema de finançament autonòmic

BarcelonaEl nou model de finançament autonòmic presentat aquest divendres per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, representa un canvi respecte al que ara està en vigor, però queda lluny dels que tenen altres territoris en els quals s'ha emmirallat sovint el catalanisme per proposar reformes del sistema que permetin assolir més recursos a la Generalitat i reduir les disparitats entre el que aporta Catalunya a l'Estat i el que en rep. El sistema presentat per la ministra queda lluny dels models forals que tenen garantits constitucionalment el País Basc i Navarra, però també de sistemes de caràcter federal com el Canadà, Suïssa i Alemanya, que cedeixen a les regions la capacitat de recaptació i posen màxims a la solidaritat entre territoris per evitar que les regions més riques acabin amb menys recursos que les més pobres.

Les singularitats espanyoles

País Basc i Navarra

Les dues comunitats forals, Navarra i el País Basc, són l'elefant a l'habitació del debat sobre el finançament a Espanya, perquè cada vegada que Madrid nega cessions de competències a Catalunya en matèria fiscal, els polítics catalans assenyalen aquestes dues autonomies com a exemples de regions amb una autonomia fiscal sense comparació a Europa més enllà de jurisdiccions quasi independents (com Gibraltar, les illes del Canal o Groenlàndia). El sistema és senzill: el govern navarrès i les tres diputacions provincials basques tenen cadascuna la seva agència tributària que recapta tots els impostos als seus territoris.

Cada any els governs de les dues autonomies negocien bilateralment amb el govern espanyol una transferència (l'anomenat cupo) amb què les dues comunitats compensen l'administració de l'Estat pels serveis i inversions prestats als seus territoris o als seus habitants. Aquesta negociació i, sobretot, el mètode de càlcul de la transferència –que inclou un element de solidaritat interterritorial molt petit– són força opacs i mai han sigut objecte de disputa política a Espanya tant si ha governat el PSOE com el PP.

El que no permet el sistema foral, però, és una capacitat normativa addicional sobre els tributs, sinó que és molt similar a la de la resta d'autonomies.

Canàries

Les Canàries són les grans oblidades en el debat del finançament autonòmic. Com a regió perifèrica de la UE, té l'IGIC, un substitut de l'IVA (amb tarifes substancialment més baixes) que recapta al 100% el govern autonòmic. A part d'això, en la resta d'impostos l'arxipèlag es manté dintre del sistema de règim comú amb la resta d'autonomies excepte les dues forals.

Els models internacionals

Alemanya

Pel fet de ser un país federal, membre de la Unió Europea i l'euro i un dels principals socis comercials d'Espanya, Alemanya és sovint el primer exemple que agafen els defensors d'un model de finançament més descentralitzat, tant federalistes com sobiranistes. El sistema germànic dona àmplia capacitat de gestió als governs dels länder (com s'anomenen els estats de la federació), però poca de normativa. Així, les agències tributàries regionals recapten el gruix dels impostos, però és el govern central qui marca quant toca pagar. Igual que a Espanya, els ingressos es distribueixen entre les administracions segons un percentatge de cada impost.

El sistema inclou un element de solidaritat horitzontal; és a dir, una transferència de fons de les regions riques a les pobres per igualar els ingressos, tot i que limitat i amb la impossibilitat que un land pobre acabi tenint més diners per habitant que un de ric: el que s'anomena principi d'ordinalitat que tant reclamen els partits d'àmbit català i que el nou model presentat aquest divendres per Montero continua sense blindar legalment, tot i que sí que hi ha un esforç perquè es compleixi en el cas de Catalunya.

Canadà

El Canadà és l'altre exemple que acostuma a sortir a Catalunya quan es parla de finançament. Les raons, en aquest cas, són més polítiques i tenen l'arrel en l'existència del Quebec: una província canadenca amb cultura i llengua pròpies que a la segona meitat del segle XX va convocar dos referèndums d'independència. Al sistema canadenc, el govern quebequès té una agència tributària pròpia que recapta tots els impostos, mentre que a la resta de territoris autònoms del país ho fa directament l'agència federal (hi ha una segona excepció, Alberta, que recapta l'impost de societats). En això es diferencia del model espanyol actual i del presentat per la ministra d'Hisenda, que no preveu cedir a Catalunya la recaptació d'impostos, tot i que ERC i el PSOE ho estan negociant en paral·lel i s'hauria de començar a aplicar amb l'IRPF d'aquí a pocs anys.

També a diferència del sistema espanyol, al Canadà cada província té plena autonomia per imposar els impostos que desitgi, amb els nivells que desitgi, de manera que molts impostos estan duplicats: hi ha un impost sobre el consum (el que a la UE és l'IVA) provincial i un de federal, etc. Es tracta d'un sistema similar al de l'IRPF a Espanya, que té un tram autonòmic i un d'estatal.

A més, hi ha un sistema de transferències d'anivellament vertical, és a dir, que paga el govern canadenc (això implica, tanmateix, que el gruix de diners prové de la recaptació de l'administració central a les zones riques i es transfereix a les pobres), però també amb la limitació legal del principi d'ordinalitat.

Suïssa

Igual que Alemanya, Suïssa és un estat federal europeu, però en aquest cas fora de la UE. Això no obstant, el seu sistema és, sobre el paper, més similar al canadenc: els cantons suïssos i el govern nacional tenen capacitat per crear els seus propis impostos, tot i que amb limitacions per evitar el dúmping fiscal. Com a Alemanya, però, els cantons recapten els diners i transfereixen el que toca a l'administració central.

Suïssa també inclou transferències entre territoris per anivellar-los entre rics i pobres, que en aquest cas es veuen complementades per transferències que fa el govern suís, un sistema que ara s'aplicaria a Espanya si finalment prospera la proposta de Montero. Igual que en els dos casos anteriors, els territoris més pobres no poden acabar rebent més per persona que els que més aporten.

Escòcia

Quan va recuperar l'autonomia el 1997, Escòcia inicialment va rebre poques competències fiscals, però amb el referèndum fallit d'independència del 2014 se li van augmentar i ara té capacitat normativa sobre l'impost sobre la renda i altres tributs, com ara impostos sobre béns immobles. Malgrat això, la recaptació continua a càrrec de l'agència tributària britànica.

Estats Units

El sistema tributari als Estats Units és altament intricat, perquè dona una àmplia capacitat normativa i de gestió no només al govern del país i als dels 50 estats, sinó també a administracions de rang inferior (municipis i comtats). Aquesta àmplia autonomia normativa fa que alguns estats dels EUA, com ara Delaware, siguin considerats paradisos fiscals.

Igual que al Canadà, cada estat de la Unió pot aprovar els tributs que vulgui, que conviuen amb els tributs federals. Per exemple, hi ha un impost sobre la renda federal que han de pagar tots els ciutadans, però nou estats no en tenen cap de propi, tot i que sí que hi ha ajuntaments que n'imposen. A més, cada administració compta amb la seva agència per recaptar els seus impostos.

Dossier El nou model de finançament 6 articles

• Els noms clau que han desencallat el model de finançament
• L'estratègia de Junts pel finançament: "Capgirar la pressió"
• Alícia Romero: "I tant que volem recaptar tots els impostos, però s'ha de fer bé"
• "És un model nou del tot i estarem a anys llum d'on érem fins ara"
• Lluny dels models federals: ni ordinalitat blindada, ni recaptació, ni plena autonomia normativa
• El llarg camí per millorar els recursos: així ha evolucionat el sistema de finançament autonòmic