Economia 08/02/2021

Els fons de la UE, últim tren a la competitivitat

Els experts recorden que han d’arribar a tota la cadena de valor per beneficiar també les pimes

4 min
Imatge d’un polígon industrial a Catalunya. Les empreses volen els fons per transformar-se.

BarcelonaEls fons de la Unió Europea (UE) són la gran oportunitat. Tots els experts consultats per l’ARA coincideixen que són l’ocasió de transformar la indústria catalana i espanyola per fer-les més competitives. “Qui se’n beneficiarà més és la cadena de valor de la indústria”, destaca Fàtima Vidal, professora de la UPF Barcelona School of Management. Però encara hi ha dubtes en tots els sectors sobre qui se’n pot beneficiar i com s’adjudicaran. Només se’n coneixen les grans línies, i les pimes, que han patit molt la crisi provocada per la pandèmia, temen que una gran part d’aquesta pluja de milions vagi només a les grans corporacions.

Enmig de dubtes i retrets entre el govern espanyol i el català sobre qui seleccionarà els projectes que optin a aquest fons i qui els gestionarà, el Govern ja ha escollit els 27 primers projectes catalans, que si tiressin endavant mobilitzarien una inversió -entre els fons europeus, l’aportació d’altres administracions i la inversió de les empreses- de 41.355 milions d’euros. Són projectes que, seguint els paràmetres del pla de recuperació, estan centrats bàsicament en la transició ecològica, la digitalització i la societat del coneixement i la salut.

La patronal Pimec ha sondejat els seus associats sobre aquests fons bàsicament pel procediment que caldrà seguir per accedir-hi. Només un 30% de les empreses de Pimec estudien presentar algun projecte per captar aquestes ajudes. Per això el secretari d’Afers Econòmics i G20 del govern espanyol, Manuel de la Rocha, insisteix en la importància dels anomenats PERTE (projectes estratègics per a la recuperació i la transformació tecnològica), que hauran de ser “projectes tractor que arrosseguin tota la cadena de valor”. “És difícil que les petites empreses se’n puguin beneficiar”, diu contràriament la professora Fàtima Vidal.

De moment, l’executiu de Madrid ja ha marcat els quatre eixos principals cap on aniran dirigits aquests fons: l’economia verda i sostenible, la transformació digital, la cohesió territorial i la inclusió, i la lluita contra la bretxa de gènere.

Per situar-se cal saber l’abast d’aquests fons. Espanya serà l’estat més beneficiat, amb més de 140.000 milions d’euros fins al 2026, la meitat en fons directes i l’altra en crèdits. Els fons no començaran a arribar, segurament, fins al segon semestre d’aquest any. Però el govern espanyol ja els ha inclòs en els pressupostos del 2021 perquè se’n pugui anar disposant. Són 26.634 milions d’euros per al 2021, una xifra que equival aproximadament al pressupost anual de la Generalitat. La part més important (5.623 milions d’euros) va dirigida a la indústria i l’energia, i a les infraestructures i ecosistemes resilients (4.752 milions), que inclouen la R+D+I i la digitalització.

Interès

Ja han arribat més de 750 projectes al ministeri d’Indústria

Malgrat el desconeixement general sobre com s’articularan els fons, les empreses els busquen. La ministra d’Indústria, Reyes Maroto, va anunciar fa uns dies que ja s’havien rebut més de 750 sol·licituds dins del pla de recuperació per accedir als fons, anomenats Next Generation. Unes sol·licituds que podrien mobilitzar 30.000 milions. Però Manuel de la Rocha ha fet un advertiment clar a les empreses que volen accedir a aquests fons: “No estan dissenyats per finançar els plans de negoci de les empreses”, sinó que han de ser projectes transformadors de l’economia.

Burocràcia

Les empreses han d’estar atentes, perquè no hi ha finestreta única

“No hi haurà una finestreta única”, explica De la Rocha. Malgrat que defensa que el procés serà en competència, concurrència i transparent, els empresaris que vulguin captar fons hauran d’estar atents a les convocatòries, que arribaran provinents de diferents ministeris, organismes públics, comunitats i fins i tot ajuntaments.

La gestió dels fons serà fiscalitzada per la UE. Pedro Sánchez es reserva l’última paraula, però hi ha un aspecte que fa encendre els llums d’alarma: “Espanya és un dels països amb pitjor ràtio a l’hora d’aconseguir fons europeus”, segons Natán Díaz, responsable de sector públic de KPMG.

Europa verda

Els projectes de renovables i d’hidrogen verd obren foc

Fins al 20 de gener només s’havien publicat cinc manifestacions d’interès, el primer pas per indicar els temes per a què es volen els fons. El primer de tots fa referència a projectes per a una transició energètica justa i inclusiva.

“La sostenibilitat i la descarbonització seran un dels principals eixos dels projectes que presentaran les empreses”, diu Fàtima Vidal. Les principals elèctriques ja han anunciat fortes inversions amb l’esperança de captar fons. La secretària d’estat d’Economia i Suport a l’Empresa, Ana de la Cueva, admetia que aquests fons “són una oportunitat única per impulsar les inversions i abordar les reformes”. De la Cueva va destacar tres línies clares: reformes en el procés productiu, inversions en descarbonització i potenciació de l’economia circular.

Les empreses es mouen per accedir als fons. Per exemple, Repsol i Endesa ja han presentat projectes d’hidrogen verd. Però “no es tracta de canviar tota la indústria, sinó de canviar processos que ajudin a la descarbonització”, diu Fàtima Vidal.

Digitalització

Les tecnològiques hi veuen una gran oportunitat per al 5G

El sector de les telecomunicacions no vol quedar al marge dels fons. Una altra de les manifestacions d’interès és d’aquest sector, amb la intenció d’estendre la banda ampla i la tecnologia 5G al 100% del territori, fins i tot a l’anomenada Espanya buidada. “La digitalització canviarà molts dels processos actuals i evitarà molta mobilitat”, indica Vidal. Un exemple clar és el comerç electrònic, impulsat precisament a causa de la pandèmia.

La nova mobilitat

Electrificació del parc de cotxes i de part de les infraestructures

El sector de l’automòbil és dels primers que s’han mogut. D’una banda, per impulsar la descarbonització i digitalització de les fàbriques per ser més competitius, però també per promoure la transició al cotxe elèctric, indica José López-Tafall, director general de la patronal Anfac. Però, a més, recalca, s’ha de desenvolupar una gran infraestructura de recàrrega d’accés públic perquè “Espanya va a la cua d’Europa”.

Construcció

Infraestructures i rehabilitació

La construcció també vol part d’aquests fons, amb dos eixos: l’impuls a les infraestructures -per exemple el Corredor Mediterrani- i la rehabilitació d’habitatges, per fer-los més sostenibles i eficients. “La construcció ha de ser una de les locomotores de la recuperació”, indica la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, que apel·la al paper motor que ha tingut el sector en la sortida d’altres crisis.

stats