No només es tracta d'un pla ambiciós pel que fa al volum de diners —en el cas espanyol fins a 163.000 milions d'euros entre transferències directes i préstecs—, sinó també pel seu calendari: execució total dels fons l'agost del 2026, és a dir, en menys de tres anys. Per això, des de fa uns mesos el govern espanyol, però també altres estats membres, va posar damunt la taula la necessitat de tenir més marge per executar els fons europeus vinculats al Pla de Recuperació i Resiliència i alhora complir amb el seu reglament.

Espanya no tindrà, per ara, un sistema de pagament alternatiu als peatges de les autovies. Aquest dilluns, la Comissió Europea ha confirmat la modificació del punt del pla de recuperació espanyol que incloïa "la possible articulació d'un mecanisme de pagament per l'ús de les carreteres estatals" i que s'havia d'implementar a partir de l'any 2024. Finalment, aquest element desapareixerà del pla i serà substituït per mesures que incentivin l'ús del transport sostenible i, en particular, el transport de mercaderies per ferrocarril.

La campanya electoral ha revifat l'històric debat dels peatges a Espanya. Tot va començar amb el cara a cara entre el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el del PP, Alberto Núñez Feijóo, per a les eleccions generals d'aquest 23-J. Feijóo li preguntava a Sánchez si "cobraria a totes les autovies d'Espanya" l'any 2024 i l'encara president li va contestar que no. Des d'aleshores, però, la pregunta de si l'any que ve aquestes carreteres tindran o no peatges no ha parat d'omplir titulars i, fins i tot, ha estat comentat per la Comissió Europea.

El govern de després de les eleccions generals del 23 de juliol ja no s'haurà de preocupar per si arriba o no a temps d'enviar l'anomenada addenda del Pla de Recuperació a Brussel·les. Malgrat que hi havia temps fins al 31 d'agost, l'executiu de Pedro Sánchez ha volgut deixar tancades les línies mestres del pla addicional vinculat als fons europeus antipandèmia que Espanya encara pot sol·licitar: 94.300 milions d'euros, dels quals gran part són préstecs a unes condicions molt favorables (les transferències directes han format part de la primera fase del Pla de Recuperació).

94.300 milions d'euros dels fons europeus. Aquesta és la quantitat de diners que formen part de la segona fase del Pla de Recuperació i que el govern espanyol té intenció de demanar formalment a Brussel·les a principis de l'any que ve perquè l'executiu comunitari respongui al cap d'uns dos o tres mesos. Per això, aquest dimarts ha aprovat el pla que recull les línies mestres sobre com es gestionaran aquests diners i, sobretot, on aniran a parar.

Aquesta setmana els despatxos d'alguns ministeris han hagut de retre comptes a la Comissió Europea. El motiu: una nova visita dels tècnics europeus que vetllen pel compliment del pla de recuperació i l'execució dels fons europeus. "És robust", el qualifiquen fonts comunitàries. En línies generals, Brussel·les aprova les reformes fins ara desplegades per l'executiu de Pedro Sánchez i que tenien com a compensació l'arribada dels fons europeus antipandèmia. "Els primers símptomes de la reforma laboral són positius", ha exemplificat el vicepresident executiu per a una Economia al Servei de les Persones, Valdis Dombrovskis, aquest dimecres al matí. Alhora, ha recordat que "hi ha altres reformes en curs" vinculades a l'arribada dels diners. Dues d'aquestes són la reforma fiscal i la segona part de la reforma de les pensions.

Tot a punt perquè arribin els primers 9.000 milions d'euros de la porció dels fons de recuperació europeus que li corresponen a Espanya. Aquest dimarts els ministres de Finances de la Unió Europea han posat el segell d'aprovat al pla de reformes que va presentar el govern de Pedro Sánchez a l'abril, juntament amb 11 plans més (entre els quals hi ha Itàlia, Grècia, Portugal, França i Alemanya), cosa que permet obrir l'aixeta perquè arribi la primera entrega, un anticip del 13% que no va condicionat al compliment de cap reforma sinó que permet amortitzar algunes de les mesures que els governs han anat implementant des que va començar la pandèmia del coronavirus. Malgrat el simbolisme del moment, aquest dimarts la vicepresidenta Nadia Calviño no ha sigut a Brussel·les per rebre la llum verda dels seus col·legues, sinó que l'ha substituït el secretari general del Tresor, Carlos San Basilio. Calviño és a Madrid, on s'ha fet la foto del nou govern espanyol, que Sánchez ha batejat justament com el de la recuperació.

Coincidint amb l'aprovació definitiva prevista per aquest dimarts del pla de recuperació i resiliència espanyol de la Unió Europea, el govern espanyol comença a concretar els grans projectes estratègics –anomenats PERTE– que seran finançats amb fons europeus. El primer s'aprovarà demà al consell de ministres i serà el projecte del sector de l'automoció, que servirà per donar un impuls al cotxe elèctric. Segons els càlculs de l'executiu de Pedro Sánchez, el PERTE del vehicle elèctric mobilitzarà entre el 2021 i el 2023 fins a 24.000 milions d'euros entre inversió pública i privada. La inversió de les empreses prevista, 19.714 milions, suposarà el gruix de la inversió, mentre que els fons europeus que s'hi dedicaran arriben a 4.295 milions.

Els fons europeus per recuperar l'economia espanyola del cop del coronavirus són cada vegada més a prop. El pla de recuperació ha rebut aquest dimecres el vistiplau de la Comissió Europea amb visita inclosa de la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen, que ha viatjat a Madrid per escenificar la fita i entrevistar-se amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Ara només faltarà l'aval dels ministres de Finances dels Vint-i-set, que està previst per al 13 de juliol. Serà aleshores quan podrà arribar el primer pagament, un avançament de 9.000 milions que, per tant, no podrà desemborsar-se fins a finals de juliol o principis d'agost. Després, l'ingrés dels 69.500 milions d'euros que Espanya ha sol·licitat depèn del compliment de fins a 416 objectius pactats amb Brussel·les que li permetran anar desbloquejant pagaments milionaris cada mig any fins al 2025.

La maquinària s'ha posat en marxa i amb èxit. La Comissió Europea ha fet aquest dimarts la primera emissió de deute per aconseguir els diners del fons de recuperació que es començaran a repartir aquest agost. Ha captat 20.000 milions d'euros, però la demanda ha escalat fins als 142.000 milions. És un pas clau en el procés d'integració de la Unió Europea, perquè implica que, encara que sigui de manera extraordinària i temporal, els països de la Unió (també els més reticents al deute com holandesos i alemanys) accedeixen a endeutar-se en una quantitat sense precedents i de manera conjunta (és a dir amb els més endeutats, com grecs, espanyols i italians) per finançar la recuperació. Pactar aquest pas va suposar gairebé cinc dies de cimera a Brussel·les ara fa un any i algunes concessions als més ortodoxos.

El govern espanyol porta mesos treballant a contrarellotge, primer per dissenyar el pla de recuperació i el decret per gestionar els fons i ara per posar en marxa un ambiciós pla de 140.000 milions d’euros. És un complex engranatge en què Espanya s’hi juga molt i l’executiu no ho ha fet sol. Amb una administració desbordada amb el pla, la Moncloa i els diferents ministeris han comptat amb ajuda externa per dissenyar-lo i per contribuir a canalitzar les ajudes. Grans consultores –com Deloitte, EY, KPMG i PwC, les anomenades Big Four– no només han ajudat el govern de Pedro Sánchez a elaborar el pla, sinó que algunes també han signat contractes per assessorar l’executiu a l’hora d’executar els fons europeus. Són les mateixes consultores que també assessoraran moltes empreses per obtenir diners dels fons per finançar els seus projectes. 

El pla d'estabilitat que el govern espanyol va enviar a Brussel·les amb les previsions d'indicadors com el PIB, el dèficit, el deute i l'atur per als pròxims anys és "incomplet", sobretot perquè no inclou l'impacte de la reforma fiscal prevista. Ho adverteix l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que ha publicat aquest dimarts la seva avaluació de l'actualització del pla d'estabilitat. Segons l'Airef, les previsions de l'executiu de Pedro Sánchez només inclouen l'impacte de les inversions del pla d'estabilitat però no de les reformes previstes: la del sistema tributari, la reforma laboral i la de les pensions. L'Airef retreu al govern que a partir del 2021 dibuixi un escenari "que no incorpora ni un full de ruta per a la política fiscal, ni tampoc algunes mesures tributàries que en el pla de recuperació es planteja que entrin en vigor el 2022".

El govern espanyol planteja unificar en un subsidi únic de 452 euros mensuals les diferents prestacions que hi ha actualment per a les persones aturades que han exhaurit l'atur. És una de les propostes incloses al pla de recuperació i resiliència enviat a Brussel·les i que el ministeri de Treball ha publicat a la pàgina web de la Moncloa.

L'endemà de les eleccions autonòmiques de Madrid, el govern espanyol ha publicat els detalls i el calendari de les reformes i inversions incloses en el pla de recuperació i resiliència enviat a Brussel·les divendres passat. Finalment, el document no inclou la supressió de la bonificació en l'IRPF de la declaració de la renda conjunta, una possibilitat que l'executiu de Pedro Sánchez havia afegit al text remès a la Comissió Europea. Segons ha assegurat aquest dimecres la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, la inclusió de la proposta era una "errata" i va crear "sorpresa" tant entre els membres del govern com a la Comissió Europea. "El que es preveu és la creació d'un grup d'experts de la reforma fiscal que avaluarà les qüestions plantejades per l'Airef sobre les bonificacions fiscals que existeixen", ha puntualitzat Calviño.

Feia temps que el govern central deia que volia imposar el pagament per l'ús a la xarxa de carreteres de tot Espanya. Ara ja hi ha posat data: 2024. Així ho diu el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència enviat a Brussel·les i que ha presentat aquest dimecres Nadia Calviño. En el pla s'afirma literalment que el govern "podria implantar" un mecanisme d'aquest estil a partir d'aquell any.

El Congrés de Diputats aprovava el 28 de gener –gràcies a l’abstenció de Vox– el decret de gestió dels fons europeus. La cambra baixa va votar que el decret es tramités com a projecte de llei per poder fer-hi esmenes i millorar-lo. Però, més de tres mesos després, el projecte de llei està aturat. Els grups polítics del govern, PSOE i Podem, han ajornat fins a 10 vegades el termini de presentació d’esmenes, una pràctica que en dilata la tramitació. “És obvi que no hi ha cap interès per part dels partits que donen suport al govern d'obrir aquesta tramitació”, assegura el diputat del PDECat Ferran Bel. El nou termini de presentació d’esmenes acaba aquest dijous, però es podria tornar a ajornar.

Després d'ajornar la seva aprovació en diferents ocasions, el consell de ministres ha donat el seu vistiplau definitiu aquest dimarts al pla de recuperació i resiliència. El govern de Pedro Sánchez ja el va fer públic el 14 d'abril i en va donar els detalls en una compareixença al Congrés de Diputats, però encara no l'havia aprovat formalment, el pas previ per enviar-lo a Brussel·les. El vistiplau d'aquest dimarts arriba després d'haver tancat els últims detalls amb l'executiu comunitari: les vicepresidentes Nadia Calviño i Yolanda Díaz es van entrevistar la setmana passada amb el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis. "És un pla de país que abordarà els reptes més transcendentals, amb assignacions de recursos per aconseguir que sigui més competitiu i més equitatiu", ha destacat la ministra portaveu, María Jesús Montero.

El govern espanyol planeja canvis profunds en les polítiques actives d'ocupació que impliquen avaluar i fiscalitzar les ajudes públiques en la matèria i penalitzar les comunitats autònomes incomplidores. Tot i que les competències corresponen a l'Estat i el finançament el defineix el ministeri de Treball, les polítiques actives d'ocupació les gestionen les comunitats. Segons ha anunciat aquest divendres la ministra de Treball, Yolanda Díaz, l'executiu espanyol condicionarà els diners que transfereix als governs autonòmics al compliment de resultats. Les comunitats autònomes que no compleixin poden veure retallats els diners per a polítiques d'ocupació fins a un 45%, el percentatge de les ajudes que no són per finançar costos fixos. "Es canvia radicalment el model", ha resumit Díaz.

Des de la Moncloa ho havien repetit en diferents ocasions: "El pla de recuperació es presentarà abans que acabi el primer trimestre". Però va acabar el març i el govern espanyol encara no havia enllestit el pla ni l'havia enviat a Brussel·les. La setmana passada el president de l'executiu, Pedro Sánchez, va anunciar que aquest dimarts el consell de ministres aprovaria el document que ha de permetre injectar a l'economia espanyola 140.000 milions d'euros d'ajudes europees en sis anys, però aquest dilluns ha revelat que encara tardarà "uns dies" a sotmetre'l al consell de ministres. Un nou ajornament que retarda encara més l'arribada dels diners.