En bocins de paper, que el xef Paco Pérez arreplega d'aquí i d'allà i que reaprofita, és on es comencen a coure els plats que se serveixen al restaurant Miramar de Llançà. Petites obres d'art que acaben sortint del paper per transformar-se en escultures comestibles, amb sabor, amb aroma i, sobretot, amb ànima. Paco Pérez, amb cinc estrelles Michelin, dues de les quals per la cuina que elabora al Miramar, és considerat el cuiner artista per excel·lència. "Sempre dibuixa. En un procés de creativitat quotidiana, cada idea la plasma en un esbós en paper perquè sigui interpretada i transformada pel seu equip en un plat que molt sovint transmet al comensal l'essència de la Mar d'Amunt", explica el fill del xef, el poeta Guillem Pérez. Crear a partir de la matèria primera que li brinda el territori que tant estima i tant l'inspira és una de les obsessions de Paco Pérez, i així ho demostra amb propostes gastronòmiques com l'Arròs a la Barca, inspirat en els arrossos que es cuinaven "a alta mar, sense veure terra ferma, respirant l'aire salí que emeten les ones", o com el Mar d'Algues, un plat amb el qual Paco Pérez reivindica la presència a l'alta cuina de la humil alga que es troba a les aigües de la Mar d'Amunt, que abracen el cap de Creus fins a Cervera.

S'han acabat les festes en vaixells al cap de Creus i les rutes en motos aquàtiques: la intel·ligència artificial vigilarà que no es produeixin. Aquest estiu, el parc natural ubicat a l'Alt Empordà disposa, per primera vegada a la seva història, d'un Pla rector d'ús i gestió (PRUG) en l'àmbit marítim. Després d'anys de demores, la Generalitat de Catalunya finalment va aprovar al maig el decàleg de normes de navegació pròpies que han de regular quines activitats estan permeses (i en quines condicions) en les prop de 3.000 hectàrees de superfície marina d'aquest entorn natural protegit.

El mar es mou encrespat aquest dimarts de desembre en què la tramuntana, gèlida, ha fet acte de presència a l'Empordà i amenaça de quedar-s'hi durant uns dies. "Ara ja no bufa tan sovint ni durant tants de dies, però jo sempre dic que la tramuntana és la nostra frontera. Abans, qui venia i enganxava quinze dies seguits de tramuntana, ja no tornava", diu Paco Pérez, xef i, junt amb la seva dona, Montse Serra, ànima del restaurant Miramar de Llançà. Quan parla de "la nostra frontera" es refereix als límits de la Mar d'Amunt, aquest territori abrupte sacsejat pel vent i banyat per la línia de mar que va des del cap de Creus fins al cap de Cervera. És el territori que tant estima Paco Pérez i que tant l'inspira a l'hora de crear la seva cuina, personalíssima, d'artesà creatiu i avantguardista apassionat, que ha rebut els reconeixements més prestigiosos de la gastronomia, entre els quals dues estrelles Michelin, que se sumen a les dues obtingudes per Enoteca (el restaurant de Paco Pérez a l'Hotel Arts de Barcelona) i la que aquest any ha rebut l'Arco by Paco Pérez, l'establiment que el xef empordanès té a Gdansk, Polònia.

El paratge protegit de fauna i flora del Parc Natural del Cap de Creus, a més dels turons, cales paradisíaques i penya-segats de terra ferma, ocupa més de 3.000 hectàrees de fons marí. Sota l'aigua, es conserva una reserva de praderies de fanerògames, enclavaments coral·lins de gorgònia i centenars d'espècies de peixos, mol·luscos o cefalòpodes. El creixement turístic de Cadaqués, Roses o el Port de la Selva dels últims anys, però, ha provocat que cada vegada més embarcacions, sobretot d'ús recreatiu, freqüentin la zona i posin en risc la protecció d'aquest entorn marí. És per això que, des del 2014, la Generalitat treballa per elaborar un Pla rector d'ús i gestió (PRUG) del cap de Creus que delimiti quines activitats en l'àmbit marítim estan permeses (i en quines condicions) i quines estan prohibides. Aquesta setmana, finalment, la Junta Rectora del parc ha validat l'esborrany del document, que sortirà a un procés d'informació pública, obert a al·legacions i a l'espera de l'aprovació definitiva. Es preveu que estigui enllestit a la primavera del 2025 i que ja estigui en vigor per a la pròxima campanya d'estiu.

Restriccions per accedir a dos paratges naturals per evitar-ne la sobreocupació. Un mes abans que anys anteriors, aquest dissabte s'ha activat la prohibició per als cotxes d'entrar dins del Parc Natural del Cap de Creus, que s'allargarà fins al pròxim 11 de setembre. En aquest mateix període l'accés motoritzat a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, hi haurà restriccions per als vehicles de motor per poder aparcar a l'àrea d'esplai del pantà de Sau.

Darrere la platja de Pals, en un dels camins que porta al mar, es camuflen entre pins, matolls i dunes de sorra un seguit d'edificis abandonats, plens de grafitis, brutícia i en estat ruïnós. Són les antigues instal·lacions de Ràdio Liberty, una emissora d'ona curta construïda pels americans en un punt estratègic de la Costa Brava per tal de difondre propaganda anticomunista cap a Rússia durant la Guerra Freda. Va jugar un paper clau en la batalla pel control de la informació entre el bàndol estatunidenc i la Unió Soviètica a la segona meitat del segle XX, fins que, el 2006, superats els anys de més tensió, el senyal va deixar d'estar operatiu i les antenes es van derruir. Des de llavors les 33 hectàrees de la base radiofònica de Pals han quedat absolutament descuidades, sense cap placa ni memorial que expliqui la seva història, i han esdevingut un focus de vandalisme, festes il·legals, botellades i pillatge.

Cada dia, de gener a juny, desenes de treballadors forestals de la Generalitat desbrossen els boscos de Catalunya amb l'objectiu de prevenir possibles incendis de cara a l'estiu. Formen part del Grup Especial de Prevenció d'Incendis (GEPIF), que s'encarrega de netejar franges estratègiques que han estat marcades sobre el mapa pels tècnics de cada comarca. L'objectiu és garantir perímetres d'hectàrees de seguretat que permetin als bombers treballar en un futur i contenir els focs que s'hi puguin declarar. Aquest mes de març, per culpa del mal estat de la vegetació per la sequera i les altes temperatures, el departament d'Acció Climàtica ja té en plantilla tots els reforços de les brigades que normalment s'incorporen a l'estiu. Tota prevenció és poca. Els treballs que s'hi fan són molt intensos perquè les circumstàncies són molt adverses: si no plou, es preveu la "pitjor campanya d'incendis" de la història recent, adverteix el Govern.

El cap de Creus pot ser un espai molt inhòspit a ple estiu. La resta de l’any és un espai increïble per caminar-hi un dia de sol. La ruta que us proposem és molt senzilla. De fet, és més aviat un passeig. Una manera d’admirar els paisatges de Salvador Dalí. És l’anomenat paratge de Tudela, una meravella rocosa que va inspirar algunes de les seves obres mestres.

Espanya tindrà per primer cop un Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) que identificarà quina superfície marítima pot ser utilitzada per al desenvolupament de projectes d'eòlica marina (també anomenada eòlica offshore). En concret, el consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat fins a cinc POEM diferents que abasten el període 2022-2027, quan s'hauran de tornar a revisar. La principal novetat és la identificació de la part de costa de l'Estat –incloses les Illes Canàries i les Balears– que pot ser emprada per a la instal·lació d'aerogeneradors marins per produir energia eòlica: 5.000 quilòmetres quadrats (el 0,46% del total de les aigües que rodegen l'Estat) distribuïts en 5 demarcacions i 19 polígons o zones, segons han detallat des del ministeri de Transició Ecològica.

Per primera vegada una càmera ha captat una llúdriga, una espècie d'aigua dolça, sortint del mar Mediterrani. Ha sigut en una de les platges de la zona del cap de Creus i el vídeo confirma el que ja se sabia: des del 2016 es té constància que almenys una desena d’individus d’aquesta espècie viuen en zones litorals de l’Empordà. Fins ara, però, mai no se'ls havia pogut enregistrar entrant o sortint del mar. Aquest avenç s'inscriu en el projecte de caracterització de les llúdrigues amb costums litorals a l'Alt Empordà que estan duent a terme el departament d’Acció Climàtica i la Fundació Barcelona Zoo, amb el suport de Damm.

La cimera de l'ONU sobre biodiversitat s'ha tancat a Mont-real amb un final agònic i un resultat interessant. Com sempre, es pot veure el got mig ple o mig buit. Sobre el paper, hi ha un avenç clar: s'ha decidit que el 2030 hi ha d'haver un 30% de les superfícies terrestre i marina protegides. Actualment el nivell global de protecció terrestre està en el 17%, i el dels oceans, en el 8%. En un cas i en l'altre caldrà fer passos decidits per assolir l'objectiu fixat. I no serà fàcil, perquè, com ja s'ha vist amb la crisi climàtica, una cosa són els acords i una de ben diferent el seu compliment efectiu. La implementació toparà amb necessitats i interessos econòmics. Ja veurem fins on arriba el compromís real dels governs. En tot cas, d'entrada han firmat la declaració Kunming-Mont-real (la reunió s'havia de fer a la ciutat xinesa de Kunming, però la política de covid zero ho va impedir) 188 dels 196 països que formen part de la convenció de l'ONU per a la biodiversitat, entre els quals no hi ha, per exemple, els Estats Units ni el Vaticà, que només hi han participat com a oients. L'acord també inclou la creació d'un fons de 200.000 milions anuals de dòlars i el compromís dels països desenvolupats d'aportar-ne 20.000 més a partir del 2025 per ajudar els més pobres a dur a terme la protecció i restauració de la vida salvatge, i a elevar-ho a 30.000 a partir del 2030. Perquè, com s'ha fet evident en casos com els de la soja o el cafè, el primer món es protegeix mentre externalitza la pèrdua de biodiversitat.

La tramuntana és el vent mític de l’Empordà. Joan Margall va definir la zona com “el palau del vent”. Salvador Dalí va dibuixar-la a El crist de la tramuntana i Víctor Català escrivia “tramuntana ben amada, sens tu no podem passà”. “Nascut entre Blanes i Cadaqués, molt tocat per la tramuntana”, diu la cançó L’Empordà de Sopa de Cabra, publicada el 1989, corroborant la versió que és un vent que ha forjat cert caràcter entre la població. Però amb el canvi de mil·lenni, aquest vent d’origen polar acanalat a través de la plana del Rosselló i els Pirineus passa per hores baixes. La tramuntana agonitza: durant l’octubre no va bufar ni un sol dia a l’Escala ni el cap de Creus i, mentre que l’habitual a principis del mil·lenni era que a l’estiu bufés almenys 25 dies amb ratxes de més de 50 km/h a l’Escala, aquest 2022 només ha bufat 6 dies.

Va ser el primer parc natural marítimo-terrestre que es va crear a Catalunya, el 1998. Però, malgrat que han passat 24 anys, encara no s’ha redactat el pla rector d’ús i gestió (PRUG) del Cap de Creus, que ha de delimitar quines activitats estaran permeses i quines no, i en quines condicions. La Generalitat preveu que l’estiu vinent ja s'apliqui la nova normativa, i experts com el professor de biologia de la Universitat de Barcelona Bernat Hereu creuen que ajudarà a preservar els seus grans valors naturals: “Si es gestiona bé, de manera que es pugui conservar, però també utilitzar-lo, és perfectament compatible la conservació amb els usos, si es fa de forma correcta”.

Les onades topen amb força a l’illot de S’Encalladora i l’envolten d’escuma blanca. Bufa de valent, avui, la tramuntana. Ofereix ratxes endimoniades. Em pregunto com és que en aquest indret de l’extrem més oriental del cap de Creus, inhòspit, desolat, sec, amb escassa cobertura vegetal, va resistir-hi una pila d’anys un far que només va fer de far per a una pel·lícula: La luz del fin del mundo, basada en la novel·la homònima de Jules Verne. Uns pirates assalten un far situat en una illa rocosa i maten a tots els que s’hi troben excepte un, que aconsegueix fugir; el pla dels pirates –tan dolents que fan dolenta la pel·lícula– consisteix a apagar el llum del far i esperar que algun vaixell s’estavelli contra la costa per aconseguir el botí, cosa que aconsegueixen. 

El multicolor peix fadrí no l'havien vist mai pescadors ni bussejadors a les aigües de Llançà, Colera i Portbou, on des de fa uns cinc anys ja se n'hi troben exemplars. Els submarinistes i pescadors també hi comencen a trobar des de fa anys una presència més gran de vaques serranes. Són dos peixos termòfils, propis de les aigües càlides, que evidencien que a la zona del Mediterrani en què la temperatura de l'aigua és sempre més freda, el cap de Creus, l'escalfament global ja està començant a tenir conseqüències sobre l'ecosistema marí. Espècies autòctones com les salpes o les julioles corren perill de veure's substituïdes per espècies termòfiles invasores que encara no es té constància que hagin arribat al cap de Creus, però que sí que han arribat a les zones del Mediterrani més properes al canal de Suez, com el peix conill, que a les costes de Grècia i Itàlia està causant un gran impacte en l'ecosistema marí.

Un cuiner de Port de la Selva compra un déntol a la peixateria. Com a bon cuiner, prefereix netejar-lo ell mateix, de manera que se l’emporta sencer. Un cop al restaurant, quan l’obre per netejar-lo, hi troba un cilindre de plàstic amb un número de telèfon. La curiositat pot més que les urgències d’un restaurant de costa a l’estiu i hi truca. La veu de l’altra banda li demana d’on ha tret el peix. El cuiner l'hi explica. A continuació, el peixater que l’hi ha venut rep una trucada en què li pregunten on ha comprat el déntol. A la llotja de Palamós, respon. El contacte amb la llotja apunta a un pescador de l’Estartit, que afirma que el va pescar al nord de les illes Medes, fora de la reserva.

Entre 1.500 i 1.800 milions d'euros. És el pressupost amb què treballen els promotors del Parc Tramuntana, que volen instal·lar uns 35 molins marins davant del cap de Creus. Per aconseguir finançament –a banda del capital que aportin les dues empreses impulsores, BlueFloat Energy i Sener– estan parlant amb “diverses desenes d’empresaris” de l'Empordà interessats en invertir en el projecte i, a més, impulsaran un micromecenatge perquè tothom hi pugui contribuir econòmicament. L’enginyer i responsable del Parc Tramuntana, Sergi Ametller, ha concretat que encara no està del tot definit, però la idea és que qualsevol persona pugui fer una aportació d’entre 500 i 15.000 €, i serà com un “préstec garantit”. “Si, per exemple, algú hi posa 1.000 €, al cap d’entre 10 i 15 anys recuperarà aquesta quantitat més l’interès. Podria ser un retorn d’entre el 4 i el 5%, que seria l’habitual, però ho podrem determinar quan fem l’emissió”, ha exposat Ametller. 

El futur del cap de Creus és en mans de Madrid. El ministeri per a la Transició Ecològica ha d'aprovar aquest any els plans d'ordenació dels espais marítims i convocar les primeres subhastes d'energia eòlica marina el 2023, que determinaran en quines zones i quants aerogeneradors s'hi instal·laran en una primera fase. A Catalunya es preveuen dos espais viables per les condicions del vent: el delta de l'Ebre i el cap de Creus.

El foc al cap de Creus del cap de setmana passat va fer ressorgir un passat no tan llunyà que abans omplia totes les muntanyes que envolten el Port de la Selva i la Selva de Mar: les feixes de pedra seca que s’enfilaven muntanya amunt i que servien per plantar vinyes i oliveres. A les parts on toca la tramuntana s’hi plantaven els ceps; i on no hi tocava les oliveres. Un paisatge singular que va inspirar Josep Maria de Sagarra a escriure el seu conegut poema Vinyes verdes vora el mar i del qual només queden les restes que estaven amagades sota matolls i brolla, i que ara han reaparegut tenyides de negre cendrós.

Una punta de cigarreta llançada des de la finestra del cotxe amb una indiferència descuidada. Una festa juvenil celebrada amb una inconsciència desafiant. Uns ulls que se’n van del volant al mòbil en un moment de distracció involuntària. Un parc natural fràgil que crema. Un ingrés per covid-19 a l’UCI. Tres morts a la carretera.