Raphinha fa més gran la llegenda del Barça de Hansi Flick

En una final més igualada del que es podia imaginar, lluitada fins al darrer alè, el Barça de Hansi Flick va tornar a recordar-li qui mana al Reial Madrid (3-2). Sis clàssics ha jugat el conjunt blaugrana des de l'aterratge de l'entrenador alemany a la banqueta, i n'ha guanyat cinc. El darrer, en una final de la Supercopa d'Espanya en què els catalans van ser superiors a un rival que va saber sobreviure i plantar cara fins al final gràcies a la fe d'un Vinícius que no en va fer prou amb jugar els seus millors minuts de la temporada. Els blaugranes, comandats pel lideratge de Raphinha, la simfonia de Pedri i la fantasia de Lamine Yamal, van venjar-se de l'infaust clàssic de Lliga i sumen el quart títol de l'era de Flick en la tercera final consecutiva guanyada a l'etern rival. Ni el qüestionable arbitratge de Munuera Montero va frenar un conjunt blaugrana que ha començat el 2026 disposat a tot.

Raphinha, que va culminar un doblet al minut 73, va desencallar una final que va arribar igualada els darrers minuts. Poc abans de l'entrada de Kylian Mbappé, un gol afortunat del brasiler (la seva rematada de la frontal la va desviar Asencio) va suposar el 3-2 al marcador de l'estadi King Abdullah, de Jidda, a l'Aràbia Saudita, que segueix enduent-se el futbol europeu a còpia d'una pluja de milions. La diana de Raphinha va fer justícia i va acabar valent el seu pes en or, perquè els blancs, que van acabar jugant amb un home més per una expulsió molt dubtosa de Frenkie de Jong en l'afegit, van tenir fins a dues ocasions clares els darrers minuts que, Carreras primer i Asencio després, van enviar a les mans de Joan.

El Barça celebra una nova final guanyada als blancs, que van saber sobreviure i donar batalla. El relat de la final es va començar a escriure després de la primera mitja hora de joc. Els primers 30 minuts del partit havien sigut de respecte mutu, amb alguna esgarrapada aïllada del Madrid. Els catalans van començar el duel dominant, però l'aposta pels tres centrals de Xabi Alonso semblava reeixida, perquè el Barça no aconseguia generar perill clar més enllà d'una rematada de Raphinha, dura però centrada, que va resoldre sense gaires problemes Courtois.

Un final de la primera meitat esbojarrat

La rauxa va començar després de la pausa per hidratació del primer temps. Sí, una pausa per hidratació en un Barça-Madrid a 11 gener. El futbol modern, esclau dels diners i d'una bombolla de negoci que algun dia ha d'esclatar, fa que una final de la Supercopa d'Espanya es jugui a l'Aràbia Saudita, amb temperatures superiors als 20 graus i una humitat que feia suar la gota gorda als jugadors. Va ser superar aquesta petita treva per hidratar-se durant la primera meitat, amb Flick i Alonso fent algunes correccions veloces, i el partit es va accelerar a banda i banda.

Els primers a amenaçar van ser els blancs, perquè un descuit de Balde va acabar amb una passada llarga a Gonzalo que, intimidat per Cubarsí, es va precipitar i va rematar centrat a les mans de Joan. L'acció era un símptoma més que el Madrid, tot i cedir el domini a un Barça superior, en tenia prou amb ben poquet per generar perill. Els blaugranes van contestar amb una primera rematada alta de Fermín i un mà a mà de Raphinha amb Courtois mal finalitzat després d'una passada deliciosa de Lamine Yamal.

En tres minuts hi havia hagut tantes ocasions com en la primera mitja hora de joc. Raphinha, només després d'un grapat de segons, es va refer de la seva errada, amb un gol marca de la casa. Amb la passada de Fermín, i després d'una errada de Rodrygo que va regalar la pilota als blaugranes quan el seu equip es trobava avançant les naus, el brasiler va superar un context més complicat que en l'acció anterior per conduir, orientar la pilota i connectar una fuetada creuada impossible fins i tot per a un dels millors porters del món com Courtois.

Amb el gol semblava que s'imposava el guió previst: els blaugranes arribaven molt millor a la final i n'eren els favorits. Però el Madrid va activar el seu mode de supervivència, comandat per un Vinícius que va fer el seu millor partit de la temporada. Jugada personal del brasiler, que es va desfer de fins a tres rivals, inclosa una sotana a Kounde i va superar Joan. La cosa es va accelerar tant en un interval tan curt de minuts que encara hi va haver dos gols més. Una definició de quirats de Lewandowski, que se li va escapar un pèl el control, però que va resoldre amb una picada de pel·lícula per superar Courtois i picar el pal abans de besar la xarxa.

Semblava que aquest seria el marcador final de la primera meitat, perquè ja s'havia complert el temps extra afegit, però el Madrid, malgrat les protestes dels blaugranes per estar fora de temps, va esgarrapar un córner que va acabar amb l'empat de Gonzalo just abans del descans. A la represa, Raphinha va desfer la igualtat d'un partit amb final batallat fins al darrer minut. El Barça torna a ser campió de la Supercopa. El Barça torna a guanyar el Madrid.