Economia 21/12/2020

El govern prepara una tisorada del 5% a les pensions

L'executiu estudia una reducció de la despesa a través del còmput d'anys

Núria Rius Montaner
4 min
La reforma de les pensions, més a prop

Madrid"Hem d'explorar totes les alternatives". Així ha contestat la ministra d'Economia, Nadia Calviño, quan se li ha preguntat per la reforma del sistema de pensions que el govern espanyol vol enviar a principis de gener a Brussel·les –de la mà del pla conjunt de reformes per accedir als fons europeus–. L'esborrany més sòlid que hi ha damunt la taula implicaria una rebaixa mitjana d'un 5,45% de les pensions, segons ha avançat aquest dilluns El País. La reducció de la despesa, que no afectaria per igual totes les pensions, seria resultat de la proposta plantejada pel ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivá (PSOE), d'ampliar de 20 a 35 el nombre d'anys utilitzats per calcular la pensió. Una proposta que Calviño ha confirmat obertament que està damunt la taula.

Aquesta fórmula d'increment dels anys necessaris per calcular la pensió es va posar en marxa l'any 2011 i és una manera indirecta de reduir la despesa de les pensions. Aquell any, el govern de Mariano Rajoy (PP) va acordar iniciar un procés per ampliar de 15 a 25 els anys utilitzats per calcular la pensió. Un objectiu que, en teoria, ha de culminar l'any 2022, és a dir, d'aquí dos anys. Ara Escrivá (PSOE) planteja afegir 10 anys més al còmput. La mesura, però, és coneguda per qui va ser president de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), ja que l'any 2019 l'organisme –de la mà del mateix Escrivá– va plantejar que un "escenari òptim" per fer sostenible el sistema de pensions espanyol seria el d'elevar, l'any 2027, a 35 els anys a tenir en compte per fer el càlcul.

El secretari d'Estat de la Seguretat Social i Pensions, Israel Arroyo, ha apuntat que mesures com aquesta tindrien un "efecte mixt ja que moltes persones que es van veure afectades per la crisi del 2008, en el tram final de la seva carrera perquè es van quedar sense feina, es podrien veure beneficiades". "No es tracta d'una reforma que suposi una retallada per als pensionistes, sinó al contrari, de garantir el poder adquisitiu", ha assenyalat.

Ara bé, la proposta no agrada al soci del govern de coalició, Unides Podem, que sempre s'ha negat a acceptar mesures que consideren que "repercuteixen en una pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes", segons han apuntat fonts d'Unides Podem a l'ARA, que han confirmat que el partit s'hi "oposa completament". Al mateix temps, els sindicats fa dies que es mostren contraris a la idea d'Escrivá i insisteixen que "la proposta no ha sigut discutida en cap moment a la taula de diàleg", han apuntat fonts de CCOO a l'ARA. De fet, l'esborrany del govern espanyol s'ha de traslladar, abans que arribi a Europa, a la taula de diàleg social.

Fer "sostenible" el sistema

"Hem de garantir pensions sostenibles a mitjà i llarg termini. Hi ha d'haver un equilibri entre ingressos i despeses i no podem separar els elements", ha insistit Calviño aquest dijous. La ministra d'Economia no ha volgut entrar en detalls, si bé ha reconegut que la proposta d'Escrivá està damunt la taula i que s'està treballant perquè es puguin escollir alguns dels millors anys treballats i descartar els "més negatius", en línia amb el que recomana l'últim acord del Pacte de Toledo. A més, fonts del departament d'Economia apunten a l'ARA que cal veure aquesta proposta "com una més de moltes".

Amb tot, l'objectiu del govern espanyol és acabar, o si més no reduir, el dèficit que fa anys arrossega el sistema de pensions i que aquest 2020 serà de més de 45.000 milions. Aquest dèficit, però, no es pot desvincular del fet que fins ara la caixa de la Seguretat Social ha estat assumint el que es coneix com a "despeses impròpies", és a dir, despeses que haurien d'haver estat assumides per l'Estat a través dels pressupostos generals. De fet, el mateix Escrivá ha apuntat que només en despeses impròpies, la caixa de la Seguretat Social es podria estalviar uns 23.000 milions d'euros fins al 2023. Al voltant d'aquesta proposta hi ha unanimitat en el si del govern espanyol, en el que es veu com un primer pas per sanejar els comptes. Tanmateix, el ministeri que dirigeix Escrivá ha obert la porta en reiterades ocasions a aplicar altres mesures, com endurir les jubilacions anticipades o afavorir els plans de pensions privats. Cap de les dues, però, convenç Unides Podem.

Exigències de Brussel·les

Sigui com sigui, la decisió de l'executiu central no és del tot voluntat pròpia. Fa mesos que la Comissió Europea té la mirada posada en el sistema de pensions espanyol i en les pensions, que titlla "d'elevades" en comparació amb altres països europeus. Europa demana una reforma "urgent" (i més ara, en un context de crisi). Fins ara, Brussel·les havia rebut amb bons ulls les reformes del 2011 i el 2013, que desvinculaven les pensions de la inflació, és a dir, de l'IPC (mesura que Sánchez ha recuperat amb una revalorització del 0,9% per al 2021, en línia amb la inflació prevista), i introduïen el que es coneix com a factor de sostenibilitat. Un dels punts que més crida l'atenció a Europa és la taxa de substitució que té Espanya, és a dir, la quantitat de diners que cobra una persona quan es jubila. El model espanyol té una taxa de substitució del 80%, és a dir, al ser un sistema públic, quan una persona finalitza la seva vida laboral cobra pràcticament el 80% del que cobrava, mentre que en molts països europeus, com França, el sistema és complementari, públic i privat.

A més, malgrat el context excepcional de suspensió de les regles fiscals, Brussel·les encara exigeix a Espanya que no es desviï de l'objectiu de dèficit i això implica reduir la despesa en les pensions. La preocupació principal de Brussel·les és què pot passar un cop es jubili la generació del baby boom, la de mitjans del segle XX.

stats