Innombrables adolescents confien en xatbots d'intel·ligència artificial, comparteixen la seva soledat, ansietat i desesperació amb aquests companys digitals, que sempre hi són i no els jutgen mai.

Just després de coronar-se campió d’Europa, encara en calent, Álvaro Morata tenia un reconeixement públic per Andrés Iniesta i Bojan Krkic. Morata ha patit i continua patint molt les crítiques ferotges que arriben contra ell i la seva família. Fins al punt que va estar a punt d’engegar-ho tot a dida i tirar la tovallola.

És un mite que l’estrès no afecta nens i joves. S’ha detectat un increment en els trastorns mentals, d’ansietat i de depressió. L’estrès ens afecta a tots. Els pares tendim a pensar que els joves viuen sense preocupacions greus i que només s’estressen per banalitats.

Vaig néixer a l’Equador. La meva mare és equatoriana i el meu pare xilè, i en la meva infància vaig fer una vida força errant. Sempre vaig ser un nen força desarrelat emocionalment. No em costava deixar enrere amics per marxar a un altre lloc. Ho veia com l’oportunitat de noves experiències. Llatinoamèrica és un continent molt complex, on cada país té moltes tradicions.

La quantitat de joves amb malestars emocionals molt greus creix a un ritme alarmant. Tant, que les institucions que les han d'atendre i els sanitaris reclamen recursos com mai per cuidar les protagonistes d'aquesta problemàtica, que en segons quins entorns sembla una epidèmia.

És normal que un infant quan és petit tingui malestar o se senti angoixat quan se separa durant unes hores dels seus progenitors o les seves figures de referència. "És una por adaptativa, ja que els avisa que les persones que normalment cuiden d'ell no hi seran i del perill que això pot suposar", explica Laia Mollà, psicòloga clínica infantil i juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu, a la plataforma digital de promoció de la salut del mateix centre.

Quan arriben les vacances ja no som a temps de canviar. L'any laboral és la lluita per fer les coses d'una altra manera: pujar a la feina, per fi escriure la novel·la, atiar un amor secret... processos que ens fan feliços d'una manera negativa perquè contenen la promesa d'una felicitat positiva si arribem al final del camí. Però les vacances irrompen amb una violència temporal que ens deixa sols davant del fet que, un any més, no ho hem fet.

Les criatures i els adolescents s’han de frustrar, i entristir, perquè són emocions que han d’aprendre a resoldre sols, amb la nostra companyia, però ho han de fer ells. Ho afirma la psicòloga Clara Mas Bassas, que acaba de publicar el llibre Ho vull ara. Consells i eines per ajudar els nostres fills a tolerar la frustració (Rosa dels Vents).

S'acosten les festes de Nadal i això implica buscar el regal perfecte per a familiars i amics. Hi ha tot tipus de sentiments davant d'aquesta situació: persones que disfruten del moment d'anar a comprar el regal i d'altres que el temen i s'angoixen. El mateix passa a l'hora de rebre un regal i obrir-lo, i davant d'aquesta situació hi ha dues possibilitats: que faci molta il·lusió o que produeix ansietat. Diego Redolar i José Ramón Ubieto, professors de la UOC, analitzen els motius pels quals això passa i com reacciona el cervell davant d'aquesta situació. Us expliquem com gestionar-ho millor.

Res no fa pensar que la cimera del clima de Glasgow es tancarà amb una alenada d’optimisme. Res no ho feia pensar abans que comencés la cimera. Els primers esborranys que ja s’han filtrat de les negociacions (sembla que mig món necessita silicona per mantenir algun secret) no inclouen el compromís d’eliminar els combustibles fòssils. Aquest seria un dels murs de contenció que evitarien encaminar-nos cap al desastre tan aviat com es preveu sense mur. Sense protecció, el pronòstic és que la temperatura continuï augmentant i també s’amplien les conseqüències que això té. Però com que una part de la societat és tan madura, es permet enfotre’s dels joves, i no tan joves, que pateixen angoixa climàtica. Diuen que haurien d’haver viscut una guerra. Tot acaba i tot comença en les guerres i sempre hi ha hagut i sempre hi haurà persones que no s’angoixen per res. Quina sort. I quina mandra conviure-hi. Que el món només hagi estat capaç de frenar gràcies a una pandèmia mundial vol dir que tan sols ens serveix una amenaça present, concreta, que ens pugui matar a tots i que trenqui realment la cadena de producció. I ni això. Que cada vegada pugui fer més calor i tinguem menys recursos per combatre-la sabent el que sabem i podent evitar-ho genera angoixa. Naturalment. Com a mínim. 

Ara que la publicitat en televisió ja no té la influència d'altres èpoques, recordem un anunci del qual tothom va parlar. L'any 2008 el parc Port Aventura va voler promocionar el Halloween amb un espot que s'acabaria convertint en una tradició. Sonava una antiga cobla a cappella popularitzada per Marifé de Triana i repetia la mateixa frase –"Por, tinc por, por"– mentre s'hi veia un primer pla de persones visiblement espantades. L'anunci es va fer molt popular per no ser especialment agradable, però la realitat és que tot i que la cultura popular, sobretot el cinema, s'ha acostumat a caracteritzar la por amb crits i espant, com diu el tòpic, la processó va per dins: la por està molt més relacionada amb l'angoixa i les fòbies que amb gestos espasmòdics.

Demà ha d'anar a la feina. Núria Pérez treballa en un sector dels imprescindibles i després de 10 dies de festa forçada li toca el torn presencial i, malgrat que va maleir no haver de trepitjar el laboratori, ara confessa que li fa "mandra" perquè ja s'havia fet "la rutina de fer feina als matins i una mica d'exercici a la tarda".