Obituari

Mor el filòsof, sociòleg i crític d'art Arnau Puig

Amb la seva desaparició s'apaga l'última veu del grup Dau al Set

El filòsof, sociòleg i crític d’art Arnau Puig ha mort avui a Barcelona a l’edat de 94 anys a causa d’una llarga malaltia. Amb la seva desaparició s’apaga l’última veu del grup Dau al Set. De formació autodidacta, pertany a la generació que va haver de créixer amb la Guerra Civil, i va compartir amistat amb el pintor Joan Ponç i el polifacètic poeta Joan Brossa.

Puig no va abandonar mai la seva visió combativa. I va ser actiu fins al final. Fa poc més d'un any, d esprés d’escriure sobre Brossa i Dau al Set en nombroses ocasions, publicava Brossa, escarnidor, burleta, en què abordava el vessant més humà del poeta . “Per la nostra actitud, en aquell moment preferíem veure-ho tot des de l’òptica de l’enfrontament, que aleshores en dèiem dadaisme”, explicava Puig al diari ARA. “[Brossa] Va ser el meu amic –afegeix–, però ens vam barallar molt. La nostra relació no va ser plàcida. De paraula en les fotíem, i grosses, per interpretacions literàries i polítiques. Si li deies que Espriu estava bé, et deixava blau. Des del principi al final sempre va poder venir i jo sempre el vaig poder cridar”. 

Arnau Puig: “Joan Brossa ho feia tot amb mala llet”

La primera fita més coneguda del treball conjunt de Joan Brossa i Arnau Puig, que també va fer d’actor per a les seves peces escèniques, va ser l’únic número de la revista  Algol  el 1947, llavor de  Dau al Set , a la qual es van sumar Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Joan-Josep Tharrats i Joan Ponç.

Amb Antoni Tàpies i Modest Cuixart van impulsar el 1948 l'influent Dau al Set, un grup avantguardista que s'inspirava en Joan Miró, Paul Klee i Max Ernst, que buscava escletxes de llibertat en una Espanya grisa i reclosida pel franquisme. 

"Era un acadèmic antiacadèmic i filòsof de combat", assegura Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny de Barcelona. "Era un inconformista", afegeix Vélez, que havia parlat amb ell no fa ni tres setmanes i amb qui havien treballat molt colze a colze quan Puig era president de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA), e ntre el 1992 i el 2001. "Vam estar parlant dels museus, ell n'estava absolutament al cas, es pot dir que va morir batallant", diu Vélez. El 2013 Puig va rebre el guardó de l'ACCA a la publicació  Dau al Set, una filosofia de l'existència , per oferir una reflexió sobre els vincles entre l’experiència personal i la dimensió col·lectiva del fet artístic. En aquell moment, Puig va celebrar el discurs combatiu de l’Associació i en va destacar la independència des dels seus orígens.

"Ell era el filòsof del grup Dau al Set i sempre ho qüestionava tot, sempre deia que el problema fonamental del coneixement és l'home i que sense el coneixement no es pot tenir una autèntica actitud de compromís amb el món", afirma Vélez. Al maig Puig havia donat tot el seu arxiu a  la UPC amb l'objectiu que en fes difusió i el preservés. En aquell moment va expressar la seva satisfacció per la donació, ja que suposava "deixar en bones mans un tresor" que havia mantingut amb ell "tota la vida".