Societat 03/10/2022

Nou front als Mossos: l'excap d'investigació acusa el número dos del cos de pressionar-lo perquè informés sobre causes polítiques

Toni Rodríguez assegura que Sallent va demanar-li dades confidencials sobre el cas que afectava el conseller Buch

4 min
Antoni Rodriguez, excap investigació del Mossos

BarcelonaImmersos en una crisi interna pel trencament entre el número u del cos, Josep Maria Estela, i el seu segon, Eduard Sallent, a la cúpula dels Mossos d'Esquadra se li obren més fronts. El mateix dia que Interior ha suspès les oposicions a nous comandaments després de trobar un telèfon que gravava en secret en una de les entrevistes, la polèmica pels canvis que va fer l'actual cúpula d'Interior quan va rellevar Josep Lluís Trapero ressuscita. Ha sortit a la llum el contingut de la denúncia de l'excap d'investigació del cos, l'intendent Toni Rodríguez, acusant els responsables de Mossos –i en concret el llavors cap i actual número dos, Eduard Sallent– i Interior d'apartar-lo per no facilitar informacions sobre algunes causes de corrupció que afectaven polítics catalans.que ha sortit a la llum el contingut de la denúncia de l'excap d'investigació del cos, l'intendent Toni Rodríguez, acusant la cúpula dels Mossos –i en concret el llavors cap i actual número dos, Eduard Sallent– i Interior d'apartar-lo per no facilitar informacions sobre algunes causes de corrupció que afectaven polítics catalans.

En un contenciós administratiu que data del 31 de maig, avançat per El País i al qual ha tingut accés l'ARA, Rodríguez denuncia que el van "degradar" sense cap motiu i assenyala Sallent afirmant que en qualitat de cap del cos –ho va ser mentre Trapero s'enfrontava a un judici a l'Audiència Nacional pel referèndum– va demanar informació sobre el cas que afectava l'aleshores conseller d'Interior, Miquel Buch. Es tractava de la causa en què s'investigava el polític de JxCat per haver fitxat com a assessor l'escorta de l'expresident Carles Puigdemont.

En aquell moment, Rodríguez era cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal i l'instructor d'aquella causa. La resposta a la demanda del cap del cos (Sallent) va ser una negativa: va evitar donar-li detalls. En la denúncia, Rodríguez argumenta que el seu superior directe, el comissari Rafel Comes, llavors cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central, li va prohibir "comunicar als superiors l’estat o desenvolupament de la investigació". La negativa, diu, va generar "tensió" amb la cúpula del cos. Aquests fets, segons l'escrit de l'intendent, van passar l'estiu del 2020, i un any i mig després, amb la reestructuració interna que va aplicar el nou conseller, Joan Ignasi Elena, Rodríguez va ser traslladat en contra de la seva voluntat a la comissaria de Rubí. Ara aquest cessament ja està en mans dels tribunals.

Rodríguez creu que el seu canvi de destinació no ha estat justificat i per això denuncia dues resolucions del departament d'Interior: la que el va cessar de cap d'investigació i la que el va nomenar nou cap de la comissaria de Rubí. L'intendent titlla la decisió d'arbitrària i només hi veu una explicació: "desviació de poder".

En l'escrit, de 31 pàgines, argumenta que fins llavors el seu currículum era irreprotxable: descriu, per exemple, que dos mesos abans de ser cessat el van condecorar amb una medalla al mèrit professional, i que la seva puntuació mitjana com a funcionari era de 3,83 sobre 4. També detalla les diverses operacions que s'han fet amb ell al comandament i vol posar de manifest que els càrrecs polítics tampoc han sabut explicar el seu cessament. En el seu moment, el conseller Joan Ignasi Elena va justificar que era "normal" que hi hagués canvis constants al capdavant de l'oficina d'investigació criminal i va negar que fos una purga, fet que l'oposició sí que denunciava. També en seu parlamentària, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assegurar que la trajectòria de Rodríguez era impol·luta –cosa que es recalca a l'escrit de l'intendent– però que es necessitaven "nous lideratges".

Borràs, Buch o 3%

Amb tot això a sobre de la taula, Rodríguez només veu un fet que motivi el seu cessament: la negativa a donar certa informació sobre algunes causes polítiques que ell instruïa o supervisava. Parla de la causa del 3%, que investiga la corrupció de CiU, o el cas de la Institució de les Lletres Catalanes, que indaga sobre els contractes que va signar Laura Borràs, actual presidenta suspesa del Parlament, quan n'era directora –ara espera la data del judici oral–. Sobretot, però, l'intendent se centra en la causa de Miquel Buch, que serà jutjada l'abril del 2023. Era un cas delicat, ja que afectava persones del mateix cos, com l'escorta de Puigdemont.

Tot i que Rodríguez es va negar a donar aquesta informació, assegura en l'escrit que Sallent la va aconseguir per "vies desconegudes". "La situació va anar empitjorant amb accions que dificultaven seriosament les funcions de policia judicial, i va comportar que finalment s’hagués de demanar empara judicial en relació amb aquesta investigació", narra en la denúncia l'excap d'investigació. Aquests fets, a parer de Rodríguez, estan en "directa relació" amb el seu cessament": "Existeixen uns episodis de desavinences motivades per l'hermetisme en la tramesa d’informació als seus superiors jeràrquics negant-se a facilitar informació substantiva i accés al contingut de les causes". L'intendent, que deixa clar en el contenciós que havia demanat no anar a Rubí, demana ser restituït en el càrrec. A més, també denuncia un error en el seu cessament: el destitueixen de subcap quan era cap d'investigació.

stats