El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha demanat aquest dijous polítiques innovadores, de ciència o d'infraestructures en el sector agroalimentari, tant públiques com privades, perquè la producció d'aliments, que de vegades "s'ha subordinat a la resta de paradigmes", sigui el projecte estrella de Catalunya en els pròxims anys.

Catalunya no té un concert econòmic com el País Basc perquè no ho van voler les forces polítiques que tenien la majoria el 1977: el PSC, el PSUC i UCD. És el que ha afirmat Miquel Roca (Bordeus, 1940), un dels pares de la Constitució, durant la seva participació en el cicle Converses amb el degà al Col·legi d'Economistes de Catalunya. A més, el polític i advocat ha afegit que la veritable importància del concert no és el model tributari, sinó disposar de la inspecció fiscal, com Euskadi. "A vegades dic que ens haurien de fer un monument", assegura. Perquè discutim de diners, però no del que considera que és el veritable poder, que és tenir la inspecció.

El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, ha admès en la seva primera reacció després del fracàs de l'opa del BBVA que no esperava un “resultat tan contundent”. “Ha estat una gran sorpresa”, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio, i ha afegit que pensava que l'opa quedaria “per sobre del 30%”. Oliu ha dit que coneixien el “suport absolut” dels accionistes minoritaris, però que no tenien “constància” del suport global que hi hauria al projecte del banc vallesà.

El centre tecnològic Leitat passa per un moment de reestructuració. Després d'uns anys difícils, en què l'entitat vallesana es va veure abocada a un ERO de 114 treballadors i un deute acumulat que li complicava l'existència –ha sobreviscut en gran part gràcies a la injecció pública de quasi una desena de milions per part de la Generalitat–, ara el centre busca entrar en una nova etapa de la mà d'un nou president, Ramon Pastor, una personalitat ja històrica del sector tecnològic català. Alhora, el Cercle d'Economia tindrà una dona com a presidenta per primera vegada a la història, i Carles Puig de Travy repetirà com a degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Aquests i molts altres són alguns dels principals fitxatges de directius de la setmana.

"És molt cansat, tot això". Amb aquestes paraules ha resumit el catedràtic d'economia de la UPF, Guillem López Casasnovas, el debat recurrent que fa anys que dura sobre el finançament autonòmic. L'acadèmic ha sigut un dels tres experts, juntament amb el també catedràtic de la UPF Albert Carreras i l'economista Miquel Puig, que han participat aquest dimecres al vespre en un debat organitzat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya sobre l'acord de finançament entre ERC i el PSC.

Diverses veus d’experts, entre les quals la del president del Consell General de Col·legis d’Economistes d’Espanya, el company Valentí Pich, han expressat algunes opinions sobre l’acord entre PSC-PSOE i ERC que poden donar lloc a impressions equivocades sobre el finançament de Catalunya.

Per què s'ha de fer un congrés d'economia a Catalunya? "Perquè anem a les fosques i necessitem llum". Així explicava el secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, la situació actual de l'economia catalana durant la presentació del 4t congrés d'economia i empresa organitzat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya, en què també han participat l'exconseller d'economia Andreu Mas-Colell, la presidenta de Font Packaging i vicepresidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Martina Font, i el conseller delegat de Saba, Josep Martínez.

Els economistes es mostren preocupats per l'economia catalana, però milloren les seves previsions i descarten una recessió de cara al 2023. Així ho ha anunciat aquest dimarts el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, durant la presentació de l’enquesta de situació econòmica de tardor del 2022.

"El futbol cada vegada és menys esport i cada vegada és més negoci". La frase la va dir Ferran Soriano en una conferència a Esade. Una afirmació que pot ser, perfectament, el lema dels despatxos de qualsevol gran club europeu. En aquella xerrada, l'antic vicepresident econòmic del Barça i actual CEO del Manchester City posava l'accent en la necessitat d'obrir noves vies de negoci. Si en els seus orígens els clubs vivien dels socis i de la venda d'entrades, més endavant s'hi van afegir la publicitat, la televisió i el marxandatge. Però amb la globalització digital, les noves tecnologies i els smartphones va aparèixer una nova via per arribar als aficionats d'arreu del món i vendre'ls coses. Són aquests, els seguidors escampats pel planeta, els que els principals equips volen reclutar per obtenir-ne un rendiment econòmic. Ara bé, el projecte, que tothom té clar, continua sense arrencar del tot.

Un districte sobretot conegut per la seva pobresa com a escenari d’un fòrum econòmic. Uns barris acostumats a parlar d’arribar a final de mes o desnonaments acollint un debat entre les principals patronals i patums de l’economia catalana sobre la recuperació econòmica posterior a la pandèmia, els fons europeus i l’ampliació de l’aeroport. “La idea és una provocació, normalitzar Nou Barris i treure aquests actors econòmics de les seves zones de confort”, reflexionava el regidor del districte i de Turisme i Indústries Creatives de Barcelona, Xavier Marcé. 

Els fons europeus Next Generation són una oportunitat per canviar el model turístic català, segons un estudi elaborat pel Grup d'Experts per a la Reactivació de l'Economia Catalana (Gerec), presentat aquest dimecres pel president de la patronal Pimec, Antoni Cañete, i el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Oriol Amat. Cañete ha assegurat que com a conseqüència de la pandèmia el sector està en una situació "critica" i Amat ha destacat que aporta més de l'11% al producte interior brut de Catalunya i dona ocupació a més de 400.000 persones de 80.000 empreses.

Els economistes catalans valoren positivament els fons europeus per a la recuperació econòmica després de la pandèmia, però dubten del model de gestió d'aquests diners que proposa el govern espanyol per la falta de transparència i la centralització a la Moncloa.

El Col·legi d'Economistes veu signes de frenada en la caiguda de l'economia catalana provocada per la pandèmia del covid-19, tot i que espera que la recuperació fins a tornar a assolir els nivells de finals del 2019 es podria allargar fins el 2023.

Pessimisme entre els economistes catalans. Una enquesta del Col·legi d'Economistes de Catalunya a 1.300 dels seus afiliats demostra una pèrdua de confiança rècord en l'evolució de l'economia espanyola i catalana en els últims mesos fruit del covid-19. Majoritàriament, els economistes preveuen un 2020 amb una forta davallada del producte interior brut i una recuperació molt més lenta.