Espanya i Catalunya continuen sent excepcions europees pel que fa a la marxa de l'economia i la creació d'ocupació. Amb les dades del març que ha presentat el ministeri de Treball, Espanya assoleix per primera vegada a la història la marca de 22 milions d'afiliats a la Seguretat Social, 3,4 milions més que el 2018, quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa. En el cas de Catalunya, el rècord es va assolir l'estiu passat, amb 3,9 milions d'afiliats, després va caure una mica i ara s'està a punt de recuperar (3,88 milions). L'atur també es va reduir en 23.000 persones a l'Estat i en 3.777 a Catalunya. A finals de mes tindrem les dades de l'enquesta de l'EPA i, per tant, una fotografia més acurada de la taxa d'atur.

Gairebé 13 milions d'estudiants s’han presentat aquesta setmana al gaokao, l'examen per accedir a la universitat a la Xina. És el nombre més gran d'aspirants en la història del país, malgrat que la possessió d'un títol universitari ha deixat de ser un passaport directe a una bona feina i a un bon salari. L'atur juvenil ha esdevingut un dels grans problemes per al govern de Xi Jinping. L’economia s'estanca per primer cop després de tres dècades de creixement continu. Ara, la generació més ben preparada de la història i que ja ha crescut en una Xina desenvolupada s'enfronta a un futur incert i creu que no viurà millor que la dels seus pares. L’ascensor social s’ha aturat.

Si tenim un atur que continua sent molt elevat (el 10,3% a Catalunya i el 13,3% a Espanya), molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea (6,5%), ¿com pot ser que en sectors del món empresarial, en especial del sector serveis, hi hagi queixes perquè no es troben treballadors? ¿Potser és que els joves no volen treballar? ¿Falta o no falta mà d'obra a Catalunya i Espanya? Patronals, sindicats i governs no es posen d'acord en les respostes. També els experts expressen dubtes. El problema és una mica més complex del que sembla a primer cop d'ull.

Aquest dimecres s'obre el període de sol·licituds per optar a fer un grau mitjà de formació professional. Les preinscripcions per al curs que ve comencen més aviat que mai amb l'objectiu que tots els alumnes tinguin una plaça assignada abans de començar les classes, una circumstància que fins ara no s'havia donat i que havia provocat que en els últims cursos milers d'estudiants arribessin al setembre sense tenir plaça, tot i que al sistema hi havia milers de vacants disponibles. El curs 2023-2024 la formació professional a Catalunya comptarà amb un 6% més de places i amb 273 grups nous. Aquest increment de 8.129 places més vol donar resposta a l'augment d'interès per aquesta opció dins del marc de l'educació postobligatòria. Segons un estudi de La Caixa, en només 10 anys la demanda de graus de formació professional ha crescut un 49% a tot l'Estat. A Catalunya, el departament d'Educació va constatar que només entre 2020 i 2021 la demanda es va disparar gairebé un 20%.

L'atur continua portant nom de dona. Al llarg del 2021, el perfil de persona aturada de llarga durada –més d'un any– correspon majoritàriament a dones. Es tracta del 65% del total de casos, enfront del 35% d'homes aturats des de fa quatre anys o més. També són majoria entre les persones que porten entre un o quatre anys a les llistes de l'atur. Això s'extreu de l'informe Mercat de treball i protecció per desocupació, publicat aquest dimecres per CCOO. "És un problema estructural i no sembla que els plans posats en marxa per atendre aquestes persones hagin tingut l'efecte esperat", sintetitza l'informe. Per franges d'edat, del total de dones a l'atur les més castigades són les d'entre 35 i 49 anys (71%), seguides de les d'entre 25 i 35 anys (65%) i de les majors de 50 anys (63%).

Un dels problemes endèmics de l'economia catalana, sobretot a partir de la crisi del 2008, és l'atur i la precarietat laboral dels joves. Entre els motius, tal com s'ha esgrimit a la taula rodona sobre la desocupació juvenil que ha celebrat aquest dimecres el Centre de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), hi ha la temporalitat, l'encariment del preu l'habitatge i, entre d'altres, la difícil transició entre el món acadèmic i el professional.

Tot i que la pandèmia també ha dificultat la inserció laboral dels graduats en FP, els joves de menys de 25 anys que han finalitzat aquests estudis pateixen menys de la meitat d'atur que la mitjana juvenil, que el primer trimestre d'aquest any va arribar a una taxa de desocupació del 33,4%, segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA). Concretament, els que han estudiat una FP de grau mitjà tenen una taxa de desocupació de l'11,8%, dada que puja una mica, fins al 15,8%, entre els que han optat per una FP de grau superior.

La pandèmia va impactar primer contra els que en aquell moment tenien un contracte laboral amb data de caducitat. I aquest retrat de treballador més vulnerable coincideix molt sovint amb el d'una persona jove. El primer esclat del covid-19 va disparar les taxes d'atur juvenil arreu d'Europa, però aquest increment va ser especialment acusat a Catalunya, segons mostra l'informe Situació juvenil a Europa. Anàlisi sociolaboral presentat aquest dijous per la UGT. El sindicat ha comparat l'evolució d'aquest indicador de la precarietat laboral dels joves en els diferents territoris de la Unió Europea i ha detectat que el Principat va ser el segon on més va augmentar la taxa. Concretament es va ampliar en 4,8 punts percentuals, fins al 24,6%, el mateix increment que a Lituània i per sota dels 5,1 punts en què es va disparar a Estònia.

El Govern destinarà 216 milions d’euros a polítiques actives d’ocupació per a joves per combatre l’atur juvenil amb formació i experiència laboral, amb les quals esperen arribar a més de 25.000 persones. Ho ha anunciat aquest divendres el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, en una roda de premsa a l’Institut Mas Carandell de Reus, en la qual ha explicat que la partida procedeix “en gran part” dels fons React-EU. 

L'atur va augmentar al País Valencià en 6.606 persones al mes d'agost, segons les dades fetes públiques pel ministeri de Treball, xifra que suposa un 1,56% més d'atur respecte al mes de juliol i que situa el total de desocupats en 429.574. Es tracta d'un registre especialment negatiu pel mes de què es tracta, ja que en període estival, i gràcies al turisme i el sector dels serveis, en general les xifres solen ser positives, com en realitat ha passat en altres comunitats de l'Estat. A més, la temporalitat afecta el 91,6% dels contractats, amb la qual cosa augmenta la precarietat laboral. També és cert que, en termes interanuals, l'atur ha baixat en 11.134 persones, un 2,53% respecte a l'agost del 2020.

Per les perspectives de vacunació disponibles sembla previsible que l’activitat es vagi reprenent al llarg de l’any en curs però que no es normalitzi fins al 2022. Fins i tot són nombroses les previsions que indiquen que els nivells del 2019 no es recuperaran fins al 2023. Ara bé, tothom firmaria per una tardor del 2021 que anés transitant cap a la completa normalitat gràcies a nivells de vacunació prou generalitzats per assolir la desitjada immunització col·lectiva. Si l’impacte de la pandèmia comença a superar-se el darrer trimestre del 2021, quines són les perspectives econòmiques per als anys vinents?  

La taxa d’atur juvenil (joves fins a 25 anys) a Espanya ha assolit un nou rècord en aquest dramàtic rànquing de la UE-27 al situar-se aquest estiu al 41,7%. Alemanya és a l’altre extrem, amb la dada de només el 5,7%.