Places fantasma: denuncien una entitat per falsificar ajudes a joves tutelats

BarcelonaEl pis estava mig buit, però l'entitat que el gestionava cobrava de la Generalitat com si totes les places que tenia l'habitatge estiguessin ocupades. És el que entre els mateixos treballadors del sector es coneix com a "places fantasma". Ara, tres exempleades d'aquesta entitat ho han denunciat a l'Oficina Antifrau i a la Síndica de Greuges de Catalunya, en el marc de la investigació que va avançar l'ARA al gener: presumptes irregularitats en el pagament de prestacions econòmiques i d'habitatge a joves extutelats que va denunciar un tècnic de la demarcació de Girona.

La denúncia que ja han rebut Antifrau i la Síndica fa referència a una entitat de la província de Girona que tenia pisos mig buits destinats a joves vinculats a programes d'inserció laboral (PIL). En realitat, tot i haver-hi places buides, cobrava com si els habitatges estiguessin totalment plens i d'aquesta manera percebia tots els diners que aporta l'administració catalana per a aquests nois i noies, tant tutelats d'entre 16 i 18 anys com sobretot extutelats d'entre 18 i 21 anys. Això es feia, segons els diferents testimonis, "falsificant firmes de joves" per confirmar que "continuaven al servei", és a dir, que encara vivien al pis i que l'entitat treballava estretament amb ells, tot i que no era cert.

Aquestes places costen a la Generalitat 119,91 euros cada dia, quan són menors, i 46,53 euros per dia i jove quan es tracta d'extutelats. Les treballadores –que no volen ser identificades per por a represàlies– també denuncien que els feien "deixar dates en blanc en documents signats" perquè així els superiors podien posar la data que més els "convenia" i jugar amb les places fantasma. Unes pràctiques irregulars que van haver de fer "sota coacció" dels seus superiors i que els van generar situacions d'ansietat.

Una d'aquestes denunciants, de fet, es va posar en contacte amb l'Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET) per alertar d'algunes d'aquestes praxis. Des d'aquest organisme, que pertany a la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), li van comunicar que farien "seguiment" de les ajudes. Per evitar aquestes irregularitats, els van assegurar, "obligarien" els mateixos joves a "presentar-se individualment" per comprovar que encara vivien al pis i no havien marxat a altres llocs d'Espanya o fins i tot a l'estranger, com acostuma a passar en molts d'aquests casos.

Investigacions en paral·lel

Aquesta denúncia s'emmarca en el que un altre treballador, que té la qualitat de persona protegida per l'Oficina Antifrau, va traslladar el gener del 2024 als diferents organismes fiscalitzadors que hi ha a Catalunya: al mateix Antifrau, a la Sindicatura de Comptes i a la Síndica de Greuges. L'empleat assegura que va detectar certes irregularitats del servei SPAE Resilis Pisos +18 anys. L'entitat cobrava una prestació d'habitatge per un extutelat d'origen senegalès que, en realitat, feia mesos que treballava i vivia a València.

El treballador fins i tot va comprovar que des de l'entitat s'havia fet un canvi de recurs d'habitatge per al jove al·ludint que estava buscant feina i li era millor viure en un altre pis, quan feia mesos que treballava fora de Catalunya. Quan va alertar del cas a la seva superior, van instar-lo a no posar "en evidència la mala praxi i la malversació de fons públics" que havia efectuat el servei d'habitatge.

Durant el 2024, el treballador va aportar documentació que acreditava tres casos (i n'apuntava molts més) i diversos tipus de "frau". Segons el seu testimoni, els joves treballaven i alhora cobraven una prestació econòmica, superant amb escreix els límits fixats per llei. Això, a banda de comportar una possible malversació de diners públics, també tenia una implicació per als joves, a qui Hisenda acabava reclamant molts diners, cosa que els situava en una situació de vulnerabilitat. 

La tardor passada, la denúncia va superar el filtre de versemblança que té Antifrau per comprovar els fets, i ara està en fase d'investigació. Per la seva part, la Síndica va sol·licitar informació al departament de Drets Socials i Inclusió per tal de vetllar per la protecció d'aquests joves, i la resposta que va traslladar la conselleria va ser "insuficient", un fet que ha alentit la investigació. Davant d'aquest escenari, la setmana passada la Síndica de Greuges va tornar a fer un requeriment demanant novament més i millor informació. La DGAIA, d'altra banda, va assegurar en un primer moment que l'anàlisi dels tres casos denunciats per aquest professional demostrava que no hi havia hagut irregularitats. Tot i això, va obrir un expedient informatiu al respecte.

Antifrau, la Sindicatura de Comptes i la Síndica de Greuges estan col·laborant amb les seves investigacions per tenir una mirada detallada i alhora transversal de la problemàtica denunciada. Aquesta mateixa setmana, la conselleria va cessar la responsable de la DGAIA, Isabel Carrasco, nomenada al mes de setembre, i el subdirector de l'organisme, Joan Mayoral.