MadridEl ministeri de Treball es modernitza amb l’ús de noves tecnologies que revolucionaran la Inspecció de Treball. El govern espanyol té previst utilitzar el big data per detectar irregularitats i incompliments laborals per part de les empreses. Els robots que substituiran els inspectors de Treball no només agilitaran la detecció d’infraccions sinó que també tindran capacitat de sancionar les empreses incomplidores: es generaran actes d’infracció automàticament.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
L’actual llei del règim jurídic del sector públic, del 2015, ja preveu actuacions administratives automatitzades en les quals “no hi hagi intervingut directament cap treballador públic”, però el govern espanyol acaba d’actualitzar la norma amb la modificació del procediment administratiu sancionador “que permet optimitzar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies en el tractament de dades”. Amb aquest canvi legal, els robots podran multar les empreses i els autònoms.
Garanties jurídiques
Des del ministeri dirigit per Yolanda Díaz puntualitzen que els sistemes informàtics per sancionar automàticament encara no s’han posat en marxa i subratllen que, quan ho facin, les empreses tindran les mateixes garanties jurídiques i opcions per reclamar. Les mateixes fonts del ministeri treuen ferro als canvis: “És més senzill del que sembla: es creuen dades com ja s’està fent. La novetat simplement és l’automatització del sistema administratiu sancionador”. També subratllen que les multes automàtiques serviran per sancionar irregularitats lleus, com l’alta de treballadors a la Seguretat Social fora de termini. “Són sancions que en cap cas requereixen una investigació prèvia o visites al centre de treball”, expliquen les mateixes fonts.
La intenció del ministeri d’automatitzar les multes ha posat en peu de guerra els inspectors de treball, que consideren que per imposar sancions cal que un funcionari revisi el cas. “No estem en contra de l’automatització com a tal, però considerem que la norma vulnera la llei perquè la competència per sancionar la tenen els inspectors i subinspectors de treball i no una màquina, un bot o un robot”, adverteix la presidenta del Sindicat d’Inspectors de Treball i de Seguretat Social, Ana Ercoreca.
El sindicat denuncia la falta de seguretat jurídica de sancions generades automàticament i alerta dels errors que hi pot haver. “Legalment, no ens agrada”, conclou. Els inspectors ja s’han mobilitzat perquè es modifiqui la normativa i han presentat formalment al·legacions. Demanen que no es pugui generar cap sanció sense la supervisió d’un inspector i que es delimitin els tipus d’infraccions que podran detectar els robots.
Massa temporalitat
L’ús del big data per part de la Seguretat Social pot contribuir també a detectar les empreses que abusen de la temporalitat. L’executiu de Pedro Sánchez busca fórmules per acabar amb la picaresca d’empreses que donen de baixa treballadors els divendres -o abans de les vacances- i els tornen a donar d’alta els dilluns o al setembre per estalviar-se les cotitzacions del cap de setmana i de les vacances. Segons ha denunciat més d’una vegada el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, aquesta pràctica empresarial “s’ha convertit en una cosa cultural a Espanya” que no passa en altres països europeus.
“Es tracta d’una pràctica intolerable i clarament la penalitzarem”, va assegurar en un fòrum al desembre. El ministeri de Seguretat Social està treballant en una taxa que hauran de pagar els empresaris per donar de baixa els treballadors. “Estem estudiant com fer-ho perquè la taxa sigui eficaç”, va explicar Escrivá.
El govern espanyol té previst negociar la mesura amb els agents socials abans d’aprovar-la. “A priori, la idea d’una taxa ens sembla molt encertada, però per valorar-la bé hem de veure’n el contingut”, apunta Gonzalo Pino, secretari de política sindical de la UGT. “Si volem revertir la precarietat, una mesura així ens sembla bé”, assegura.
Segons fonts del ministeri, la idea és que el recàrrec es pugui presentar i aprovar abans que s’acabi l’any. De fet, el 2019 ja es va augmentar del 36% al 40% la sobrecotització pels contractes de menys de cinc dies com a mesura per desincentivar la pràctica de donar de baixa els treballadors durant el cap de setmana i les vacances, però el canvi no ha tingut efecte. La facilitat administrativa per comunicar les altes i baixes dels treballadors facilita l’abús de la contractació temporal de molt curta durada. Falten més mesures per desincentivar la pràctica. A l’Estat, un de cada quatre contractes temporals són inferiors a 7 dies.
Espanya, líder en temporalitat
L’espanyol és dels estats de la Unió Europea amb una taxa de temporalitat més elevada, una situació que no ha canviat en dècades. El 2020 va tancar amb un 24,6% de contractes temporals, segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El fenomen no és propi només de l’empresa privada sinó que entre els treballadors públics, especialment a sanitat o educació, el nivell de temporalitat també és molt elevat. “La temporalitat a Espanya és un problema endèmic”, lamenta Pino.
La temporalitat, igual que l’atur, afecta especialment els joves. Segons dades de l’Eurostat referents al 2019, la taxa de temporalitat juvenil d’Espanya, un 65,8%, és la més alta de tota la Unió Europea, molt per sobre de la mitjana de l’eurozona, que és del 46,3%. Ni les insistents advertències de la Comissió Europea i del Banc d’Espanya han servit per revertir la situació.
El secretari de política sindical de la UGT considera que la reforma laboral ha d’incidir en la qüestió i assegura que reduir el nombre de contractes temporals també passa per reforçar els mitjans i els recursos de la Inspecció de Treball. “Si hi ha més inspecció, el frau i la precarietat es reduiran”, assegura.
Les xifres de la temporalitat i la precarietat
2.000: el nombre d’inspectors de treball a l’Estat va superar el llindar dels 2.000 l’any 2019. Segons les previsions, aquest any faran 20.000 accions per comprovar retribucions i detectaran 22.000 falsos autònoms.
24,6%: el 2020 va tancar amb una taxa de temporalitat del 24,6%. El percentatge és molt elevat però amb la pandèmia de coronavirus ha baixat lleugerament. Quan hi ha crisi, els contractes temporals cauen perquè són els primers que rescindeixen les empreses.
39,3%: de cada deu contractes temporals que es van signar l’any passat a Catalunya, quatre tenien una durada inferior a un mes (el 39,3%). En total, es van signar gairebé dos milions de contractes temporals el 2020, un any marcat per la pandèmia.
80.000: la feina dels inspectors de treball per detectar fraus en la contractació es tradueix en milers de contractes temporals reconvertits a indefinits. El 2021 el govern espanyol preveu reconvertir-ne uns 80.000 i se n’investigaran prop de mig milió.
