Macroeconomia
Economia 23/05/2022

Brussel·les demana "prudència" fiscal a Espanya per l'elevat deute públic

La comissió llança l'avís tot i la proposta de prorrogar un any més la suspensió de les regles fiscals

4 min
El comissari europeu d'Assumptes Econòmics, Paolo Gentilon, aquest dilluns en roda de premsa.

MADRIDA Brussel·les preocupa el deute i dèficit públic espanyol, fins al punt que ha demanat a Madrid una política fiscal "prudent" de cara al 2023. És a dir, reduir la despesa i focalitzar els estímuls sobre les famílies i empreses més vulnerables a l'increment dels preus, en particular els energètics. Això es desprèn de les recomanacions de primavera que la Comissió Europea ha publicat aquest dilluns, després que els estats membres enviessin els seus plans d'estabilitat per als tres anys vinents. En concret, l'executiu comunitari alerta de "desequilibris" vinculats amb l'endeutament elevat d'Espanya i més "en un context de desocupació elevada".

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Així, tot i les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna, la CE manté el rumb cap a la "sostenibilitat fiscal a mitjà termini" a través de les inversions i reformes, moltes vinculades al pla de recuperació. L'objectiu és evitar que els comptes públics es desviïn més del previst, tot i que Brussel·les ja ha avisat que la inflació alentirà la tornada al PIB prepandèmic , que en el cas d'Espanya els principals organismes supervisors situen per a finals del 2023. En les seves recomanacions a Espanya, la CE apel·la a una reducció de l'endeutament, públic i privat, "creïble i gradual".

Ara bé, Brussel·les ha llançat l'avís al mateix temps que assumeix que l'escenari econòmic actual és d'una "elevada incertesa" per la guerra a Ucraïna. De fet, tot i el missatge de prudència, la Comissió també parla de "flexibilitat" en cas d'haver de desplegar més estímuls.

Suspensió de les regles fiscals

Tal com estava previst, aquest dilluns Brussel·les ha proposat mantenir suspeses les regles del pacte d'estabilitat com a mínim tot el 2023 , és a dir, suspendre els límits de deute i dèficit que s'imposa als països. "La pròrroga de la clàusula general de salvaguarda fins al 2023 reconeix la incertesa elevada i els riscos en un moment en què la situació de l'economia europea no està normalitzada", ha apuntat el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, en roda de premsa aquest dilluns.

Aquesta mesura excepcional es va aprovar el 2020 amb l'esclat de la crisi del covid-19, arran de la necessitat dels estats membres d'augmentar la despesa per fer front a les conseqüències sanitàries i econòmiques de la pandèmia. Espanya, que gràcies a això també ha suspès les seves pròpies regles fiscals, fa setmanes que demanava aquesta pròrroga i, de fet, l'objectiu final del govern de Pedro Sánchez és caminar cap a normes fiscals més simples, personalitzades per països i que permetin reduir el deute d'una manera realista i prioritzant inversions essencials com les ecològiques i digitals. Una tesi que recentment també han subscrit els Països Baixos. De fet, la ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha reiterat que la decisió de l'executiu comunitari "és positiva" però "no hauria d'endarrerir la revisió de les regles fiscals perquè responguin a les necessitats dels països", ha dit Calviño des de Brussel·les.

Les normes europees limiten al 60% del PIB el nivell d'endeutament que pot acumular un estat de la UE, mentre que el dèficit –la diferència entre les despeses i els ingressos de totes les administracions públiques– ha de ser com a màxim del 3% del PIB anual.

Malgrat l'aprovació de l'executiu comunitari de prorrogar un any més la suspensió de les regles fiscals, la mesura encara l'han de ratificar els governs de cada estat membre al Consell Europeu. Justament si la Comissió ho ha anunciat aquest dilluns al matí és perquè aquesta mateixa tarda els ministres d'Economia de la zona euro es trobaran a Brussel·les en una reunió de l'Eurogrup, per la qual cosa ja tindran l'oportunitat de parlar-ne. Tot i això, fonts comunitàries ja auguraven divendres que hi hauria "consens" entre els països.

El missatge de la Comissió Europea ha coincidit amb el del Banc Central Europeu (BCE), que ha recordat que deixarà de comprar deute el tercer trimestre i que aviat podria arribar una pujada dels tipus d'interès. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha dit aquest dilluns que la reunió programada per al mes de juliol del consell de govern de l'organisme supervisor pot ser el moment oportú per dur a terme la primera pujada de tipus d'interès de la zona euro després d'una dècada. A més, Lagarde ha apuntat que és probable que l'entitat estigui en condicions de "sortir de les taxes d'interès negatives a finals del tercer trimestre".

Impuls de les reformes

Al seu informe, la Comissió Europea ha reconegut que Espanya ha fet una part dels deures i, malgrat que l'atur continua sent elevat, en especial entre els joves, admet que el 2021 "ha començat a caure". A més, apunta que "les reformes del passat i les actuals del mercat de treball i la continuïtat del pla de recuperació ajudaran a abordar les vulnerabilitats d'Espanya". És a dir, l'executiu comunitari també reconeix "l'esforç suficient" de l'Estat per reduir el dèficit públic fins al 6,7% sobre el PIB el 2021, per sota del que calculava el mateix executiu. "Afortunadament el pla de recuperació està ben dissenyat perquè un 40% [de la inversió] respon a la transició verda i un 30% a la digital", ha dit Calviño, que ha assegurat que estan treballant en el segons desemborsament.

Amb tot, Brussel·les ha recomanat a Espanya reduir la dependència dels combustibles fòssils i accelerar el desplegament de les energies renovables, en particular de les instal·lacions d'autoconsum. En aquest sentit, la CE insisteix que cal augmentar les interconnexions energètiques amb els països veïns i reduir així la dependència de combustibles fòssils. Una política que s'alinea amb el camí emprès per la comissió per preparar-se per a un món sense gas rus .

stats