Pensions
Economia 06/06/2022

La segona part de la reforma de les pensions es presenta convulsa

Del paquet de mesures, els plans de pensions d'Escrivá són el primer canvi que arriba al Congrés de Diputats

4 min
Gent gran en un parc infantil en una imatge d'arxiu

MADRIDEl ministre d’Inclusió i la Seguretat Social, José Luis Escrivá, celebrava encara no fa un any un acord amb els agents socials per a la reforma del sistema de pensions . El consens, però, era sobre un primer bloc de mesures que, entre altres coses, recuperava la revalorització de les pensions a l'IPC i deixava enrere el factor de sostenibilitat del PP aprovat l'any 2013. Escrivá va deixar per a la segona meitat d'aquest 2022 tota una segona fase (i no poc polèmica). Són els elements més feixucs, com ara els plans de pensions públics, que arriben precisament aquest dijous al Congrés de Diputats, i ho fan en una votació molt ajustada. A aquesta norma, però, se n'hi afegeixen d'altres que tot just s'han de començar a negociar i que tenen per objectiu "compensar" la despesa futura. Això sí, totes estan compromeses amb Brussel·les.

Mecanisme d’equitat intergeneracional

Escrivá ja el va aprovar amb els sindicats

A finals de l'any passat, govern espanyol i sindicats majoritaris es van anticipar al calendari i van tancar un acord -sense la patronal- per al mecanisme d'equitat intergeneracional , que ha de servir per omplir la guardiola de les pensions i cobrir la despesa un cop es jubili la generació del baby boom, la més nombrosa i la que fa tensar la capacitat de finançament del sistema. La mesura passa per augmentar les cotitzacions 0,6 punts durant deu anys. Serà un augment "contingent i temporal" i es començarà a aplicar a partir del 2023 i fins al 2032. D'una banda, l'empresa assumirà un augment de les quotes de les cotitzacions de 0,5 punts percentuals, mentre que el treballador n'assumirà 0,1, que es traduirien en una reducció del sou net.

Plans de pensions d’empresa

La norma arriba aquest dijous al Congrés en una votació ajustada

Escrivá vol impulsar els plans de pensions complementaris. Per això, el govern espanyol ha ideat una norma que regula uns fons públics per als plans de pensions col·lectius o d'empresa. En concret es crearan uns fons de pensions de promoció pública . És a dir, uns fons on els treballadors puguin acumular els seus estalvis, o una part, per a la seva jubilació a través de plans de pensions d'empresa. S'anomenen fons de pensions de promoció pública perquè serà l'Estat qui en tindrà el control, malgrat que la gestió serà privada. Tot i que la setmana passada en comissió l'avantprojecte va obtenir llum verda, després que EH Bildu s'abstingués a la votació a canvi d'un augment del 15% de les pensions no contributives , la votació d'aquest dijous arriba molt ajustada.

En tot cas, la norma final també està pendent de les esmenes. D'una banda, el PSOE vol retirar el destope de les bases màximes que proposava Unides Podem i que va aprovar per error la setmana passada. Això obriria la porta al fet que les empreses i administracions públiques hagin de cotitzar per totes les percepcions salarials i no només per les que estan per sota de la base màxima (4.139 euros al mes aquest 2022). De l'altra, Cs va aconseguir fer entrar esmenes que ampliaven les deduccions.

Cotitzacions dels autònoms 

La negociació amb els agents socials continua encallada 

El govern espanyol vol que els tres milions d'autònoms a qui pot arribar a afectar la reforma paguin unes quotes d'acord amb els seus guanys o, en el llenguatge que s'està utilitzant en el marc de la negociació, d'acord amb els "ingressos reals". La negociació amb els agents socials, però, fa mesos que està encallada i, en aquest cas, el temps juga a la contra: segons el calendari amb Brussel·les, la reforma ha d'estar enllestida el 30 de juny. Per això, el govern ha plantejat aprovar noves quotes per als pròxims tres anys i completar la norma el 2025. L'última proposta d'Escrivà és un esquema de 13 trams per als anys 2023, 2024 i 2025 amb quotes d'entre 250 i 550 euros al mes. Ara bé, el ministeri d'Inclusió i Seguretat Social també treballa en la definició del concepte "ingressos reals", que, per ara, no convenç les organitzacions. Entre altres qüestions això delimita les deduccions que puguin aplicar els treballadors.

En l’última reunió d’ahir, Escrivá també va plantejar un nou esquema de protecció, és a dir, millores en les prestacions per als autònoms en cas de no poder continuar amb l’activitat. La proposta, per ara, ha rebut la bona sintonia de les organitzacions com UPTA i Uatae (aquesta última demana menys quotes per als autònoms amb menys ingressos) però no d’ATA, l’organització vinculada a la patronal.

Còmput d’anys

Escrivá negociarà la seva “ampliació” o “adequació” 

Aquest és un dels punts que més crispació han aixecat, no només dels sindicats, sinó també del soci minoritari dins el govern de coalició, Unides Podem. Al document enviat a Brussel·les es recull de forma vaga "l'ampliació del període del còmput per al càlcul de la pensió de jubilació". En general, això es tradueix en una reducció de les pensions. Després d'un estira-i-arronsa i moltes publicacions, el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha negat que això es tradueixi en ampliar només el còmput d'anys que es tenen en compte per calcular la pensió, és a dir, dels 25 actuals als 35 (una mesura que va desaparèixer dels documents oficials). Ara bé, des del ministeri sí que mantenen oberta la porta a "adequar a la realitat actual de les carreres professionals el període de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació, preveient la possibilitat d'elecció dels anys que integrin la base reguladora a les carreres més llargues". És a dir, que l'extensió del període es pugui combinar amb l'elecció dels anys cotitzats més favorables, sobretot tenint en compte que les noves vides laborals no són tan continuades, sinó que tenen alts i baixos. A més a més, el govern espanyol també s'ha compromès a revisar la base màxima de cotització.

Sota la mirada d’Europa

La Comissió Europea reclama una “compensació” per l’augment de la despesa

La reforma de les pensions, de bracet amb la laboral, sempre ha estat sota la lupa de Brussel·les. Dues fites molt controvertides perquè a la Comissió Europea (CE) sempre li ha preocupat el pes que puguin suposar les prestacions per als comptes públics . Per això, en l'última anàlisi del semestre, la CE va recordar a Espanya la "necessària introducció de mesures compensatòries per mitigar els riscos sobre la sostenibilitat fiscal [del sistema de les pensions] al llarg termini".

stats