Eluned Morgan: "Tenim 700.000 parlants de gal·lès i volem arribar al milió el 2050"

BarcelonaLa primera ministra de Gal·les, Eluned Morgan (Cardiff, 1967), atén l’ARA durant la seva visita aquesta setmana a Catalunya per segellar-hi un acord de col·laboració. Membre del Partit Laborista, és la primera dona a ser escollida primera ministra d’aquesta nació històrica i afronta eleccions al maig.

Què l’ha portada a Catalunya?

— Soc aquí per signar un memoràndum d'entesa amb la Generalitat. Tenim una llarga relació històrica amb Catalunya. Moltes persones del nostre país hi van lluitar durant la guerra civil i tenim un interès compartit en les llengües minoritàries. Tenim un passat industrial i estem passant a una nova economia dinàmica moderna. Per a mi, el que és important és que això no és només un tros de paper. Al costat del memoràndum hi ha un pla d'acció amb mesures concretes.

En quins àmbits?

— Estem molt interessats en treballar junts en l’àmbit de la tecnologia, la supercomputació, les renovables o els semiconductors compostos. A cada telèfon del món hi ha un xip que és de Gal·les, i nosaltres podem compartir aquesta experiència. De Barcelona, podem aprendre sobre ciències de la vida i bases de dades per desenvolupar nous medicaments.

Com Catalunya, vostès tenen una llengua pròpia, el gal·lès. Quin és el seu estat de salut?

— El gal·lès és oficial a Gal·les. Al Regne Unit no tenim una llengua oficial, tampoc l'anglès, perquè no hi ha una constitució com a tal. Durant molt de temps la llengua ha estat morint. Ara està estabilitzada i tenim ambició. Hi ha uns 700.000 parlants de gal·lès en una població de 3 milions i volem arribar a un milió el 2050. Molts dels nostres esforços en aquest moment són per encoratjar més gent a assistir a l'escola en llengua gal·lesa. El gal·lès és la meva llengua materna, vaig estudiar en gal·lès. Estem veient un interès més gran en la gent que vol enviar els seus fills a l’escola en gal·lès. És obligatori aprendre la llengua fins i tot a les escoles on s’ensenya en anglès, però a les escoles de llengua gal·lesa tota l’educació és vehicular en gal·lès. És l’opció que escull un 23%, en aquests moments.

Ha abordat amb les autoritats catalanes algun assumpte relacionat amb la llengua?

— Hem parlat sobre com les nostres llengües s’han d’adaptar a les noves tecnologies en un món on la IA marcarà el futur i sobre com aquesta els pot oferir noves oportunitats. Ja hi estem treballant a la universitat i amb algunes de les principals empreses tecnològiques. A Catalunya estan fent el mateix. I una de les coses que hem tractat avui és com és d'important no només traduir, sinó comprendre els matisos culturals i les diferències que acompanyen la llengua.

Segons les enquestes, a Gal·les el sentiment independentista està creixent. Què n’opina?

— Les enquestes són molt volàtils i tenim eleccions el maig. El Partit Laborista de Gal·les ha estat en el govern des que el nostre Parlament va ser establert, fa 26 anys. Quan ets al poder durant tant de temps, tens molt a defensar.

Com encara la cita electoral?

— És just dir que el Partit Laborista en el govern del Regne Unit en aquests moments no és molt popular, i pot ser que això estigui afectant la nostra popularitat. En conseqüència, no estic segura de si la gent està escollint activament el partit nacionalista o si estan pensant en bloquejar la força més a la dreta, Reform UK [tenint en compte el sistema electoral]. Tenim temps per escoltar i fer-los veure que som un partit amb experiència que, al mateix temps, està obrint la porta a les noves generacions per fer coses noves. Després de les primeres fases de l’establiment de l’autogovern [Welsh devolution], estem entrant en una fase que ens dona l’oportunitat de créixer, passar de ser una terra postindustrial a una terra tecnològica i moderna, impulsada per l’energia neta.

Què han de fer els governs democràtics i d’esquerres per lluitar contra l’extrema dreta?

— El primer que cal dir és que és important lluitar, i també entendre per què la gent està molesta. És responsabilitat nostra com a polítics. Una part té a veure amb la dificultat que implica viure en aquests moments: la vida és cara, l'energia és cara, l'habitatge és car. Hem d’oferir solucions perquè els votants no se sentin atrets per l’extrema dreta, que planteja una política de la còlera, no de l’esperança, i vol dividir les comunitats. Jo estic interessada en una política de l'esperança.

El Procés deixa alguna lliçó, per a Gal·les?

— Podem aprendre lliçons de tot arreu. Ha estat interessant veure com han canviat les coses a Catalunya en els últims anys i com l'intent de forçar la independència ha retrocedit lleugerament. També crec que Catalunya està en una posició molt diferent. Econòmicament és molt forta en comparació amb la resta d'Espanya, i aquesta no és la posició de Gal·les. Seria gairebé impossible per a nosaltres mantenir-nos econòmicament sense causar grans dificultats a la gent del meu país.

És possible un referèndum d'independència per a Gal·les, com ho va ser a Escòcia?

— Fins i tot els nacionalistes, Plaid Cymru, han dit que no faran un referèndum en els pròxims quatre o cinc anys.

Està d'acord amb l’encaix actual de Gal·les dins del Regne Unit?

— Hem d'assegurar-nos que utilitzem bé els poders que tenim, però de vegades necessitem més eines per servir millor la gent. Hem estat clars amb el Regne Unit sobre quines són aquestes eines, i no ens farem enrere. No canviarem d’opinió pel fet que hi hagi un govern laborista a Westminster.

Va ser diputada al Parlament Europeu durant molts anys. Què en pensa, del Brexit?

— Em va devastar. Soc una euroentusiasta orgullosa. Lamento molt que el Regne Unit votés sortir-ne, però també que ho fes el meu propi país, Gal·les, que s’havia beneficiat enormement dels fons de la UE. En aquell moment, hi va haver un cúmul d'esdeveniments: es va produir un enorme èxode de persones de Síria, i la qüestió de la migració es va fer molt prominent. Algunes persones van sentir una desconnexió, especialment els votants laboristes tradicionals. Crec que ara molts d'ells ho lamenten. Hem pagat un preu molt alt.

Hi ha alguna possibilitat que vostè, com a primera ministra, demani a Westminster que proposi el retorn del Regne Unit a la UE?

— Hem d'acceptar els resultats del referèndum. No fa tant de temps. Hem d'intentar establir una relació molt més estreta amb la UE i aquest és el meu desig.

Voldria fer-li una última pregunta sobre Veneçuela i els Estats Units. Quina ha de ser la posició del Regne Unit en aquest conflicte geopolític?

— Els governs han de respectar l'estat de dret en l'àmbit internacional. La situació a Veneçuela és inacceptable i crec que, si no som clars, serà difícil ser ferms amb Groenlàndia, que és un problema més immediat per a Europa. Si hi hagués una incursió a Groenlàndia, seria el final de l’OTAN. Les implicacions d’això són enormes.