Qui és Reza Pahlavi, el fill del xa exiliat als EUA que vol tornar a l'Iran

BarcelonaEls vídeos de les protestes a l’Iran que aconsegueixen saltar els talls d’internet imposats pel règim mostren molts manifestants reclamant el retorn de Reza Pahlavi, el fill de l’últim xa, el rei de l’Iran que va ser deposat a la revolució del 1979. Des del seu exili als Estats Units, Pahlavi ha cridat els iranians a sortir al carrer i bloquejar els centres urbans, i es postula per pilotar una transició després de 47 anys de República Islàmica.

Pahlavi, nascut el 1960 a Teheran, va créixer envoltat de luxe i educat per tutors privats per heretar el tron. Als 17 anys el van enviar a Texas per formar-se com a pilot militar, i va ser allà on el va sorprendre la revolució que va derrocar el seu pare, que governava el país amb mà de ferro amb el suport dels Estats Units i les potències europees, que es repartien el petroli del país. L’establiment de la República Islàmica de l'Iran va convertir el príncep i la seva família en apàtrides, envoltats d’un cercle de lleialistes a l’exili. El jove príncep va continuar la seva vida a Washington, on va estudiar ciències polítiques, es va casar amb Yasmine, una advocada iranoamericana i va tenir tres filles, amb qui vivia en un barri residencial de Washington, on solia deixar-se veure pel carrer sense grans mesures de seguretat.

Partidaris i detractors

Pahlavi sempre ha estat un símbol potent per als monàrquics iranians, que reivindiquen l’era del seu pare com un període de modernització i d’amistat amb Occident. En canvi, els seus detractors recorden la repressió de la Savak, la policia secreta del xa, coneguda per tota mena d’abusos contra la dissidència i l’empresonament massiu d’opositors. En els últims anys, Pahlavi ha intentat postular-se com a alternativa al règim de la República Islàmica, amb el propòsit "d’acabar la missió" del seu pare, que va morir de càncer a Egipte.

La popularitat del fill del xa dins de l’Iran ha fluctuat. El 1980 va protagonitzar una cerimònia simbòlica de coronació al Caire, on es va autoproclamar rei. Un record que, entre les generacions més grans, resta credibilitat al seu actual missatge de reforma democràtica. L’hereu del xa es postula per pilotar una transició pacífica i diu que sotmetrà la restauració de la monarquia a un referèndum.

Pahlavi ha intentat sense èxit fins ara apadrinar una oposició política dins de l’Iran. A les protestes antigovernamentals del 2017, que van acabar amb una sagnant repressió, i a les que van esclatar el 2022 després de l’assassinat de la jove Mahsa Gina Amini a mans de la policia moral –que va desencadenar el moviment Dona, Vida, Llibertat–, la seva figura no havia tingut un paper protagonista.

Quin suport intern té?

El 2023 va protagonitzar una visita polèmica a Israel, on es va reunir amb el primer ministre Benjamin Netanyahu. La Guerra dels Dotze dies del juny passat amb els atacs coordinats d’Israel i dels Estats Units contra l’Iran va posar Pahlavi en una situació difícil. El fill del xa no va donar suport a l'agressió, però tampoc la va condemnar i va declarar que "qualsevol cosa que afebleixi el règim" seria benvinguda per als iranians.

Sota el règim dels aiatol·làs, que suprimeix tota dissidència, és difícil calibrar el suport real que té el fill del xa dins del país. Es presenta com una figura de democratització i reconciliació nacional amb el suport dels Estats Units, però no ha pogut establir mai una força política dins del país. El crit de "Visca el rei!" al carrer reflecteix una esmena a la totalitat al règim, però no queda clar que la majoria dels iranians estiguin disposats a canviar el líder suprem per un monarca no elegit després de tantes dècades de lluita contra l’autoritarisme.