Política fiscal
Economia 19/05/2022

Brussel·les vol suspendre un any més els límits de dèficit

La proposta de la Comissió Europea haurà de ser ratificada pels estats membres de la UE

3 min
El comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, en una imatge de dimecres passat a Brussel·les.

Barcelona / Brussel·lesLa Comissió Europea proposarà mantenir suspesos els límits de dèficit i deute el 2023 per l'impacte de la guerra d'Ucraïna sobre l'economia del Vell Continent. L'executiu comunitari va deixar sense efecte les regles que imposen límits a l'endeutament dels estats membres de la Unió Europa ja el 2020, amb l'esclat de la pandèmia, una mesura que va mantenir el 2021 i aquest any.

El col·legi de comissaris, l'organisme de la Comissió que pren les decisions polítiques, va aprovar la suspensió aquest dimecres, però no s'anunciarà fins dilluns, segons ha informat aquest dijous el diari econòmic britànic Financial Times. Fonts comunitàries han dit a l'ARA que hi ha "consens" sobre la mesura dintre de la Comissió.

No obstant, l'aprovació per part de l'executiu comunitari no suposa que s'acabi adoptant la suspensió, ja que també l'han de ratificar els governs de cada estat membre al Consell Europeu. Justament si la Comissió ho anuncia dilluns al matí en una roda de premsa, aquella mateixa tarda els ministres d'Economia de la zona euro es trobaran a Brussel·les en una reunió de l'Eurogrup, per la qual cosa ja tindran l'oportunitat de discutir-ho. Aquell mateix dilluns els comissaris d'Economia, Paolo Gentiloni, i de Serveis Financers, Valdis Dombrovskisk, també presentaran les recomanacions sobre política fiscal als països membres que Brussel·les publica anualment.

Malgrat certes divergències entre governs, les mateixes fonts auguren que els estats membres es posaran d'acord. "Tot i que els pronunciaments polítics sobre el tema han semblat bastant dividits, no crec que el desacord subjacent sigui gaire gran", apunta un alt càrrec europeu. "Tothom entén que l'any que ve no serà un any normal i qualsevol regla que tinguem en vigor ha de ser implementada de forma intel·ligent", han afegit a Efe aquestes fonts.

Més flexibilitat

El Pacte d'Estabilitat i Creixement limita al 60% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) el nivell d'endeutament que pot acumular un estat de la UE, mentre que el dèficit –la diferència entre les despeses i els ingressos de totes les administracions públiques– ha de ser com a màxim del 3% del PIB anual. Aquestes xifres es van decidir el 1992, amb l'aprovació del Tractat de Maastricht, que va posar les bases per a la creació de l'euro, tot i que han sigut discutides per alguns economistes, especialment els de tendència més progressista i favorables a un paper més intervencionista de l'estat sobre l'economia.

Durant la crisi financera del 2008 i la posterior crisi de deute que va afectar la zona euro entre el 2010 i el 2014, la Comissió va mirar amb lupa el compliment d'aquesta norma, sobretot per part dels països més endeutats i dels que van acabar sent rescatats. En aquest aspecte, els crítics amb el Pacte d'Estabililitat creuen que l'obsessió europea pels dèficits i la imposició de polítiques d'austeritat, liderada sobretot pels països del centre i el nord del continent, va tenir efectes molt negatius sobre la perifèria europea, que va patir una crisi inusualment llarga.

No obstant, amb l'esclat de la pandèmia, Brussel·les va canviar la manera de fer i, en lloc d'exigir la contenció de la despesa, va suspendre les regles per tal que els governs es poguessin endeutar sense preocupació i així gastar el que calgués per facilitar la recuperació econòmica. L'any passat Brussel·les va estudiar un retorn "gradual" a l'aplicació de les normes de dèficit i deute, però la invasió russa d'Ucraïna i l'encariment dels preus que n'ha derivat, han fet canviar de parer els comissaris.

stats