Economia 16/05/2022

Brussel·les avisa: la inflació restarà poder adquisitiu i alenteix la tornada al PIB prepandèmic

La Comissió Europea gairebé duplica la previsió d'escalada de preus aquest 2022 i retalla fins al 4,0% la de creixement econòmic

4 min
El comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, ahir a Brussel·les.

Brussel·lesEl creixement econòmic a la baixa i els preus a l'alça. La Comissió Europea ha presentat aquest dilluns unes previsions econòmiques per al conjunt de l'economia europea fortament impactades per les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna. El principal obstacle per a la Unió Europea és la inflació desbocada , impulsada per l'escalada dels preus de l'energia que, a més, Espanya ha patit amb més força que la mitjana de països de la Unió. Per això, en el cas de l'Estat, l'executiu comunitari reconeix que els espanyols perdran inevitablement poder adquisitiu, perquè els seus salaris no creixeran tant com ho faran els preus.

Si l'hivern passat els economistes de la Comissió preveien que la inflació augmentaria un 3,6% aquest 2022 a Espanya, ara aquest índex es dispara fins al 6,3%, cinc dècimes per sota del 6,8% previst per a tota la Unió. Aquest increment dels preus, sumat als colls d'ampolla i a la contenció del consum que inevitablement provocarà la pèrdua de poder adquisitiu, fa també que si a l'hivern Brussel·les preveia un 5,6% de creixement del PIB espanyol aquest any, ara retalli aquesta xifra fins al 4%. La recuperació econòmica, doncs, és encara "robusta", però es perd part de l'embranzida que s'havia guanyat a finals del 2021 i principis d'aquest any i s'allunya un altre cop la fita de recuperar tot el PIB perdut a causa de la pandèmia fins a mitjans del 2023.

"L'economia espanyola mantenia el momentum a principis del 2022, però les disrupcions en les cadenes de subministrament i l'escalada de les pressions inflacionistes en el context de la guerra han alentit l'activitat econòmica des de finals de febrer", constata l'informe de la Comissió Europea, que, a més, és clar respecte a l'impacte que això tindrà en la ciutadania de l'Estat: "El creixement salarial s'accelerarà, però a un ritme més lent que els preus, cosa que donarà lloc a pèrdues del poder adquisitiu de les llars i a un descens en la ràtio d'estalvi de les famílies en el futur". A més, Brussel·les reconeix que la incertesa del moment pot provocar que la cosa encara vagi a pitjor. En paraules del vicepresident econòmic de la Comissió, Valdis Dombrovskis, "són possibles altres escenaris en què el creixement encara sigui més baix i la inflació més alta".

L'impacte en la despesa pública

En el cas particular d'Espanya, la Comissió avisa que una major escalada de preus pot colpejar especialment sectors importants com el transport, la construcció o la indústria que necessita electricitat de manera intensiva, cosa que al final pot provocar que certes inversions "s'ajornin" fins que hagi passat la tempesta. Això fa que la Comissió Europea temi el compliment de les inversions digitals i verdes que Espanya té programades al pla de recuperació. Tot plegat també tindrà conseqüències en la reducció del dèficit i el deute públic. Espanya continuarà reduint-los perquè la seva economia manté el creixement, però les mesures que ha hagut de posar en marxa per mitigar l'impacte de la crisi energètica també es faran notar en la despesa pública i alentiran la rebaixa del passiu públic. Segons la Comissió Europea, Espanya tindrà un dèficit del 4,9% del PIB a finals d'aquest any i només aconseguirà reduir-lo fins al 4,4% el 2023. El mateix passa amb el deute públic, que continuarà molt per sobre del 100% encara l'any que ve. Brussel·les preveu que aquest any se situï al 115% i es rebaixi fins al 113% el 2023.

Totes aquestes previsions són lleugerament més pessimistes que les que el govern espanyol va presentar ara fa unes setmanes. El departament que lidera la vicepresidenta Nadia Calviño situa el creixement del PIB aquest 2022 al 4,3%, i al 3,5% el 2023. L'executiu no fa previsions d'inflació, però el Banc d'Espanya creu a Espanya arribarà al 7,5% aquest any; per tant, superior a les previsions de Brussel·les. En canvi, Brussel·les és més pessimista respecte a la capacitat del govern de Sánchez de reduir el dèficit i deute públic, perquè segons Calviño el dèficit baixarà al 3,9%; el 2024 se situarà al 3,3%, i l'any 2025 cauria al 2,9%, de manera que Espanya aconseguiria baixar del límit del 3% actualment suspès i en revisió. Ara que, la Comisió creu que encara pot complicar-se més la reducció de deute públic a Espanya si la indexació de les pensions amb l'IPC acaben provocant una "major despesa del previst". Quan li han preguntat per això, el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, ha recordat que la reforma de les pensions està vinculada a l'entrega dels pròxims pagaments del pla de recuperació que també implica mantenir el poder adquisitiu de les pensions "de manera sostenible des del punt de vista fiscal i financer". Per això, ha dit Gentiloni, analitzaran la mesura i la seva posada en pràctica vinculada amb les pròximes sol·licituds de pagament per part del govern de Pedro Sánchez

En conclusió, la Comissió creu que la invasió russa a Ucraïna està "posant a prova" la resistència d'una economia europea que tot just estava encaminant el creixement postpandèmia. Les xifres per al conjunt de la Unió, de fet, tampoc són encoratjadores. Si l'hivern passat Brussel·les preveia una inflació del 3,5% per a l'eurozona aquest any, ara la situa en un 6,1%. Això sí, la Comissió continua optimista i creu que el 2023 es moderarà fins al 2,7%. La retallada de creixement també és considerable: passa del 4% al 2,7% per al 2022 i del 2,8% al 2,3% per al 2023. El comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, ha remarcat que l'economia europea està "lluny" d'una situació normal i ha reiterat la "incertesa" que envolta les xifres i qualsevol previsió.

El risc d'un tall de subministrament total

La Comissió Europea no es cansa d'advertir que tots aquets pronòstics són tan incerts com ho és l'evolució de la guerra a Rússia. Per això, en el pitjor dels escenaris previst pels tècnics de l'executiu comunitari, si hi hagués un tall total de gas des del Kremlin el creixement de l'eurozona podria enfonsar-se gairebé a zero (0,2%). Per això, està previst que la Comissió presenti aquest dimecres la nova estratègia per reduir a marxes forçades la dependència d'Europa dels combustibles fòssils russos, un paquet de mesures que va des de les compres conjuntes de gas, a l'emmagatzematge estratègic, passant per l'impuls de les renovables i d'infraestructures per emmagatzemar i regasificar el gas liquat.

stats