A les entitats bancàries, però també en mercats, quioscos de premsa i estacions de metro. Els barcelonins podran treure diners a través de 125 nous caixers automàtics que s'instal·laran al llarg del 2023 en aquests espais per minimitzar els inconvenients de la progressiva desaparició de sucursals, una tendència marcada sobretot als barris perifèrics i que afecta sobretot la gent gran, poc acostumada a fer ús de la banca electrònica. La capital catalana ha passat en només quatre anys de tenir 1.214 caixers bancaris a la via pública a disposar-ne de 717, un 40% menys.

Els últims anys s'han anat tancant milers de caixers automàtics i molts pobles petits s'han quedat sense. És per això que la Diputació de Barcelona ha aprovat per unanimitat instal·lar-ne en una seixantena de municipis de menys de 5.000 habitants. La iniciativa sobretot beneficiarà les comarques menys poblades de la demarcació, com el Berguedà, l'Anoia, el Bages i el Penedès, però no es posarà en marxa fins a principis del 2023. "Aquestes zones es troben en una situació de greuge, que afecta sobretot les persones grans que no estan familiaritzades amb les noves tecnologies", ha recordat el diputat d'Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial de la Diputació de Barcelona, Josep Arimany.

El primer any de pandèmia, mentre molts sectors van haver d'interrompre l'activitat i aferrar-se als ERTO, la indústria tecnològica de Barcelona creixia en 6.700 nous treballadors. Així ho recollia un informe de la Mobile World Capital que destacava una altra estadística: les empreses de l'entorn digital van concentrar dues de cada deu ofertes de feina. Tanmateix, centres de capacitació tecnològica de la ciutat Barcelona Activa insisteixen que sovint les tecnologies més punteres (i les que generen ocupació) encara són conceptes incomprensibles per a molts.

Els dos anys de pandèmia estan sent un "xoc sense precedents" per a la bretxa de la desigualtat i la precarització de la societat espanyola. Ho denuncia l'informe Evolució de la cohesió social i conseqüències de la covid-19 a Espanya, elaborat per la Fundació Foessa i presentat aquest dimarts per Càritas, que subratlla que des del 2018 hi ha dos milions de pobres més al país: ja en són 11 milions, és a dir, una quarta part del cens. La frenada en sec de l'economia el març del 2020 només és comparable amb els anys de la Guerra Civil, i els seus efectes socials continuen notant-se, malgrat que s'han posat en marxa prestacions com els ERTO o l'ingrés mínim vital.

Com cada divendres dues amigues fan cua a la cafeteria després d'haver fet la ruta d'una hora caminant per mantenir les cames "i el cap" en forma. El ritual és el de sempre, però a la mà avui hi duen el certificat covid, que aquest divendres estrena obligatorietat en la restauració, gimnasos i residències de gent gran. Rosa Casas i Núria Garcia tenen 72 i 75 anys, són totalment independents, però, com a un gruix important de la gent gran –"ja pots dir-nos velletes", diuen–, la necessitat d'obtenir aquest codi QR per continuar fent una vida normal els ha resultat una preocupació afegida. "A mi m'ho ha fet la meva filla en un moment que va poder venir a casa, perquè si bé ho vaig intentar no me'n vaig sortir", es plany Garcia, que diu que "l'empipa" haver d'"emprenyar la canalla" perquè li solucionin la papereta. L'ajuda per a Casas va venir del "marit", que havia fet un "curset d'internet" per a gent gran.

Després del polèmic repartiment d'ordinadors –van arribar amb molts mesos de retard–, els centres educatius viuen de nou amb neguit la nova mesura que ha anunciat el departament d'Educació per impulsar les tecnologies a les escoles i instituts. El Govern va aprovar fa unes setmanes la dotació de 284 mentors digitals i aquesta setmana se n'ha publicat la convocatòria oficial: els docents que compleixin els requisits (ser funcionari i acreditar alguna formació en cursos sobre tecnologies digitals) i passin el procés de selecció deixaran l'escola o l'institut on ara treballen i, a partir del gener, passaran a ser assessors digitals d'entre 4 i 15 centres fins a l'estiu del 2023. L'objectiu és que aquests mentors ensenyin als claustres –del sistema públic i del concertat– a fer servir les noves tecnologies per aconseguir que el 80% dels docents tinguin la competència digital B1 i tots els alumnes "tinguin experiències d'aprenentatge que incorporin el pensament computacional, l'ús d'instruments i aplicacions digitals, la comunicació transmèdia o la robòtica". Però la mesura, que arriba després d'una pandèmia que ha posat de manifest els dèficits del sistema educatiu pel que fa a les tecnologies, ha revolucionat els centres educatius: hi ha qui es pregunta si la prioritat ha de ser aquesta, d'altres lamenten que persones clau en el funcionament d'un centre marxaran de l'equip i també n'hi ha que apunten que, tot i l'augment de sou de 370 euros, sembla que costarà trobar candidats que vulguin ser mentors digitals.

Barcelona amplia a 11 el nombre d’agents TIC, un equip d’assessors que acompanyen persones que tenen dificultats per fer tràmits digitals en qualsevol administració. Aquestes dificultats poden tenir a veure tant amb la falta de connectivitat com amb no tenir els dispositius o coneixements que fan falta. El servei es va estrenar el setembre de l’any passat amb sis agents i ara l’Ajuntament de Barcelona ha decidit incorporar-n’hi cinc més.

Escena 1. Un CAP a Barcelona, llarga cua per arribar al taulell d’ informació. Un home molt gran pregunta si li poden donar “aquest paper on hi diu que estic vacunat per poder anar al poble a l’estiu”. La noia, molt jove, que l’atén li explica que ho ha de fer a través de La Meva Salut. Com que l’home, cada cop més desconcertat, no entén el que li diu, la noia li demana el mòbil. L’home en treu un d’aquells amb les tecles molt grosses i sense connexió a internet. La noia se’l mira com si veiés un dinosaure herbívor, sense basarda però amb astorament. Finalment, ella mateixa li imprimeix el certificat.

L’ARA ha posat a conversar dues generacions aparentment molt allunyades. De l’experiment n’hem extret dues conclusions. La primera, que els contextos socials i econòmics de les seves joventuts són gairebé antagònics. I la segona, que malgrat haver crescut en dos mons diferents, la situació de crisi actual fa que detectin més punts en comú dels que es pensaven.

Una radiografia que l'Ajuntament de Barcelona va fer a principis d'any va posar de manifest com la pandèmia havia agreujat les desigualtats en l'accés a dispositius digitals i internet a la ciutat. Ara el consistori vol posar-hi fil a l'agulla. Per aquest motiu engegarà al setembre la prova pilot del projecte Connectem Barcelona, que facilitarà internet de qualitat a 400 famílies vulnerables del barri de Trinitat Nova, a Nou Barris: el punt de la ciutat amb més persones en situació de bretxa digital. Segons ha apuntat aquest divendres la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez, els serveis socials i les escoles treballaran conjuntament per, a través de la detecció d’infants que no tinguin accés a internet, escollir quines famílies es beneficiaran de la prova. "Volem que l'infant sigui al centre d'aquest projecte i que, a partir d'ell, puguem arribar als pares i mares", ha assenyalat.

El sistema educatiu a Catalunya està estancat des de fa uns anys i ara està en un punt d'inflexió decisiu. Quan la idea era començar a revertir les doloroses retallades del 2010, la pandèmia va agreujar una situació que ja era complicada i, malgrat que el sector educatiu és "resilient", aquesta capacitat de resistir "pot tenir un límit" i en lloc d'avançar cap a una millora significativa dels indicadors es pot produir un retrocés que aprofundeixi encara més en les desigualtats que ja existeixen i "naturalitzi la mediocritat i el fracàs".

Tots estem veient, i gairebé tots estem patint d’una manera o altra, aquest present ple de forats i d'incerteses. Hem anat prenent consciència que el sotrac actual no és una cosa que hàgim de superar per tornar a una situació tranquil·la, sinó que significarà una forta transformació del nostre model de vida, de consum i d’organització social. Em plau veure com cada vegada més s’enfoca el debat deixant d’enyorar la normalitat, i plantejant com construir el futur utilitzant de manera adequada els recursos que, tant a nivell estatal com sobretot a nivell de la UE, tindrem al nostre abast. Voldria sumar-me a les moltes propostes que sento o llegeixo aquests dies amb tres consideracions específiques que se m’acuden, i que són fruit de convenciments personals o d’experiències anteriors.

Més i millor connexió a internet i més espais. La recepta del departament d'Educació per afrontar el curs 2020-21, el curs postcovid, passa per garantir la presencialitat a les aules (encara que sigui mantenint els mòduls prefabricats que estava previst treure) però també per assegurar una bona docència online en cas que els rebrots obliguin a tancar centres. En aquest context, el departament d'Educació ha anunciat aquest dimarts que repartirà 300.000 ordinadors portàtils a tots els alumnes de 3r i 4t d'ESO, batxillerat i formació professional dels centres públics i "els que calgui" dels centres concertats, i fins a 85.000 dispositius entre els docents de centres públics, "els únics treballadors públics que han hagut de teletreballar amb mitjans propis", ha recordat el conseller d'Educació, Josep Bargalló.

Que les famílies més vulnerables tinguin l'opció d'obtenir una rebaixa a la factura d'internet, tal com ja passa amb els rebuts de la llum o el gas, és a dir, que s'instauri un bo social digital: aquesta és la proposta que ha llançat aquest dimarts al matí la Taula del Tercer Sector Social, que aglutina més de 3.000 entitats a Catalunya. Aquesta organització assegura que el seu darrer informe sobre bretxa digital evidencia que les desigualtats en l'accés i l'ús i la qualitat de la xarxa també generen desigualtats socials.