Investiguen irregularitats en el pagament de les prestacions econòmiques a joves extutelats

BarcelonaL'Oficina Antifrau, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges tenen sobre la taula un cas de presumptes irregularitats en el pagament de prestacions econòmiques i d'habitatge a joves extutelats. El cas el va denunciar un tècnic de la demarcació de Girona i després de superar la fase de versemblança ara Antifrau està duent a terme una investigació sobre la gestió d'aquests recursos públics, provinents de la Direcció General d'Infància i Adolèscencia (Dgaia), per part de diverses entitats.

El gener del 2024, el treballador va detectar certes irregularitats del servei SPAE Resilis pisos +18 anys amb relació a un extutelat que rebia una prestació econòmica i una altra d'habitatge de la Generalitat, quan, en realitat, el noi d'origen senegalès feia mesos que treballava i vivint a València. Fins i tot, va comprovar com des de la Fundació s’havia fet un canvi de recurs d'habitatge per al jove al·ludint que estava buscant feina i era millor viure en un altre pis, quan feia mesos que treballava fora de Catalunya. Quan va alertar del cas a la seva superior, van instar-lo a no posar "en evidència la mala praxi i la malversació de fons públics" que havia efectuat el servei d'habitatge. De fet, en la conversa que va mantenir amb la seva coordinadora, va entendre que no es tractava d'un cas aïllat i que els organismes públics en tenien coneixement. "«Això és malversació de fons»", va advertir el noi a la seva coordinadora. "«Sí, sí, ho sé»", va ser la resposta.

Persona protegida

"Al llarg d’aquests mesos he detectat diverses irregularitats efectuades per SPAE Resilis pisos +18 anys i, per l’altra, entorn a la connivència del SEVAP (Seguiment i Valoració de la prestació econòmica) de Girona en tant que és coneixedor de la realitat que es descriu i la blanqueja", va denunciar el jove, a qui Antifrau ha atorgat la condició de persona protegida per evitar represàlies cap a la seva figura. Segons la denúncia a la qual ha tingut accés l'ARA, la plaça al pis d'aquest extutelat senegalès estava buida mentre l'entitat continuava cobrant els diners públics per fer-se'n càrrec.

En la denúncia als diferents organismes, el treballador ha aportat documentació que acredita tres casos (i apunta a molts altres) i diversos tipus de "frau". Segons el seu testimoni, els joves treballaven i alhora cobraven una prestació econòmica, superant amb escreix els límits fixats per llei. Això, a banda de comportar una possible malversació de diners públics, també tenia una implicació per als joves, a qui Hisenda acabava reclamant molts diners. "Quan els joves surten del sistema, queden amb un deute perquè no s'ha fet un seguiment. L'entitat i l'administració en tenen constància", alerta el denunciant, que posa d'exemple extutelats amb deutes superiors als 10.000 euros perquè no se'ls ha fet un acompanyament ni se'ls ha informat del que es trobaran. En altres casos, com que tenien ingressos perquè treballaven, els nois haurien d'haver fet un copagament per fer ús dels habitatges públics i no ho feien perquè ningú els ho reclamava.

La Dgaia assegura que va analitzar els tres casos denunciats per aquest professional i que no es va detectar cap irregularitat. Tanmateix, arran d'una petició d'informació del Síndic de Greuges, aquest passat mes de desembre la Dgaia va obrir un expedient informatiu per analitzar la situació.

La Sindicatura de Comptes també està analitzant les dades. La sospita del denunciant, que hauran de determinar els diferents organismes fiscalitzadors, és que aquesta pràctica s'ha repetit en molts més casos dels que ell va detectar i que, per tant, podria tractar-se d'un cas de corrupció repetit al llarg de molts anys i "amb milions d'euros defraudats".

Denúncia a Inspecció de Treball

D'altra banda, el tècnic també va presentar una denúncia per assetjament laboral a la Inspecció de Treball, aportant diverses gravacions i material de les converses que va mantenir quan va descobrir les presumptes irregularitats. Treball no ha acreditat l'assetjament, però, segons el material al qual ha tingut accés l'ARA, ha sancionat per una infracció greu en matèria de prevenció de riscos laborals a l'entitat per no implementar correctament el protocol.