Salvador Illa, l'apassionat de la filosofia que va aprendre disciplina a la caserna del Bruc

BarcelonaSalvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 1966) és, per davant de tot, un home disciplinat. Col·laboradors, exsubordinats i companys de partit destaquen la tenacitat, la capacitat d'organització i la temperància de l’ara candidat socialista a la Generalitat, que va incorporar-se a la carrera electoral catalana el 2021, acabat d'aterrar del ministeri de Sanitat i després d’ocupar càrrecs de responsabilitat al sottogoverno de la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona, sempre des d’un discret segon pla.

Però qui és Salvador Illa? Fill d’una família treballadora de la Roca, es va graduar en filosofia a la UB –estudis que, durant un temps, va simultaniejar amb els de dret– i, en acabat, va fer un màster a l'IESE per reorientar la seva carrera cap al sector privat, on treballaria uns anys com a directiu d’exportacions de l’empresa de plàstics Intermas. "Era un estudiant excel·lent i tenia una molt bona relació amb els companys. Donava moltes voltes a les coses", explica una de les seves professores. Totes les fonts consultades per l’ARA coincideixen a assenyalar que Illa –una persona reservada– no manifestava obertament la seva adscripció política, però sí que mostrava cert interès en els assumptes públics. "Li agradava discutir sobre la democràcia grega i analitzar les coses", apunta una altra font. Els seus camps d’estudi predilectes eren la filosofia analítica i la lògica.

La "passió intel·lectual" per la filosofia

Segons expliquen els que el van conèixer, el jove Illa afrontava els problemes amb voluntat de resoldre’ls, li agradava escoltar amics i coneguts i tenia una veritable "passió intel·lectual" per la filosofia. El servei militar obligatori, que va fer a la caserna del Bruc, va accentuar la seva predisposició a la disciplina, que encara manté en una de les seves grans aficions: córrer. Entre setmana i en cap de setmana, Illa es desperta de matinada per començar a les 5 el seu entrenament per la Roca, que manté fins i tot l’endemà d’actes que s’han allargat fins a la nit o quan ha de viatjar. "Té el cap fred. És una persona molt metòdica", explica un company amb qui fa esport. El mateix mètode espartà l’aplica a l’agenda: al líder socialista no li agrada tenir-hi buits. Si els té, els aprofita per fer trucades (des d’alt nivell a regidors de pobles petits del seu partit).

El 1987 Illa va fer el salt a la política municipal a la Roca del Vallès de la mà de Romà Planas, l'alcalde i home de confiança de Josep Tarradellas. L’aleshores regidor estava implicat en la vida local: havia fundat una revista municipal, La Roquerols, i va entrenar un equip de futbol base al poble. La mort sobtada de Planas d’un infart el 1995 va precipitar que Illa el substituís en el càrrec, en què es va mantenir durant deu anys (amb una moció de censura pel mig i un tram final molt convuls). Tècnics amb qui va treballar el recorden com un "bon gestor" i un polític "seriós" i capaç de motivar el seu equip. "Però ja es veia que tenia ambició i que faria un salt", apunta una altra font. Així va ser: el 2005 va convertir-se en director general d’Infraestructures del departament de Justícia.

Llums i ombres a la Roca

La gestió d’Illa a la Roca té llums i ombres: per a alguns, va modernitzar el poble amb un planejament urbanístic ambiciós, amb grans projectes com La Roca Village o el camp de golf de Vilalba; altres encara li retreuen que requalifiqués terrenys rurals per fer créixer el poble d'esquena a reivindicacions veïnals i dels ecologistes. L’Illa alcalde continuava sent una persona reflexiva, però també decidida. "Quan prenia una decisió, la prenia i es mantenia ferm. Ell va defensar que eren projectes que portarien prosperitat", explica una veu local. Precisament, Illa ha retret a Esquerra no tenir aquesta actitud amb projectes com la B-40, el Hard Rock o l’ampliació de l’aeroport.

Després de quatre anys a la Generalitat i set a l’Ajuntament en càrrecs de gestió, Illa escala dins del partit fins que el 2016 és nomenat secretari d’organització del PSC i, després, ministre de Sanitat el 2019. Un càrrec que havia de ser plàcid i poc mediàtic fins que va arribar la pandèmia (durant la qual, a més, va deixar el tabac). Fonts pròximes a ell asseguren que mai va perdre la calma; els membres del seu equip, ara dispersat, encara s’hi refereixen com el jefe si parlen d'ell. Quan va començar la desescalada, el ministre es va permetre un respir: sopar cada dia per videoconferència amb la seva dona. El matrimoni viu en una casa a la Roca i tenen una filla. Un dels passatemps preferits del candidat és tenir cura de l’hort del seu pare, de qui ha heretat la passió per l’Espanyol. És creient, tot i que no de missa diària. L’ha canviat la política? "Jo segueixo reconeixent el Salvador que vaig conèixer. Té les mateixes qualitats personals que quan era jove", resumeix un vell amic.