Eduard Sallent, excomissari en cap dels Mossos d'Esquadra en dues etapes, treballarà a partir d'ara a SIMA Consulting, una consultora de la qual és soci fundador. Després que fa uns dies transcendís que el comissari havia demanat una excedència i que deixaria la policia catalana al cap d'unes setmanes, ara ja se sap quin serà el seu nou destí.

El comissari dels Mossos d'Esquadra Eduard Sallent deixarà el cos policial en les pròximes setmanes. Actualment, era el cap de la Regió Policial Metropolitana Sud. El cap de la policia catalana hi ha estat en dues etapes diferents: primer durant el govern de Quim Torra i després durant el de Pere Aragonès. Quan el PSC de Salvador Illa va tornar a la Generalitat, la nova consellera d'Interior, Núria Parlon, i el nou director de la policia, Josep Lluís Trapero, el van cessar per situar en el seu lloc el comissari Miquel Esquius. La decisió de demanar una excedència, avançada per El País i confirmada per l'ARA, ja s'ha comunicat a la prefectura de la policia.

Els Mossos d'Esquadra no van preveure la possibilitat que l'expresident Carles Puigdemont fugís després del seu discurs a l'Arc de Triomf el 8 d'agost de l'any passat. Ja ho van dir al Tribunal Suprem, i aquest dilluns l'aleshores cap del cos, Eduard Sallent, ha reiterat davant la jutgessa que el moviment de Puigdemont no estava entre les previsions de la policia. A més, segons apunten fonts judicials, Sallent ha admès que no pot descartar que els tres agents investigats per ajudar Puigdemont a fugir estiguessin al corrent dels detalls del dispositiu que intentava detenir-lo.

Eduard Sallent ja coneix el seu pròxim destí. El fins aquest dilluns comissari en cap dels Mossos d'Esquadra tornarà a dirigir la regió metropolitana Sud, segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ARA. Es repeteix així la pel·lícula de finals de 2020. Aleshores, després de la restitució de Josep Lluís Trapero i la recuperació de la cúpula policial de l'1-O, Sallent va haver de deixar de liderar els Mossos i va ser destinat a la regió metropolitana Sud.

Els Mossos d'Esquadra porten molts anys, potser massa, a l'ull de l'huracà polític. I no sembla que de moment hagin de deixar d'estar-hi, sobretot perquè és impossible no fer lectures polítiques de les decisions que va explicar ahir la nova consellera d'Interior, Núria Parlon. El nomenament del major Josep Lluís Trapero com a director general de la Policia era esperable perquè el mateix president, Salvador Illa, ho havia anunciat ja en campanya electoral. Ara el major, segurament el policia més famós i polèmic del país, assumeix un càrrec polític de confiança que li farà tenir un paper molt diferent del que ha tingut fins ara. Si quan era el principal responsable dels Mossos reclamava, precisament, l'autonomia i independència del cos policial respecte al vaivé de les polítiques de partit, ara haurà de demostrar que creu realment en aquesta separació de rols. Tindrà a les seves mans les grans línies estratègiques dels esforços dels Mossos i serà el responsable de dotar-los dels mitjans perquè les puguin complir, però la responsabilitat operativa estarà en mans de la prefectura del cos.

Ens pot sorprendre que el govern britànic doni unes setmanes de marge a tothom qui tingui matxets i ganivets llargs inspirats en les pel·lícules de zombis per entregar-los, sota amenaça de penes de presó. Però encara que els ganivets zombis aquí ens sonen estranys, a Catalunya el problema de les armes blanques també s'accentua. Només aquesta setmana hi ha hagut més d'una desena de delictes amb armes blanques pel mig, com ara una baralla al Parc de la Barceloneta, l'assassinat d'un pescador a Arenys de Mar i la punyalada al pare de Lamine Yamal. L'any passat els Mossos d'Esquadra en van confiscar 9.180, gairebé el doble que el 2019, quan en van confiscar 4.899.

És evident que la imatge dels Mossos d'Esquadra ha quedat molt tocada pel fracàs en l'operatiu per detenir Carles Puigdemont aquest dijous, i això ha fet que hi hagi moltes veus, sobretot a Madrid, interessades a qüestionar que Catalunya tingui la seva pròpia policia. És per aquest motiu que cal ser molt curosos a l'hora d'intentar explicar el que va passar dijous a les immediacions de l'Arc de Triomf. Tal com han reconegut el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i el comissari en cap, Eduard Sallent, el principal error va ser no preveure que l'expresident intentaria eludir la detenció organitzant una fuga planificada des del mateix escenari des d'on es va adreçar als ciutadans congregats. I no ho van fer perquè es van creure el que Puigdemont havia proclamat a tort i a dret, i és que pretenia assistir al ple d'investidura de Salvador Illa perquè era el seu dret com a diputat electe. La Comissaria d'Informació va cometre, doncs, un error d'apreciació –més enllà de si van ser enganyats per l'entorn de Puigdemont– que els va dur al fracàs.

El xoc ja és total. Aquest divendres al matí el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, responsabilitzaven l'expresident Carles Puigdemont de la fugida de Barcelona i del dispositiu policial fallit per detenir-lo: "No esperàvem un comportament tan impropi de qui ha estat la màxima autoritat del país", ha dit Elena. Malestar és una paraula que es queda curta per definir l'estat d'ànim de la cúpula dels Mossos i d'Interior. Més que molestos, estan emprenyats i, sobretot, molt decebuts amb Junts i amb Puigdemont. Amb les hores, però, s'ha demostrat que el seu enuig és directament proporcional al de l'expresident després de sentir les paraules d'Elena. Puigdemont ha trencat el seu silenci després d'haver desaparegut dijous de Barcelona i ho ha fet per carregar contra Interior i els Mossos: en un missatge a les xarxes socials, els ha acusat de protagonitzar una "onada repressora digna de Marlaska o Zoido".

La justícia s’ha tornat a pronunciar a favor d’aturar el procés per elegir un nou major dels Mossos d'Esquadra, el màxim rang de la policia catalana. La mateixa jutgessa que ja va acceptar les mesures cautelars que van demanar el Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL) i el Sindicat Mossos d'Esquadra (SME) s’ha posicionat ara en el mateix sentit davant la petició del sindicat de comandaments Associació Professional de Comandaments de la Policia de Catalunya (COPCAT).

Menys furts i robatoris als carrers de Catalunya, però més denúncies per lesions, així com identificacions i detencions, durant el primer semestre de l’any. El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, ha informat que en els primers set mesos de l'any s'han fet 40.887 detencions, un 14% més que les registrades respecte al mateix període de l'any anterior (quan en van ser 35.952). Simplificant-ho, cada dia es fan 227 arrestos. Aquesta és la radiografia que ha fet aquest divendres la policia catalana, en què també queda palès que la violència masclista continua a l’alça: les agressions sexuals han crescut un 79% respecte a fa cinc anys, les quals han passat de les 943 del 2020 a les 1.688 actuals, i s’han comès onze assassinats –vuit dones i tres infants– entre gener i juliol. Des del 2008, any en què es van començar a comptabilitzar els feminicidis, hi ha hagut 160 dones assassinades i 11 infants. 

Incertesa. És la paraula, repetida per diverses fonts, que defineix millor la situació actual de la nova plaça de major dels Mossos d'Esquadra, el màxim rang de la policia catalana. Aquest dilluns es va fer públic que la titular del jutjat contenciós administratiu número 8 de Barcelona va suspendre el procés de selecció d'un nou major quan el director general de la policia, Pere Ferrer, ja havia escollit el comissari Eduard Sallent, actual cap del cos, per ser-ho. Sallent ha estat escollit, però encara no ha estat nomenat. La suspensió judicial és una conseqüència automàtica del fet que la jutge acceptés les mesures cautelars demanades pel sindicat policial SAP-Fepol. La gran pregunta que s'estan fent els serveis jurídics del departament d'Interior, però, és on comença i on acaba aquesta suspensió.

Gir de guió en l'elecció, que fins ara no s'ha deslliurat de polèmiques, d'un nou major dels Mossos d'Esquadra, el màxim rang de la policia catalana. El jutjat contenciós administratiu número 8 de Barcelona ha aturat aquest procés de selecció, que ja era a la recta final després que el director de la policia, Pere Ferrer, escollís l'actual cap del cos, el comissari Eduard Sallent, com a candidat a ser el nou major. Només faltava que Sallent completés un curs per ser nomenat, però la justícia ha acceptat les mesures cautelars que havia demanat el Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL) en la seva demanda contra la convocatòria. D'aquesta manera, sense pronunciar-se sobre el fons de la qüestió, els jutjats han aturat el procés en una interlocutòria a la qual ha tingut accés l'ARA. El departament d'Interior ja ha anunciat que presentarà un recurs d'apel·lació.

Eduard Sallent va entrar als Mossos d'Esquadra com a agent ras el 1997. Aquesta ha sigut la trajectòria que, 27 anys després, li ha servit per aconseguir el màxim rang de la policia catalana, el de major.

El comissari Eduard Sallent, actual cap dels Mossos d'Esquadra, serà major de la policia catalana i passarà a tenir el màxim rang del cos. Es tracta d'una prerrogativa de per vida que abans que ell només han tingut dos agents: Joan Unió, ja jubilat, i Josep Lluís Trapero, encara en actiu. Amb tot, mai havien coincidit dos majors a la policia catalana i la successió de decisions i anuncis ha volgut que aquesta coincidència arribi en un dels escenaris més turbulents.

El departament d'Interior convocarà les setmanes vinents una plaça per ser major dels Mossos d'Esquadra, el màxim rang del cos. Segons fonts consultades per l'ARA, el director de la policia, Pere Ferrer, ho ha comunicat aquest dimecres al matí als comandaments. En aquesta convocatòria s'hi podran presentar tots els comissaris (el segon rang més alt) i només un serà l'escollit per passar a ser el tercer major que hauran tingut els Mossos. El de major és un títol vitalici i actualment n'hi ha dos: Joan Unió, que està jubilat, i Josep Lluís Trapero, l'únic que queda en actiu. Els mesos vinents, doncs, Trapero compartirà amb un altre mosso la posició de policia amb més rang del cos.

“Qualsevol reunió és dissolta. No només amb l’oposició, sinó amb els periodistes. Encara que et vegin amb la teva càmera, l’armilla de premsa o el micròfon, et faran fora igualment”, explica en Salif Sakhanokho, un periodista senegalès independent. Dilluns va cobrir una de les sessions parlamentàries més tenses de la història del Senegal. Hores abans de l’inici de la campanya electoral per a les eleccions presidencials del 25 de febrer, el president Macky Sall va anunciar que les posposava sine die.

Temps de canvis als Mossos. Ja fa un any i mig que el Govern va destituir el major Josep Lluís Trapero com a cap de la policia, amb la qual cosa s'obria una nova etapa al cos. El seu adeu va venir acompanyat d'un seguit de remodelacions, com el traspàs a Rubí del fins llavors cap d'investigació, Toni Rodríguez –cessament que ell ha dut als tribunals– i van canviar moltes cares visibles dels Mossos. Una part del cos va veure els moviments amb mals ulls perquè considerava que es volia eliminar l'ombra de Trapero per fer emergir persones més modelables. La pau no va arribar amb el seu substitut, Josep Maria Estela, que no va durar ni un any al càrrec. Ara, amb Eduard Sallent al capdavant del cos, es vol obrir una etapa d'estabilitat, i aquest divendres s'ha fet un dels passos més importants.

El destí ha volgut que el primer retrobament públic entre el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra sortint, Josep Maria Estela; l'entrant, Eduard Sallent; i el conseller, Joan Ignasi Elena, fos pel tema que va provocar el trencament definitiu entre els tres. Des que Elena va decidir cessar Estela i situar Sallent al capdavant dels Mossos encara no s'havien vist, i això que ja fa dos mesos de la decisió. La tensió venia de lluny, però el detonant va ser l'elecció de les noves comissàries. Elena i Estela no van coincidir en la tria i dos dies després el comissari en cap passava a ser el cap de la regió de Ponent. El retrobament podia haver sigut de moltes maneres, però ha sigut per l'element de la discòrdia. Aquest dijous les noves comissàries prenien possessió del càrrec en un acte al departament d'Interior, i allà hi eren tots dos.

Apartant el major Josep Lluís Trapero del capdavant dels Mossos d'Esquadra, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, va dir que buscava una nova etapa de lideratge coral sense personalismes. Va triar el comissari Josep Maria Estela per liderar el cos, el comissari Eduard Sallent perquè l'acompanyés i la intendent Rosa Bosch per completar una prefectura on també hi havia la inspectora Montserrat Escudé com a portaveu. Però la mala relació personal va fer que el lideratge coral anés a mal borràs. El tàndem entre Estela i Sallent no va quallar, fins al punt que el cap del cos va posar el seu càrrec a disposició del conseller a finals d'estiu perquè tenia la sensació que Sallent se'l saltava. La cúpula d'Interior, que feia mesos que no estava del tot contenta amb Estela, va començar a pensar en un pla B: aguantar fins a Nadal i substituir-lo per una comissària en cap, la primera de la història. Amb la sortida d'Estela ha augmentat el pes femení a la cúpula, però per veure una comissària en cap caldrà esperar.

Des del 2016 a Catalunya s'han fet 73.700 desnonaments, un 20% dels quals s'han executat amb presència dels Mossos d'Esquadra. Només en 601 casos hi ha hagut incidents, però, quan ha passat, l'impacte social i el qüestionament de la feina del cos policial han aixecat polseguera. El president Pere Aragonès i el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, s'hi van trobar només arribar a la Generalitat, quan l'actuació dels antidisturbis en el desallotjament del Bloc Llavors, un edifici ocupat a Barcelona, va tensar al màxim l'acord d'investidura entre els republicans i la CUP. Un any i mig després d'aquest episodi, els Mossos d'Esquadra i la conselleria d'Interior han presentat aquest dijous els dos nous protocols interns que regiran l'actuació del cos davant de desallotjaments i desnonaments. I les unitats antiavalots continuaran actuant en aquests casos, tot i que el cos les relega a l'última opció, prioritzant la seguretat ciutadana, i només les requerirà "en última instància", quan hi hagi una mobilització que "pugui posar en perill la seguretat dels béns i les persones", especifica el comissari en cap, Eduard Sallent.