"A Espanya, les pimes són les que financen les grans empreses en termes nets". Així ha detallat el governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, la situació complicada de finançament de la petita i mitjana empresa, agreujada pel fet que les grans corporacions triguen més de dos mesos a pagar els seus proveïdors, en termes generals. Ho ha dit aquest dimarts durant la seva intervenció a la junta directiva de Pimec, en la qual també ha mantingut un diàleg amb el president de la patronal catalana, Antoni Cañete.

El governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, ha dit aquest dimecres que confia que "els pròxims mesos" estigui resolt el procés de convocatòria de les places per al nou centre d'innovació de l'entitat a Barcelona. En total són 25 places de professionals tecnològics, per a les quals ja s'han presentat 900 persones, segons l'organisme. L'ens, però, no descarta que es pugui ampliar el nombre de places. El Banc d'Espanya ja ha firmat un acord amb el Barcelona SuperComputing Center per col·laborar en l'impuls de la implementació de la intel·ligència artificial al sector financer.

L'euro digital és força desconegut, però fa temps que el Banc Central Europeu (BCE) treballa per convertir-lo en la pròxima revolució de la moneda europea. L'organisme que presideix Christine Lagarde ha anat deixant pistes sobre què serà i com s'implementarà, però més enllà de l'enfocament teòric, la part tècnica encara està verda. Amb tot, de mica en mica cada vegada es parla més de l'euro digital, també més enllà del BCE. Però què és l'euro digital i com afectarà la societat?

Una llegenda acompanya José Luis Escrivá, la que l'assenyala com un humorista involuntari de referència. Al seu aire de bonhomia entremaliada se li sumen uns fets que difícilment esborrarà de l'imaginari col·lectiu: quan es va confondre en un acte quan era ministre de la Seguretat Social i per error va posar-se aigua a l'espai destinat justament a col·locar-hi l'ampolla. Aquelles rialles –les del mateix Escrivá i les dels que ho van veure– l'han convertit en un personatge curiosament carismàtic i del qual s'esperen gags sense fi.

"Aquest senyor que és a menys d'un metre està parlant per telèfon i no em deixa parlar ni sentir-hi", deia José Luis Escrivà mentre intentava respondre les preguntes del PP al Senat en una compareixença aquest abril. "L'última vegada em van interrompre tres vegades", afegia, i li deia al president de la cambra, sense gaire èxit: "Això denigra el Senat". Poc després, el ministre decidia abandonar la cambra.

Després que José Luis Escrivá fos nomenat nou governador del Banc d'Espanya, el president espanyol, Pedro Sánchez, ja ha triat substitut per al ministeri que fins ara pilotava, el de Transformació Digital i Funció Pública. Serà qui fins ara era el cap de gabinet de Sánchez, Óscar López, que va ser secretari d'organització del PSOE quan Alfredo Pérez Rubalcaba va ser líder del PSOE i era cap de gabinet de Pedro Sánchez des del juliol del 2021. Diego Rubio, l'actual secretari general de polítiques públiques, assumptes europeus i prospectiva estratègica del govern espanyol, rellevarà López com a cap de gabinet.

La negociació entre el govern espanyol i el PP per renovar la cúpula del Banc d'Espanya ja fa setmanes que està en marxa i fins ara no n'havia transcendit cap nom. Segons ha avançat El País aquest dijous, el govern espanyol ha posat sobre la taula la possibilitat que sigui José Luis Escrivá el pròxim governador de la institució, però el PP s'hi nega. Fonts de la direcció dels populars rebutgen que algú "amb seient en aquests moments al Consell de Ministres" sigui qui prengui el relleu de Pablo Hernández de Cos. No és el primer cop que el govern posa sobre la taula el nom del ministre de Transformació Digital i des del PP diuen no entendre per què torna a la quiniela per dirigir el Banc d'Espanya quan ja l'havien vetat per "incompatibilitat".

L'octubre marca a les Canàries un punt d'inflexió amb més de 10.500 migrants arribats des de la costa africana i amb tota seguretat se superaran les xifres rècord de la gran crisi dels cayucos del 2006. En les dues primeres setmanes del mes hi han arribat més de 10.500 persones, i des del començament d'any la xifra de supervivents augmenta a unes 29.000 persones, entre les quals milers de menors d'edat. Com fa sempre el govern espanyol quan hi ha arribades excessives en un punt, fa setmanes que està distribuint aquestes persones per les Canàries i també per la Península. De moment, ja són 1.988 les que s'han traslladat fins a Catalunya per ser ateses per entitats integrades en l'anomenat sistema d'acollida estatal. A banda, hi ha una trentena de menors d'edat que anaven sense cap adult de referència que han entrat als centres per passar a ser tutelats per la DGAIA.

La relació entre el ministre de la Seguretat Social, José Luís Escrivá, i la presidenta de l’Autoritat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, no viu el millor moment. Aquest dijous, quan falta menys d'un mes per a les eleccions generals, Herrero ha censurat la decisió que Escrivá va prendre en el seu moment: fer el salt de la presidència de l’Airef a un govern i ocupar un càrrec important. És el cas de l'actual ministre de la Seguretat Social, que abans va ocupar el lloc que ara assumeix Herrero.

El clima preelectoral, després que Pedro Sánchez avancés ahir les generals al 23 de juliol, ha contagiat totes les sessions de la reunió anual del Cercle d'Economia. També la intervenció d'un dels ministres socialistes clau en algunes de les reformes més urgents que Brussel·les havia exigit a Espanya com a part dels plans de recuperació postcovid. El titular d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha aprofitat la seva porció de temps sobre l'escenari de l'Hotel W per treure pit de la reforma de les pensions i contraposar-la a la que va aprovar el Partit Popular el 2013: "Era un brindis al sol. Es va vendre com la gran reforma de la sostenibilitat, però va tenir uns costos enormes de credibilitat internacional".

Qui serà l'encarregada –cada tres anys a partir del 2025– d'analitzar si la reforma de les pensions del govern espanyol es comporta en termes fiscals tal com s'ha previst, ja anticipa que la norma té llacunes. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) apunta que la reforma aprovada en consell de ministres fa tot just una setmana serà insuficient per cobrir la despesa que suposaran les pensions.

Onze milions de pensionistes i un terç del pressupost de la Seguretat Social fan de la reforma de les pensions aprovada dijous passat un tema prou rellevant. L’objectiu és poder pagar les pensions dels pròxims 25 anys, que coincideixen amb la jubilació dels baby boomers. Una generació que ha donat moltes alegries –sobretot mentre ha cotitzat i consumit– però que darrerament s'ha d'ocupar d'avançar la gestió de la seva pròpia vellesa.

Amb tres mesos de retard, si es té en compte el calendari que s'havia fixat amb la Comissió Europea, la segona part de la reforma de les pensions s'ha aprovat per fi en consell de ministres. La norma arriba a bon port després d'una llarga negociació a diferents bandes: dins l'executiu espanyol; també amb els agents socials, sindicats majoritaris i patronals; la mateixa Comissió Europea, i, més amb comptagotes, els socis habituals del govern, és a dir, el banc esquerre a la cambra baixa espanyola.

Com fer que el sistema de pensions sigui sostenible en un entorn d'allargament de l'esperança de vida i d'arribada a l'edat de jubilació de la generació del baby boom és un repte que comparteixen tots els països occidentals. I les protestes que veiem a França aquests dies, on Emmanuel Macron pretén allargar l'edat mínima de jubilació dels 62 als 64 anys, demostren que és una qüestió clau que desperta passions. En el cas espanyol és evident que calia fer alguna cosa, perquè en els darrers anys la caixa de la Seguretat Social ha anat acumulant dèficits i s'ha buidat per un conjunt de factors. És per això que la Comissió Europea havia condicionat l'arribada del tercer paquet de fons europeus a la reforma del sistema de pensions. Al final, els dos socis del govern espanyol han arribat a un acord, avalat per Brussel·les, en què s'intenta donar una resposta al repte sense rebaixar l'import de les pensions, que era l'amenaça que ha planat durant tota la negociació.

"Jo he sigut un home de negre". Així s'ha descrit a si mateix el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, en un debat organitzat aquest dijous a Barcelona pel Col·legi d'Economistes de Catalunya. El ministre ha parlat de la reforma de pensions que el govern espanyol negocia amb sindicats, patronals, partits polítics i la UE, i que ha de servir per desbloquejar nous pagaments dels fons Next Generation.

Que l'autobús sigui de color groc l'ajuda a destacar una mica més a la vista dels qui pugen i baixen per la rambla del Raval en aquest matí fred de febrer. "Això és pel salari mínim?", pregunta a aquesta periodista una parella de jubilats que anava al metge. S'han fixat en la paraula mínim perquè és la que apareix ben gran estampada en el vehicle que està aparcat al mig del passeig.

¿Podrà Espanya pagar les pensions quan es jubili la generació del baby boom? Afrontar aquest repte és una de les claus de la segona part de la reforma de les pensions, que vol fer sostenible la caixa de la Seguretat Social. Cal tenir en compte que en menys de deu anys es jubilaran la generació més nombrosa, els boomers, i la despesa en prestacions es dispararà en un moment en què el deute ha superat per primer cop els 100.000 milions d'euros, segons el Banc d'Espanya. El nombre de pensionistes passarà dels 10 milions actuals als 15 milions l'any 2050.

L'afiliació des de mitjans de desembre fins a mitjans de gener ha registrat un augment, en termes desestacionalitzats, de 25.294 persones, segons ha informat el ministeri de la Seguretat Social aquest dimarts. L'augment registrat és superior al període observat entre mitjans de novembre i desembre, és a dir, durant les dues quinzenes anteriors, quan l'afiliació va pujar en 7.357 afiliats. I és, a ulls del ministeri, un bon inici d'any.

La UGT comença a assumir que el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, tirarà endavant la proposta de modificar el període de càlcul de les pensions, una mesura que s'emmarca en la segona part de la reforma del sistema i que està compromesa amb Brussel·les. És en aquest context que el sindicat ha mogut fitxa i s'obre a acceptar una proposta d'aquest estil, però a canvi d'altres qüestions. En concret, proposa que es toqui l'accés a la pensió mínima contributiva.

Aquest dilluns, el ministeri de la Seguretat Social ha reactivat la taula de negociació de les pensions amb els agents socials –sindicats i patronals– i ha presentat per fi una proposta formal de la segona part de la reforma del sistema. Fins ara, els contactes havien estat permanents però de forma informal, i el govern no havia presentat un document amb la proposta concreta, que ara s'haurà de negociar. El temps, però, ja ha començat a córrer si es té en compte que aquesta part de la reforma ha d'estar aprovada abans que acabi l'any, segon es desprèn del pla de recuperació enviat a Brussel·les.