Gemma Tarafa (Barcelona, 1971) és des del novembre la coordinadora de Comuns, juntament amb Candela López. Hi arriba després d'estar al costat d'Ada Colau com a regidora a l'Ajuntament de Barcelona des del 2019.

Sense l’alcaldia de Barcelona i amb la representació al Parlament en mínims històrics, els comuns sabien que en l’assemblea extraordinària que han celebrat aquest cap de setmana calia fer autocrítica. Amb una nova direcció i un full de ruta renovat, el partit es prepara ja per afrontar un nou cicle electoral en què té com a repte enfortir-se com a organització, intentar salvar-se del naufragi de Sumar després de la dimissió de Yolanda Díaz –que, a diferència del que va passar el 2021, no ha assistit a l’assemblea– i buscar nous lideratges arran de l’adeu d’Ada Colau. La recepta ideològica continua sent la mateixa: polítiques d’esquerres i ecologistes des d'un "catalanisme inclusiu" i que busquin estrènyer els llaços amb els moviments socials. Ara bé, tothom a l’organització admet que caldrà fer canvis estratègics per aconseguir que aquest discurs sedueixi nous votants i recuperi els que s'han quedat pel camí, especialment davant l’ascens del PSC com a força hegemònica a Catalunya.

L'adeu d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona ha marcat un abans i un després als comuns, immersos en un procés congressual que vol abordar la crisi soterrada a l'espai arran dels mals resultats de l'últim cicle electoral. Ara bé, l'exalcaldessa continuarà vinculada a Catalunya En Comú: serà la presidenta de Sentit Comú, la fundació del partit. Compartirà el càrrec amb el seu actual president, l'exministre d'Universitats Joan Subirats, que va fer el salt a la política institucional el 2019 com a regidor de Colau i ha estat un dels grans ideòlegs de l'espai des de la seva creació. Ho han confirmat fonts del partit, que subratllen que, d'aquesta manera, la que ha estat el seu referent més important en l'última dècada podrà continuar treballant de bracet amb l'organització, amb la incògnita de si tornarà a ser candidata a les municipals del 2027.

La posada en marxa d'un servei de dentista municipal que estigués obert a tots els ciutadans i oferís tarifes fins a un 40% més econòmiques que les consultes convencionals va ser un dels èxits que més va celebrar l'equip de l'alcaldessa Ada Colau en l'última campanya electoral. El projecte s'havia aconseguit aprovar el 2019, a les acaballes del mandat. Però la realitat és que, a hores d'ara, encara no s'ha pogut posar en marxa en el format en què estava anunciat (sí que funcionen les consultes gratuïtes per a persones vulnerables). El servei va topar amb l'oposició judicial del Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòleg (COEC). I el maig del 2021 va ser declarat nul, ja abans de néixer, per un jutjat contenciós administratiu.

S'estima que el 13% de la població adulta de Barcelona té cura d'algú altre, sigui de manera professional o en l'àmbit familiar: unes 355.000 persones, sobretot dones, que fan una feina que implica molta dedicació (total, en alguns casos) i poca visibilitat. Per intentar donar xarxa i reconeixement a aquestes veïnes, l'Ajuntament ha anunciat la posada en marxa d'un carnet que reconeix les cuidadores i els ofereix assessorament i accés a serveis, com ara un número de telèfon 24 hores on rebre suport emocional o accés a un programa específic d'orientació en funció del tipus de cura que presten, que inicialment se centrarà en l'Alzheimer (amb el suport de l'Associació de Familiars amb malalts d’Alzheimer de Barcelona) i el càncer (amb l'Associació Contra el Càncer). El contacte amb aquestes entitats també ha de permetre poder donar un respir a qui cuida, i que en alguna ocasió pugui deixar la persona de qui té cura en mans de voluntaris amb els quals ja hagi establert relació.

Més de 210.000 barcelonins pateixen de forma intensa les molèsties del soroll a la ciutat (amb una afectació psicològica, emocional i social severa) i més de 60.000 tenen trastorns greus del son per l'exposició al trànsit. El soroll és, de fet, el segon factor ambiental que més impacta en la salut de la població només per darrere de la contaminació l'aire, segons dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, que recullen també alertes com que la remor del trànsit és la responsable d'uns 300 casos nous de cardiopatia isquèmica del cor i del 3% de les morts per aquesta: una trentena cada any a Barcelona.

Que la pandèmia i els confinaments han passat factura emocionalment i de forma destacada entre els joves és una evidència que cada vegada corroboren més dades. Les últimes són les que recull l'enquesta de Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC), que fa l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) des del 1987 i que recull informació sobre joves escolaritzats d'entre 13 i 19 anys. L'enquesta, sobre un total de 3.290 joves, es va fer entre el febrer i el maig del 2021 i evidencia que ara el 38,6% de les noies i el 20,3% dels nois expressen malestar emocional, cosa que suposa una pujada brusca de 15 punts en elles i de 8 en ells en només cinc anys. I el percentatge és més alt en barris desafavorits (arriba al 45% entre les dones dels districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc).

Els estralls que puguin causar entre els joves de la ciutat els creixents problemes d'addició als joc d'apostes han posat en alerta l'Ajuntament de Barcelona, que vol fer d'aquesta problemàtica un eix clau del pla d'acció sobre drogues i addiccions 2021-24. L'alerta s'explica millor en xifres: s'estima que l'edat d'inici al joc d'apostes, sigui presencial o en línia, són els 14 anys; que un 3,4% dels alumnes d'entre 13 i 19 anys hi tenen una relació patològica –un 5,9% si es miren només els nois–, i que un 7,9% dels estudiants de 2n d'ESO, 4t d'ESO, 2n de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà han jugat amb diners de manera presencial l'últim any –un 11,4%, si es miren només els nois.

El servei de dentista municipal obert a tothom i amb tarifes fins a un 40% més econòmiques va ser un dels hits que Ada Colau i els comuns van repetir amb més intensitat durant l'última campanya electoral –"Que el somriure no sigui un luxe"–. El projecte va quedar aprovat pel ple ara fa dos anys, a les acaballes del mandat, però la realitat és que encara no s'ha pogut posar en marxa en el format anunciat. El problema, segons la regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha sigut el contenciós que va presentar el Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs contra la iniciativa i les mesures cautelars imposades –i ja aixecades– que van comportar que tot el procés es demorés durant un any. Ara el govern municipal confia poder-lo tenir en funcionament, a molt estirar, el 2022, però insisteix que hauria de ser el nou Govern qui acatés el compromís assolit pel Parlament d'incloure la salut bucodental en la carta de serveis de la salut pública.

Barcelona suspèn en qualitat de l'aire però també ho fa en soroll: el 57% dels barcelonins viuen exposats a nivells acústics vinculats al trànsit iguals o superiors als que l'Organització Mundial de la Salut considera perjudicials (53 decibels de mitjana durant tot el dia) i un 27% estan molt per sobre d'aquest llindar (més de 65 decibels). La principal causa, tant de la contaminació de l'aire com de l'acústica, és el trànsit, que provoca el 80% del soroll ambiental i que queda molt per davant de la segona causa: l'ara desaparegut oci nocturn. Tenint en compte aquesta radiografia feta a partir de l'informe de soroll de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), l'Ajuntament ha detallat avui les principals línies d'actuació per anar reduint els decibels a la ciutat. La més innovadora és la de provar radars acústics per detectar l'excés de soroll del trànsit.

Ara que l'emergència sanitària comença a remetre, l'Ajuntament de Barcelona fa una crida a posar el focus en les ferides que ha obert la crisi del coronavirus en la salut mental, ja sigui per problemes associats al confinament o pels dols que no s'han pogut tancar o l'angoixa generada durant totes aquestes setmanes. La regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha assegurat que alhora que la crisi social econòmica, també n'hi una de salut mental "sense precedents", i que és "molt important" poder-la acompanyar.

2.155 morts. Aquesta és la xifra que l'Ajuntament de Barcelona ha donat aquest dissabte sobre les defuncions que s'han produït a la ciutat per coronavirus durant la crisi sanitària. En concret, la xifra fa referència al període que va des de l'1 de març fins al 9 d'abril, d'acord amb les dades proporcionades per les funeràries. La regidora de Salut, Gemma Tarafa, en una roda de premsa amb el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, ha explicat que han detectat un "excés de mortalitat" a la ciutat fent la comparativa amb els últims deu anys. Si normalment la mitjana era d'unes 1.600 defuncions en el mateix període, enguany se n'han produït 3.758. I, segons ha dit Tarafa, 2.155 són per la pandèmia del covid-19.