El Parlament no pot exigir que els xofers acreditin un nivell intermedi de català, sinó com a màxim el nivell elemental. És la resposta que dona el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la petició de Convivencia Cívica Catalana, que va demanar anul·lar les bases d'una convocatòria de places d'aquests conductors de vehicles oficials on viatgen alts càrrecs de la Generalitat. En concret, l'entitat espanyolista volia eliminar dels requisits que els candidats haguessin de demostrar un nivell B2 de català.

Amb el 20 de març fixat al calendari com la data que podria fer descarrilar els pressupostos del Govern, el PSC treballa a correcuita per intentar sumar els vots d'ERC al projecte. A les crides a la responsabilitat que ha fet el president de la Generalitat, Salvador Illa, s'hi ha afegit aquest dilluns el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, durant la primera de les compareixences al Parlament sobre els comptes del 2026 que tots els consellers faran durant la setmana. Davant la comissió d'Afers Institucionals, Dalmau ha insistit que el país "necessita" nous pressupostos i que l'executiu no pot continuar governant amb els comptes del 2023 posant-hi pedaços per la via dels suplements de crèdit. "El Govern complirà el 100% dels acords d’investidura. És el nostre objectiu", ha adreçat als republicans, que insisteixen que rebutjaran el projecte si no hi ha acord per traspassar la recaptació de l'IRPF a l'Agència Tributària de Catalunya.

Les despeses que els grups passen al Parlament tornen a estar en el punt de mira. Ara fa un any i mig, la cambra ja en va haver de canviar els criteris per evitar un descontrol i que els grups hi recorreguessin per pagar sobresous als diputats, com havia fet Vox. Ara, un informe de l'oïdora sobre les despeses dels grups durant el 2024 torna a aixecar polseguera. Segons ha avançat Vilaweb i ha confirmat l'ACN, el document censura que el partit d'extrema dreta pagués amb diners del Parlament un àpat amb diputats i assessors del grup organitzat el 2024 que es va enfilar fins als 2.605 euros, amb una despesa de fins a 184 euros en begudes alcohòliques d'alta graduació, i que el partit ja ha retornat íntegrament. Junts també en surt escaldat: l'oïdora qüestiona les despeses de desplaçament, àpats i organització d'una jornada de treball a Bèlgica amb 60 persones que va costar uns 47.500 euros.

L'eix ideològic s'ha fet evident aquest dimecres al Parlament i ha passat per sobre de les diferències en l'eix nacional que mantenen partits com el PP i Junts. Els juntaires s'han posat al costat dels populars a l'hora de defensar una proposició de llei del grup d'Alejandro Fernández que proposava eliminar l'impost de successions. La iniciativa també ha rebut el suport de Vox i Aliança Catalana, però no es tramitarà al Parlament perquè han prosperat les esmenes a la totalitat que havien presentat el PSC, ERC i la CUP. Aquest tribut sempre ha representat la línia divisòria a l'hora d'identificar un partit d'esquerres o de dretes. I, en aquest cas, no ha estat una excepció.

Fa una setmana que Salvador Illa ha tornat a la feina i aquest dimecres s'ha sotmès a la primera sessió de control al Parlament des que va ser diagnosticat d'una osteomielitis púbica. El president de la Generalitat ha rebut la benvinguda i l'escalf de tots els diputats per un retorn que ha estat marcat pel xoc amb ERC pels pressupostos. Aquest cap de setmana, els republicans van donar un cop de porta a negociar els comptes i aquest dimecres han tornat a exigir al Govern que compleixi amb la condició que posen per asseure's a parlar dels comptes: desbrossar el camí perquè Catalunya recapti l'IRPF. "Hi ha marge d'acord. Li estenc la mà i els demano que l'agafin", ha defensat Illa dirigint-se al president del grup republicà al Parlament, Josep Maria Jové. El dirigent d'ERC, en canvi, ha exigit al cap de l'executiu que "pressioni" el PSOE i no Esquerra perquè compleixi amb la recaptació de l'IRPF. "A qui ha de fer moure és al PSOE, no a nosaltres", ha asseverat Jové, que ha assegurat que els republicans mantenen la mà estesa.

El Parlament ha aprovat una reivindicació històrica dels funcionaris de presons: que siguin considerats agents de l'autoritat. La demanda, que va guanyar força després de l'assassinat de la Núria, cuinera a la presó de Mas d'Enric el març del 2024 a mans d'un intern, ha estat una proposta del PSC que ha tirat endavant amb els vots del PP, Vox, Aliança Catalana i Junts. A més dels funcionaris de vigilància, l'estatus d'agent de l'autoritat —que ja tenen entre altres els policies, els metges i els docents— s'estén també als directius de les presons i els treballadors penitenciaris de rehabilitació: psicòlegs, educadors, juristes i treballadors socials.

Després d'una setmana de caos a Rodalies, l'oposició s'ha abraonat sobre el Govern per exigir-li responsabilitats per l'estat de la xarxa i les disfuncions en el servei. En substitució de Salvador Illa –encara hospitalitzat–, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha comparegut al Parlament per defensar l'actuació de l'executiu davant de les aturades en el servei després de l'accident a Gelida, en una crisi que dilluns va deixar dues destitucions, la del director operatiu de Rodalies i la del director d'operacions d'Adif. Ara bé, l'oposició no en té prou i demana que rodin caps a la Generalitat, començant pel de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Així ho han exigit tots els grups excepte Comuns, que, tanmateix, han suggerit que una mateixa persona no hauria de carregar la responsabilitat de dues de les patates calentes de Govern, els trens i l'habitatge. L'executiu, però, tanca files amb la consellera i amb el seu equip.

L'hiperlideratge als partits polítics de nova creació és una característica generalitzada. El va comprovar de primera mà Podem amb Pablo Iglesias, Ciutadans amb Albert Rivera, Vox amb Santiago Abascal –tot i que els fundadors van ser uns altres–, Junts amb Carles Puigdemont i ara també Aliança Catalana amb Sílvia Orriols. És cert que els partits de més tradició tampoc se n'escapen i n'hi ha exemples a dojo, que queden, però, esmorteïts pels canvis interns amb el pas del temps. L'exposició pública d'Orriols ajuda el seu partit a créixer i així ho remarquen totes les enquestes. De portes endins els hiperlideratges es fan més difícils de gestionar, fins i tot en el cas d'Aliança, segons admeten algunes persones dins la formació.

L'esclat de la pesta porcina africana a Catalunya va enganxar el president de la Generalitat, Salvador Illa, de viatge institucional a Mèxic. Per més que ERC, Junts, la CUP i el PP li van exigir que tornés, el president va continuar amb la seva agenda al país, marcada per la participació de Barcelona com a ciutat convidada a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara. Un cop ha arribat de Mèxic, Illa s'ha trobat amb els retrets de part de l'oposició a la sessió de control al Parlament, des d'on ha defensat haver mantingut les trobades que tenia ja tancades, tant a la FIL com a Ciutat de Mèxic, amb actes de tipus econòmic. "Tinc la meva manera de liderar i gestionar, admeto que n'hi pot haver d'altres. Admeto que puc cometre errors. Crec, sincerament, que, en aquest cas, no n'he comès cap", s'ha defensat Illa. Segons ha reivindicat, el Govern ha afrontat la crisi amb "ciència, transparència, col·laboració" i ajudes al sector.

La corrupció continua amenaçant el govern de Pedro Sánchez. La Guàrdia Civil ha elaborat un informe en què Santos Cerdán, exsecretari d’organització del PSOE, apareix com l’enllaç entre el govern espanyol (concretament del ministre Ábalos, que era el de Transports) i l’empresa constructora Acciona. 

Indignació al Parlament de Catalunya per un nou atac de Vox a la memòria de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys. El partit d'extrema dreta té penjat un cartell que titlla el republicà d'"assassí" en una finestra del seu despatx a la cambra, però aquest dimecres ha aprofitat l'ofrena floral davant l'escultura que en recorda l'afusellament per fer-la més grossa. Amb motiu de l'acte, al pati de la Biblioteca del Parlament, Vox ha col·locat encara més cartells, visibles des de la zona de l'ofrena, i n'ha deixat un al mateix lloc on s'ha dipositat una corona en memòria de l'expresident.

Esquerra no va portar cap proposta de resolució que defensés el referèndum d'autodeterminació en el debat de política general de la setmana passada –va votar a favor de les de Junts i la CUP–, però sí que en va escriure una que apostava per tirar endavant una "entesa de país" que servís per resoldre el conflicte polític. Més enllà que continuïn defensant un referèndum, els republicans entenen que el "país està en un altre moment" ara mateix. "El Parlament constata la necessitat d'impulsar una gran entesa de país en defensa de la democràcia, per la resolució del conflicte polític i per avançar en la sobirania nacional i social de Catalunya. Una entesa que interpel·la al conjunt de la societat catalana amb la participació dels agents socials i la societat civil", deia la proposta. La iniciativa va reunir 107 vots del PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP. Una majoria àmplia de la qual els republicans van treure pit, però que a hores d'ara encara no hi ha concreció de com es materialitzarà. S'han fet passos una setmana després d'aquesta votació? Quina diferència hi ha amb la convenció nacional que ERC va pactar per la investidura de Salvador Illa?

El Parlament ha constituït aquest dimarts la comissió d'investigació sobre les irregularitats de la DGAIA (direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) entre el 2011 i el 2025, que el ple de la cambra va aprovar per unanimitat al juliol. Arran del degoteig d'informacions periodístiques sobre el deficient funcionament de l'ens, prestacions pagades indegudament als joves extutelats o el manteniment de places fantasma a centres, el PSC, ERC i Comuns van impulsar la creació de la comissió, presidida pel diputat socialista Jordi Riba i amb la vicepresidència de la republicana Anna Balsera. En la distribució de càrrecs de la mesa, a Junts li ha tocat la secretaria, que recau en Maria Àngels Plans. En principi, els diputats hauran de presentar les conclusions abans de finals d'any.

Un minut i resultat de Gaza: el govern d'Israel ha aprovat aquesta nit la primera fase del pla de Donald Trump i, per tant, l'alto el foc entrarà en vigor aquesta nit, a dos quarts d’una, que és quan es compleixen 24 hores de l'aprovació. Els ostatges vius seran alliberats entre diumenge i dilluns, igual que els cossos dels hostatges. Els atacs d’Israel sobre la Franja de Gaza no s'han aturat. Hi ha hagut atacs aeris i foc d'artilleria aquest divendres al matí. Trump ha anunciat que viatjarà aquest diumenge a Egipte per a la "firma oficial" de l'acord d'alto el foc i que també ha acceptat fer un discurs al Parlament israelià. És més sòlida la certesa que Trump es penjarà tot de medalles que l'alto el foc.

Aquest dijous a la tarda tot anava de baixada al Parlament. Queden lluny aquells debats de política general que mantenien la tensió fins a l'últim minut, que es caracteritzaven per les corredisses als passadissos, per les negociacions fins a última hora i per la tensió a la mesa del Parlament per si admetia o no alguna resolució relacionada amb l’autodeterminació (o la monarquia) que pogués deixar entre les potes dels cavalls els seus membres. L’ambient de la cambra catalana en aquesta última jornada no tenia res a veure amb tot allò, és la nova pax illana.

L'independentisme ja no gaudeix de la majoria al Parlament, però torna a marcar perfil en el debat de política general. L’acord de Brussel·les segellat entre Junts i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez és la pedra angular de les propostes de resolució del partit de Carles Puigdemont. Així, Junts buscarà que el PSC es posicioni al Parlament a favor de la negociació d'un referèndum en el marc de la taula de Suïssa. Així consta en un dels punts de les propostes de resolució que el grup parlamentari sotmetrà a votació aquest dijous, on busquen que el president Salvador Illa "s'alineï" amb l'acord de Brussel·les amb el PSOE. Ara bé, en aquell pacte es recollia que Junts traslladaria a la taula de converses a Suïssa la negociació d’un referèndum, però ara els juntaires fan un pas més i sostenen que "es plantejarà en l’espai de negociació habilitat a tal efecte la celebració d’un referèndum d’autodeterminació". Illa, que s’ha posicionat contra la consulta reiteradament, s’hi haurà de pronunciar.

Vox i Aliança Catalana han posat el focus en la immigració, la seguretat o la política fiscal al debat de política general. Són els temes que habitualment debaten els dos partits d'extrema dreta al Parlament, davant dels quals la resta de forces han aplicat –amb alguna esquerda– un cordó sanitari per intentar limitar l'abast de les seves propostes i evitar que la tribuna parlamentària es converteixi en altaveu dels discursos d'odi. A l'ARA hem analitzat les intervencions dels seus líders al Parlament, Ignacio Garriga i Sílvia Orriols, per detectar les dades falses que tots dos han donat al llarg del debat.

Salvador Illa sap que bona part de la viabilitat de la legislatura depèn que el PSOE s'avingui a complir amb l'acord per al finançament singular. Per això, en el discurs que va servir per obrir el debat de política general dimarts, el president de la Generalitat va reiterar el seu compromís de complir amb aquest pacte i que presentaria una proposta "concreta" quan la tingués. Es tracta de la proposta que hauria de presentar en les pròximes setmanes la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per reformar tot el model de finançament autonòmic. Per als republicans, però, les "paraules" ja no són suficients i demanen "fets", per això aquest dimecres han redoblat la seva pressió. "Se li acaba el temps, podríem dir que està en temps de descompte", ha advertit el president del grup d'ERC, Josep Maria Jové. Mentre no hi hagi passos que serveixin per materialitzar aquest finançament, els republicans mantenen que no negociaran els pressupostos.

A la Global Sumud Flotilla hi van embarcar, entre desenes d'activistes, l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau, el regidor d'ERC a Barcelona Jordi Coronas i la diputada de la CUP Pilar Castillejo, que encara continua detinguda. Tres representants de tres partits d'esquerres catalans, Comuns, ERC i la CUP, que en els últims dies han alçat la veu amb contundència contra el genocidi a Gaza. També ho ha fet el PSC, que ha seguit les petjades del president espanyol, Pedro Sánchez, i ha defensat mesures contra Israel per acabar amb la massacre. A la dreta, la posició ha estat l'oposada, cosa que ha evidenciat i aguditzat la fractura en l'eix esquerra-dreta davant d'aquesta qüestió.

Amb la incògnita de si el Govern haurà de sobreviure un altre any sense pressupostos quan s'acosta l'equador de la legislatura, Salvador Illa encara el seu segon debat de política general com a president de la Generalitat. El ple que arrenca aquest dimarts servirà per mesurar el grau de pressió dels socis, Esquerra i Comuns, i dirimir fins a on estan disposats a arribar per donar oxigen a la legislatura. Fins ara, les dues formacions han avisat que no s'asseuran a negociar els comptes de l'any vinent fins que no vegin "avenços" en el finançament singular, en el cas dels republicans, i el Govern compleixi amb els acords en habitatge, en el cas de Comuns. Des del Govern mantenen que complirà amb els pactes d'investidura i que el president de la Generalitat serà "ambiciós". La incògnita és si aquesta ambició serà suficient perquè els socis continuïn sostenint la governabilitat.