Política 10/02/2021

La xacra de l'atur juvenil es descontrola amb el covid

La taxa de desocupació dels joves de fins a 24 anys triplica la del global de la població a Catalunya

3 min
Una oficina de treball del SOC.

Abans d'esclatar la crisi sanitària, els joves ja s'havien convertit en el col·lectiu més vulnerable, després de rellevar d'aquest rànquing la gent més gran de 75 anys, que és amb qui es va acarnissar la crisi bancària anterior. El que ha fet la pandèmia és castigar-los encara més i evidenciar que calen solucions polítiques per frenar l'actual sagnia d'atur juvenil. Normalment la taxa de desocupats d'aquest col·lectiu dobla la del global de la població a qualsevol país, però les últimes dades de l'EPA alerten que a Catalunya gairebé ja la triplica. El 2020 es va tancar amb una taxa d'atur entre la població de fins a 24 anys del 38,1% (11,9 punts percentuals més que el 2019 ), mentre que en el total de la població va situar-se en el 13,9%.

"És una situació anòmala que tindrà conseqüències a llarg termini tant a nivell de salaris com d'atur i fins i tot de pensions", alerta el professor d'economia aplicada de la Universitat de Barcelona Raül Ramos, que ho exemplifica. "Imaginem un jove acabat de graduar en Dret que no troba feina del seu àmbit i acaba agafant un lloc de treball en un supermercat perquè per la seva situació familiar necessita tant sí com no tenir ingressos. Si d'aquí dos o tres anys continua a la mateixa feina difícilment es recol·locarà en el sector pel qual s'havia format", alerta. Això acaba provocant –afegeix l'expert– el que es coneix com a fenomen de sobrequalificació laboral, que s'accentua en èpoques de crisi.

Per revertir aquesta situació, segons Ramos, calen polítiques actives d'ocupació que funcionin, és a dir, que detectin les vacants de feina. Per aconseguir-ho, però, s'ha d'incrementar la inversió en polítiques laborals, com han fet països com Dinamarca . "Actualment la major part de diners d'aquesta partida se'n va a bonificacions de contractes o prestacions d'atur", detalla.

L' altra cavall de batalla és la desocupació de llarga durada. A Catalunya, un 18,5% dels aturats a finals del 2020 feia més d'un any que buscaven feina i un altre 17% ja en feia dos que no treballen. "Els d'edat més avançada difícilment es recuperaran en el món laboral però per als que estan al voltant de la quarantena s'ha de fer pressió perquè guanyin autoconfiança i cal acompanyar-los amb formació pràctica", apunta Ramos.

A l'espera de la reforma laboral

Tot i que és competència de Madrid, la reforma laboral també sacsejarà la pròxima legislatura del Govern i marcarà les pautes en matèria de treball que hauran de seguir Catalunya i la resta de comunitats en els pròxims anys. La reforma és entre les exigències històriques de Brussel·les, que farà servir els fons europeus per continuar pressionant en aquesta direcció. Entre altres aspectes, l'executiu central haurà d'encarar com baixar l'alta temporalitat, que fa anys que s'ha enquistat al mercat laboral estatal i que el 2020 es va tancar amb una taxa del 24,6%. A Catalunya quatre de cada deu contractes temporals signats l'any passat (en total se'n van fer gairebé dos milions) tenien un durada inferior a un mes.

Tot això enmig d'una pandèmia en què tant el govern espanyol com el català hauran d'encarar com evitar que els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals, que inicialment finalitzen el 31 de maig, acabin convertint-se en acomiadaments definitius i posant en risc la continuïtat de moltes petites i mitjanes empreses, que són precisament el principal motor econòmic de Catalunya. "És clau que ara es posi el focus en les empreses i no tant en els treballadors, les companyies han de tenir ajudes perquè ajustin les plantilles a la situació actual sense augmentar el nombre d'aturats i tenint en compte que les exportacions s'estan recuperant en alguns països", assenyala el professor de la UB.

Segons les últimes dades del ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, a Catalunya es va tancar el gener amb 171.139 empleats en ERTO. A això se li ha de sumar que la crisi sanitària ja s'ha cobrat durant el 2020 132.100 aturats al Principat i que Catalunya és la comunitat autònoma on més va créixer la desocupació en xifres absolutes (un de cada quatre nous aturats a Espanya era català) i la tercera en percentatge (+32%).

stats