Carlos Carrizosa: el polític que aplaudia Pujol fins que no va poder escolaritzar els fills en castellà

Al candidat de Ciutadans li apassiona cuidar el formiguer que té a casa i assaborir les calades de pipa

3 min
Caricatura del candidat de Cs al 12-M, Carlos Carrizosa

BarcelonaNo es pot entendre el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa (Barcelona, 1964), sense l’asma infantil acusada que va patir fins als 12 anys i que el va convertir en lector empedreït. Llegia perquè li permetia evadir-se en les llargues estades a casa sense poder anar al col·legi, quan fins i tot li havien de posar oxigen. Tampoc se’l pot entendre sense els seus pares i els seus quatre germans, que han marcat de ple un home de lleis com ell que es defineix com a "familiar". I encara menys sense els seus tres fills, que el van empènyer a dedicar-se a la política per poder escolaritzar-los en castellà mentre la immersió lingüística els privava d’aquest "dret".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tot i això, comenta que quan era jove va sentir-se "partícip" del catalanisme perquè creia que era "amor a la terra, la cultura i l'idioma"; veia amb bons ulls Jordi Pujol com a "representant de la catalanitat", i fins i tot creia que era "bonic el que ell posava en valor". Des de la distància, però, afirma a l’ARA que detesta que posés els fonaments del que repudia: "La Catalunya nacionalista".

El que travessa de ple la vida de Carrizosa són la lectura i les lleis. Per contra, l'esport no l'atrau gens, ja que no el va poder practicar durant la infància i l'apassiona cuidar el formiguer que té a casa i assaborir les calades de pipa. En el seu dia a dia són imprescindibles els llibres i caminar pels espais oberts, com el camp i el mar, ja que li "pacifica l'esperit". De llibres en llegeix diversos alhora i molts són sobre història antiga, la seva gran passió. Un d'ells és La sangre del padre, del finalista del premi Planeta Alfonso Goizueta sobre la vida d’Alexandre el Gran.

El goig de llegir prové de la seva família, del barri de les Corts –amb orígens andalusos i extremenys–, tot i que a l'Eixample es troba la impremta dels Carrizosa, on treballen dos germans seus i on el candidat a la Generalitat també hi va ser de jove. El seu pare, el Víctor, responsable i seriós, va morir al peu del canó del negoci amb 84 anys per covid, en plena pandèmia. De la seva mare, la Mari Carmen, que era mestressa de casa, en va treure la part sentimental. En tot cas, no va continuar a l'empresa familiar perquè sempre havia volgut ser advocat, emmirallat en Perry Mason. Amb 10 anys va viure un episodi que el va acabar d'animar: una gamberrada a l'escola amb trencadissa inclosa que va acabar amb un judici simulat i ell d'advocat. Ha exercit des del 1989 després de graduar-se a la UB i té el despatx de penal i mercantil Carrizosa y Almazor, que comparteix amb la seva exdona i on espera tornar algun dia després de l'etapa política.

Però com és personalment? Els que el coneixen diuen que és "molt llegit" i que l'olfacte jurídic l'amara. Un polític inseparable d'ell és Joan Garcia, que destaca la bona relació que té amb l'equip amb el qual acostuma a dinar al Parlament, que és "de la broma" i generós convidant a àpats. Sosté que la imatge pública de distant contrasta amb la realitat, i que per a ell és clau ell la "relació intensa" amb els seus fills. "Capaç d'aguantar situacions complexes", la lleialtat als seus principis és una qualitat que coincideixen a subratllar Garcia i el també diputat Matías Alonso, que afegeix que el seu lideratge és "natural". Tots són al camp de batalla contra el nacionalisme català des de l'inici.

Origen de la militància

La seva militància va ser casual i també lligada a la família. S’hi va interessar quan va haver d’apuntar a l’escola als seus tres fills (nascuts entre el 1996 i el 2002) i va tenir problemes per trobar lectoescriptura en castellà. Ell i la seva dona eren grans lectors i volien que la canalla "no tingués problemes en l’aprenentatge de noves paraules i ho fessin en la seva llengua". A la llar d’infants dels fills ja veien que "la senyora de la guarderia i tot [plegat] era molt en català".

Els van dir que el seu fill estava "molt immersionat [sic] en una llar molt castellanoparlant", però els va sobtar el reflex "nacionalista" de la responsable: "No, cap problema, aquí tenim un turc que no té cap problema [amb el català]", va dir. A més, la concertada a la qual va portar els fills va deixar de fer la lectoescriptura en la llengua materna durant el tripartit. Per aquest motiu, quan va néixer Cs s'hi van sentir representats i Carrizosa ja s’hi va implicar el 2005 per ajudar, i va treballar a la sectorial jurídica. Va entrar de diputat el 2012 per sorpresa, ja que anava de número 7 a Barcelona: n'esperaven treure cinc, però finalment en van obtenir vuit a la demarcació. Lleial a les sigles, mai s'ha plantejat diluir Ciutadans: el 12-M, però, es juga l'extinció del partit.

stats