Com molts descobriments en ciència, aquest també va ser fruit de l’atzar. Un dia qualsevol, Rosa Fernández estava mostrejant al Montseny amb altres membres del seu equip quan una mena de filet a l’aigua del riu Tordera li va cridar l’atenció. Després d’observar-lo amb curiositat, la biòloga de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC-UPF) va decidir agafar-ne una mostra. Un cop al seu laboratori, ubicat a la Barceloneta, va descobrir amb sorpresa que aquell filet era un cuc fins a aquell moment desconegut, el qual han batejat Gordionus montsenyensis, i que té un comportament veritablement fascinant.

Hi apareix el dibuix d’un home i una dona que recorden les estàtues gregues clàssiques. A l’esquerra es veu un feix de línies que parteixen radialment del mateix punt. És la manera com els astrònoms Carl Sagan i Frank Drake van voler inscriure l’adreça de la humanitat a l’Univers en les plaques que es van col·locar a les sondes Pioneer de la NASA, llançades a l’espai fa 50 anys. El punt indicava el Sol, i les línies, les direccions dels púlsars més importants i propers del nostre sistema solar, amb el corresponent codi binari que indicava la seqüència de pols. D’aquesta manera, pensaven, si alguna civilització intel·ligent mai trobava aquelles naus, fossin on fossin, podria localitzar-nos i qui sap si venir-nos a buscar.

Petita i llampant, la migradora dels cards (Vanessa cardui) bat rècords amb el seu enèrgic aleteig: és capaç de passar-se la meitat de la vida volant i recorrent els més de 4.000 quilòmetres que separen la costa de l'oest de l'Àfrica i la Guaiana Francesa, a l'extrem est de l'Amèrica del Sud. Un equip d'investigadors liderats pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) amb participació catalana ha demostrat per primer cop que aquesta espècie de papallona és capaç de travessar l'oceà Atlàntic, tota una fita rècord per a un insecte. L'estudi, publicat a la revista Nature Communications, documenta un viatge que va durar entre cinc i vuit dies i que és possible gràcies a l'ajuda dels vents alisis, que bufen d'est o oest.

El cos espacial que va sobrevolar Catalunya divendres a la nit no era ni un míssil balístic francès ni un satèl·lit del multimilionari Elon Musk. Dos dies després del fenomen, que ha desfermat diverses hipòtesis tant d'entitats científiques nacionals com d'internacionals i ha generat "alarma" al llarg del cap de setmana, el ministeri de Defensa ha assegurat que l'estela lumínica visible des dels Països Catalans corresponia a un meteoroide; és a dir, un meteorit que va fregar l'atmosfera i que no va tornar a entrar a l'òrbita. "És l'única informació que donem com a possible", ha afirmat el cap del Centre d'Operacions de Vigilància Espacial (COVE), el tinent coronel Manuel Olmos. Segons un comunicat governamental, el "bòlid espacial" no tenia "en cap cas" naturalesa o comportament armamentístics, com inicialment apuntava l'Institut de Ciències de l'Espai, i tampoc no hi ha indicis per sospitar que fos un satèl·lit privat, com deien les forces aèries alemanyes.

¿Un míssil balístic ha sobrevolat els Països Catalans aquest divendres a la nit? És la pregunta que s'ha fet durant tot aquest dissabte la Xarxa d'Investigació de Bòlids i Meteorits (SPMN), que pertany a l'Institut de Ciències de l'Espai del CSIC. L'alerta havia saltat poc abans de les 23 hores de divendres, quan diversos astrònoms col·laboradors del CSIC han detectat el punt de llum sorgint de França, sobrevolant Girona i Barcelona i continuant en direcció a les Balears per acabar el recorregut al sud del País Valencià. Finalment, el CSIC va descartar que fos un míssil i aquest diumenge les forces aèries alemanyes ha assegurat que el bòlid era un satèl·lit d'Elon Musk.

El Parc Nacional de Doñana ha arribat al gener al registre més baix de la història d'una de les aus aquàtiques més emblemàtiques de la zona: l'oca comuna. Se n'han comptat tan sols 4.216 exemplars, segons ha avançat aquest dijous el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) durant la presentació de l'informe Estat de la biodiversitat a Doñana 2023.

Rolf Tarrach Siegel (València, 1948) és catedràtic de física quàntica. Ha estat president del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), rector de la Universitat de Luxemburg i president de l'Associació Europea d’Universitats. 

Nanda Rea (Roma, 1978) és una reconeguda astrofísica i professora titular del CSIC, de l’Institut Científic i de l’Espai de Barcelona. Té diversos premis i ha escrit diferents articles a les prestigioses revistes Nature i Science. "A la feina faig càlculs i programació, dissenyo màquines d’enginyeria i faig moltes matemàtiques per descobrir com funciona l’Univers i, per tant, nosaltres", resumeix. Ara ha decidit que vol que els més petits entenguin a què es destinen els diners en investigació. Per això ha publicat el seu primer llibre infantil, El Universo (Shackleton Books), i aquest mes d’agost ha fet una conferència per a nens al CosmoCaixa.

Diversos grups d'investigació i recerca catalans intentaran modificar genèticament cèl·lules mare de cordons umbilicals per produir cèl·lules immunitàries, és a dir, que siguin capaces de reconèixer i atacar les cèl·lules tumorals i també altres malalties. El CSIC, el Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) han signat un acord per tirar endavant aquesta investigació, que convertiria les cèl·lules mare en les anomenades CAR- NK o natural killers.

Després de set anys buscant planetes similars a la Terra fora del Sistema Solar, el projecte Carmenes ha fet balanç avui de les descobertes fetes: entre el 2016 i el 2020 han localitzat 59 exoplanetes, deu dels quals serien potencialment habitables. Uns resultats que, segons els responsables del projecte, avalen l'aposta feta pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Societat Max Planck d'Alemanya. En el període 2016-2020, ha descobert i confirmat 6 planetes tipus Júpiter (amb masses que són més de 50 vegades la de la Terra), 10 tipus Neptú (de 10 a 50 masses terrestres) i 43 Terres i Superterres (fins a 10 masses terrestres).

La ingesta de mercuri a través del consum de peix i marisc ha motivat diferents avisos de les autoritats sanitàries per moderar el consum de les varietats més propenses a contenir dosis massa altes d'aquest metall, que pot ser un risc per a la salut. Ara, un estudi científic ha identificat les espècies mediterrànies més segures perquè no superen els límits màxims que recomana la Unió Europea (UE). La sardina, el seitó, l'orada i el calamar formen part d'aquesta llista amb 13 espècies extreta després de l'anàlisi d'un total de 58 que són habituals en la dieta a Espanya, Itàlia i França.

La desaparició de la discoteca Opium del passeig Marítim de Barcelona no serà tan ràpida com es va anunciar aquest juliol, quan l'Ajuntament va presentar un acord segellat amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) per fer possible que el local servís per ampliar les instal·lacions del Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA) a la ciutat. Tot i que la previsió era engegar de manera immediata l'ús provisional de l’espai mentre avançava el projecte i la licitació de les obres, no podrà començar abans del setembre de l'any que ve. El govern de l'Estat, que és el titular d'aquests espais del Front Marítim, ha prorrogat un any més el lloguer a Opium, com confirmen des de la propietat del local, que ja va anunciar que tenia previst impugnar l'acord que els deixava fora del passeig Marítim. Consideraven que la decisió presa era "unilateral" i "purament ideològica" per "castigar" els locals d'oci nocturn que es concentren en aquesta zona. I ara els garanteixen que, com a mínim, continuaran un any més a la mateixa ubicació.

La distribució dels sistemes sexuals dels peixos en l'arbre de la vida és un misteri. Ara, però, se sap que inicialment tenien els sexes separats, segons un estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona. La troballa, que publica aquest dilluns la revista Nature Communications, ha revelat que el gonocorisme (tenir un únic òrgan reproductiu biològic, sigui masculí o femení) és el sistema sexual ancestral dels peixos i no l'hermafroditisme (els dos tipus d'òrgans alhora) com es creia fins ara. La investigadora de l'ICM-CSIC Susanna Pla afirma que "l'evolució dels sistemes sexuals és més dinàmica i complexa del que s'assumeix habitualment". En concret, és dinàmica perquè hi ha sistemes sexuals que es guanyen i es perden amb més facilitat del que es creia, i és complexa perquè per passar de tenir un òrgan sexual a tenir-ne dos cal haver passat per un sistema intermedi, anomenat hermafroditisme seqüencial, en què les espècies canvien de sexe al llarg de la seva vida, especialment quan els mascles passen a ser femelles.

Vista a través del telescopi Hubble s'aprecia tan sols com un puntet, però l'Eärendel, en realitat, és l'estrella més llunyana i antiga mai observada i el seu descobriment ha de suposar un pas enorme per entendre l'evolució estel·lar. A 12.900 milions d'anys llum de la Terra i formada quan l'univers encara era jove, la veritat és que aquesta estrella ja no existeix perquè va explotar fa milions d'anys i només queda la seva potent llum.

Consumir més carn i alcohol està directament relacionat amb una alta prevalença de càncer. Així ho constata un estudi liderat per científics del CSIC i del CREAF que ha analitzat les dades de mig centenar de països i d'investigacions locals que ja apuntaven en aquesta línia. L'estudi també confirma que una major ingesta de verdures i de peix es relaciona amb una menor prevalença de càncer i també amb una menor mortalitat.

Un dels grans problemes del covid-19, a més de la ràpid contagi, és com fer la detecció de forma massiva de la malaltia. Les proves PCR s'han erigit com la manera de detecció més precisa i efectiva, però no són instantànies i obliguen els laboratoris a treballar a ple rendiment. Per no haver-ho de fiar tot a les proves PCR, a mitjans de març el govern espanyol va anunciar a bombo i platerets l'arribada de més de mig milió de tests serològics de detecció ràpida del coronavirus, però al final van resultar ser un fiasco perquè tenien una sensibilitat molt menor del que s'esperava. La història s'ha repetit des d'aleshores: moltes persones que han donat negatiu en un test serològic -que té en compte si es tenen anticossos de la malaltia, és a dir, si s'ha passat en algun moment- després potser han donat positiu en una prova PCR -que permeten saber si en aquell precís moment s'està contagiat del covid-19-. I les conclusions de l'estudi serològic espanyol presentades ahir revelen una nova situació: la immunitat de grup per coronavirus a Espanya es manté en només un 5%, però un 14% de les persones que havien tingut presència d'anticossos en les primeres onades de l'estudi "els han perdut". No queda clar, doncs, fins a quin punt són efectius els tests serològics.

La infecció per coronavirus per contacte amb l'aigua és "molt poc probable" en piscines i platges. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat sis investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en un informe difós aquest dijous, el mateix dia en què Barcelona ha anunciat que, en 24 hores, reobrirà les platges per fer-hi esport en la franja de matí. "En activitats recreatives, la infecció per SARS-CoV-2 per contacte amb l’aigua de condicions estàndards per al bany és molt poc probable", afirmen des del CSIC, si bé alerten que l'ús d'espais com els estudiats "generalment impliquen una pèrdua de les mesures recomanades de distanciament social".