Economia 18/06/2021

Els experts aconsellen apujar entre 12 i 19 euros el salari mínim interprofessional aquest any

L'objectiu és que a finals de legislatura l'SMI se situï entre els 1.011 i els 1.049 euros mensuals

3 min
01. Yolanda Díaz i Antonio Garamendi ahir a les jornades del Cercle.  02. Pablo Casado durant la seva conferència.

BarcelonaLes discrepàncies de principis d'any entre la ministra de Treball, Yolanda Díaz, i els ministres d'Economia i Seguretat Social, Nadia Calviño i José Luís Escrivá, sobre el salari mínim interprofessional (SMI) les ha acabat resolent una comissió d'experts. El debat sobre si aquest 2021 s'havia d'apujar l'SMI en plena crisi del covid o endarrerir la pujada als dos anys restants de legislatura, va portar al govern central a encarregar una valoració i un calendari a un grup d'acadèmics.

Díaz defensava incrementar-lo ara, mentre que Calviño i Escrivá preferien esperar. En el que sí que coincidien els tres ministres és en complir l'objectiu fixat pel govern que l'SMI se situï en el 60% del salari mitjà net quan acabi aquesta legislatura, el 2023. Dit d'una altra manera, que arribi als 1.011 euros, en el cas del rang més baix, i als 1.049 en el més alt, repartits en catorze pagues. Això representa un augment d'entre 61 i 99 euros, respectivament, en relació a l'actual SMI, que és de 950 euros.

Aquest divendres la comissió d'experts ha fet pública finalment la seva conclusió i el que aconsella és que aquest any l'SMI s'incrementi en una forquilla d'entre 12 i 19 euros. El gruix principal de l'increment es deixaria per al 2022 i el 2023. La referència que han agafat els experts com a salari mitjà net d'un treballador a temps complet és el de l'Enquesta d'Estructura Salarial de l'INE del 2018, l'últim any que es va publicar. Tot i així, han fet les seves projeccions d'evolució tenint en compte tres escenaris.

El primer és que l'SMI creixi en 99 euros des d'aquest any fins al 2023. El calendari que posen sobre la taula és un augment de l'1,8% (19 euros) el 2021, un percentatge de creixement similar al que van experimentar els sous que tenen convenis. L'increment seria de 40 euros tant el 2022 com el 2023.

El segon escenari seria apujar l'SMI en 77 euros. Per fer-ho proposen un augment del 0,9% (15 euros) aquest any, tal com van fer-ho els sous dels funcionaris i les pensions, i de 31 euros el 2022 i el 2023. Finalment, l'última opció és que l'increment sigui de 61 euros fins al 2023. En aquest cas el repartiment seria aplicar una pujada de 12 euros el 2021, de 24 euros l'any vinent i de 25 euros el 2023.

La comissió d'experts, que han arribat a un acord unànime, ja ha entregat el seu dictamen —que òbviament no és vinculant— a la ministra de Treball. La presidenta de la comissió, Immaculada Cebrián, ha deixat clar que serà el govern espanyol qui en el marc del diàleg social amb la patronal i els sindicats majoritaris decideixi quin és el camí més adequat.

Per la seva banda, la ministra Díaz ha anunciat que es reunirà amb "rapidesa i discreció" amb el president Pedro Sánchez per tractar la qüestió. "Tinc una reunió pendent amb el president del govern", ha insistit. Díaz també ha avançat que contactarà amb els agents socials per establir un full de ruta pel que queda de legislatura.

Resposta al Banc d'Espanya

La ministra ja ha fet una crida perquè no "es contraposi" la creació de llocs de treball a la pujada del salari mínim. En aquest sentit ha destacat la importància de l'SMI per combatre la desigualtat i impulsar el consum, que ha quedat molt tocat a causa de la crisi del covid. D'altra banda, Díaz s'ha compromès a garantir la continuïtat d'aquest comitè assessor durant tota la legislatura.

Les conclusions de la comissió arriben una setmana després que el Banc d'Espanya assegurés que l'augment del salari mínim fins als 900 euros el 2019 -un increment històric, ja que va ser del 22%- va comportar una retallada en la creació d'ocupació d'entre el 0,6% i l'1,1%. L'estudi defensava que es van crear menys llocs de treball dels esperats, sobretot en sectors amb salaris més baixos, amb especial incidència en els joves i les persones de més de 45 anys. A més, apuntava que els indicadors d'ocupació es van desaccelerar a un ritme més elevat que el de l'evolució del PIB.

stats