L'Estat promet mobilitzar 72.000 M€ del fons europeu antipandèmia fins al 2023

L'executiu vol que es creïn 800.000 llocs de treball a través del pla de recuperació econòmica

NÚRIA RIUS / MARIONA FERRER / JÚLIA MANRESA

Abans que a Brussel·les s'hagi esclarit com i quan s'obrirà l'aixeta dels fons europeus andipandèmia, el govern espanyol ha promès aquest dimecres que abans del 2023 haurà "mobilitzat" 72.000 milions d'euros dels 140.000 milions que té assignats del fons comú pactat pels líders europeus abans de vacances.  D'aquests 72.000 milions, el govern espanyol preveu avançar-ne 27.000 milions l'any que ve a través dels pressupostos generals de l'Estat. 

La xifra dels 72.000 milions no l'ha triada l'executiu espanyol per casualitat. El paquet europeu de 750.000 milions d'euros que es va pactar abans de vacances d'estiu a dures penes a Brussel·les, està compost a través de transferències directes (és a dir subvencions europees) i de crèdits barats. La porció espanyola d'aquest macropastís és d'un total de 140.000 milions (72.700 en transferències i 66.300 en préstecs). El que ha fet aquest dimecres Sánchez, en una comapreixença sense preguntes, és anunciar només la porció d'ajuts directes que li corresponen sense parlar dels crèdits, que assegura que gastarà més endevant, entre 2024 i 2026.  Per això, ha afirmat que 59.000 milions provenen del mecanisme de recuperació i 12.400 del conegut com a React-EU, una nova branca dels tradicionals fons de cohesió europeus.  Sánchez ha pres totes aquestes xifres i a partir d'aquí ha anunciat un seguit de projectes i inversions gens concretes que encara han d'aconseguir el vist-i-plau de Brussel·les. 

"El món ha canviat i hem d'accelerar la modernització del país si volem guanyar el futur", ha defensat Sánchez durant la presentació. En un acte a la Moncloa amb connexió telemàtica tant dels ministres com dels diferents representats de la societat civil, el president espanyol ha detallat els eixos del programa de recuperació, alineats amb els objectius europeus, que giraran entorn de la transformació ecològica i digital, la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial. D'aquestes quatre potes, la de la transformació ecològica rebrà un 37% dels 72.000 milions d'euros (el mínim que fixa Brussel·les), mentre que l'eix de la transició digital un 33%, entre totes dues gairebé el 70% dels 72.000 milions.

La resta de diners es repartiran entre els programes destinats a la igualtat de gènere i a la cohesió social i territorial. Amb tot, l'executiu té previst que aquesta primera injecció de capital permeti generar 800.000 llocs de treball fins al 2023. "El pla de recuperació es basa en un principi innovador", ha defensat Sánchez, que ha subratllat que preveu un "efecte multiplicador" que permeti incrementar 2,5 punts percentuals el PIB cada any.

Deu polítiques motores

Durant la presentació, Sánchez ha desgranat alguns dels objectius i mesures dels quatre eixos principals per als tres anys vinents. Pel que fa a la transició verda i energètica, el govern té previst desplegar fins a 250.000 cotxes elèctrics i arribar als 100.000 punts de recàrrega a tot l'Estat. "Volem que sigui una transformació a gran escala", ha defensat Sánchez. El pla també recull assolir un sistema 100% renovable l'any 2050, així com la rehabilitació de fins a 500.000 habitatges per fer-los més sostenibles energèticament. 

"La situació del covid-19 ha impulsat el desplegament de la digitalització", ha apuntat Sánchez. En aquest sentit, algunes de les mesures avançades pel govern en matèria digital inclouen garantir la cobertura 5G al 75% del territori l'any 2023, impulsar la formació digital de 150.000 treballadors públics i desplegar programes de digitalització per a 2,5 milions de petites i mitjanes empreses. Finalment, en relació amb els programes d'igualtat de gènere i cohesió social i territorial, Sánchez ha anunciat la creació de 65.000 places d'educació infantil, així com 1.400 unitats noves d'atenció personal a l'alumnat més vulnerable.

Els experts avisen sobre els fons europeus: “Faltaran projectes”

Amb tot, Sánchez ha enumerat 10 prioritats o "polítiques motores" que recull el pla de recuperació i el repartiment concret dels 72.000 milions d'euros que algunes absorbiran. Les polítiques que rebran més recursos seran aquelles dirigides a la protecció de l'ecosistema (12%), a la modernització de la indústria i el turisme (17%), a l'educació i la formació contínua (18%), així com un pacte per la ciència que buscarà impulsar la recerca i la innovació (17%). La resta de prioritats seran l'agenda rural i la lluita contra la despoblació, la transició energètica, la modernització de les administracions públiques, el desenvolupament de l'esport i la cultura, un millor desplegament dels serveis d'atenció a les persones grans i la millora de l'eficiència de la despesa pública.

Amb tot, les respostes al pla de reconstrucció no s'han fet esperar i els sindicats ja hi han dit la seva. Des de la UGT, el seu secretari general, Pepe Álvarez, ha titllat "d'insuficient" la proposta de creació de fins a 800.000 llocs de treball. Al seu torn, des de CCOO, tot i que abracen el pla, han apuntat que "és molt genèric", mentre que han demanat que "abordi més la fiscalitat". 

Sota la lupa europea

Tots els grans 'eixos' presentats per Sánchez són també les grans consignes vingudes des de Brussel·les. Però la lletra petita és que tot plegat ha de ser avaluat pels funcionaris de la Comissió Europea i, fins i tot, per la resta de governs europeus que podrien aturar l'aprovació de certs plans si no ho veuen clar. I hi ha condicions. Unes condicions que s'estan encara negociant, perquè són una de les espines de l'acord. D'entrada aquesta setmana els ministres van acordar ressaltar que els fons europeus han d'anar lligats a les recomanacions macroecnòmiques i fiscals que venen des de Brussel·les, une exigències ara més flexibles però que sempre fan referències a la "sostenibilitat financera" i, fins i tot, del sistema de pensions. Espanya pressiona per alleugerir aquestes condicions però ho té difícil davant les posicions de països com Alemanya o els Països Baixos. 

Tot aquest gran esboç de pla de reformes ha de ser presentat a partir del 15 d'octubre a Brussel·les, però hi ha temps fins al 30 d'abril per aprovar-ho perquè el cert és que el fons antipandèmia encara no ha vist la llum. La seva tramitació està bloquejada per traves diverses i Brussel·les encara no ha pogut emetre el deute necessari per repartir els diners. La versió més optimista espera que els diners comencin a arribar "a finals de la primera meitat del 2021", però entre tots aquests anuncis, Sánchez no hi ha fet menció. 

Els ajuts europeus antipandèmia no arribaran fins a l'estiu que ve