El 50è aniversari de la mort de Francisco Franco va propiciar que es fessin manifestacions amb símbols i càntics franquistes. És un fenomen que ja s'ha convertit en recurrent i que, cada cop que es produeix, evidencia la incapacitat de les autoritats d'evitar aquestes imatges. És justament el que va passar amb la convocatòria de la Falange Española l'endemà del 20-N a Madrid. La protesta va acabar davant de la seu del PSOE, al carrer Ferraz, deixant unes imatges que "xoquen absolutament amb el que és la defensa de la democràcia", segons va expressar uns dies més tard el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. La delegació del govern espanyol a Madrid va tractar de prohibir aquesta protesta al·legant que implicava un "risc real i objectivament acreditable d'alteracions de l'ordre públic" així com de difusió de discursos d'odi i humiliació a les víctimes del franquisme, prohibits per la llei de memòria democràtica. Ara bé, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va tombar aquesta pretensió i va autoritzar la convocatòria adduint que no es pot limitar el dret de reunió de forma preventiva i que, si s'esqueia, calia actuar a posteriori.

En un moment en què la memòria democràtica ocupa un lloc central en l’agenda pública, l’ARA ha reunit aquest dimecres tres veus expertes per analitzar com Catalunya i Espanya afronten les discriminacions que han travessat la seva història i que encara persisteixen. A la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, al cor de Barcelona, Lluís Rambla, treballador social, professor de treball social i patró de la Fundació LGTBIQ+; Laia Gallego, historiadora i arqueòloga, i Antumi Toasijé, historiador, escriptor i artista, van dir que sense transparència, pluralitat i una voluntat clara d’incorporar totes les veus silenciades, “no hi pot haver un relat democràtic complet”.

Quan es van forjar els pactes autonòmics entre el PP i Vox hi va haver com a punt clau per a l'extrema dreta l'esmicolament de les lleis de memòria democràtica que assenyalen el règim franquista. Aquest dimarts han estat les Illes Balears el territori que ha fet el darrer pas per derogar la llei de memòria que havia aprovat el govern anterior d'esquerres i ha promès homenatjar les víctimes dels bombardejos republicans per acontentar Vox. Ara bé, aquest no és un cas aïllat. Extremadura també l'ha derogada i ha impulsat una "llei de concòrdia", de la mateixa manera que l'Aragó, el País Valencià i Cantàbria. L'assumpte, però, divideix el PP.

La comissaria de la Via Laietana ja és formalment un espai de memòria, però continuarà acollint la Policia Nacional espanyola. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) d'aquest dimarts publica la resolució del govern espanyol per la qual "l'edifici situat a la Via Laietana, 43", seu de la Brigada Politicosocial durant el franquisme, és declarat com a "lloc de memòria democràtica". Contràriament al que reclamaven les entitats memorialistes i els partits catalans, però, la resignificació formal de la prefectura no implicarà el trasllat de la policia espanyola.

El 2025 ha començat com va acabar l'any passat, amb el govern espanyol i el PP en pols oposats, allunyats fins i tot en la commemoració de la fi del franquisme i l'arribada de la democràcia a l'Estat fa 50 anys. Pedro Sánchez ha encetat aquest migdia la commemoració de la mort de Franco fa cinc dècades amb un primer acte marcat per la plantada d'Alberto Núñez Feijóo i l'absència de Felip VI per motius d'agenda. "La història ens ensenya que la llibertat no es conquereix de manera permanent, es pot perdre, com va passar fa un segle. Pot tornar a passar. No cal ser d'esquerres, de centre ni de dretes per mirar amb terror els anys foscos i témer que el retrocés es repeteixi. N’hi ha prou amb ser demòcrates i entendre que la veritable llibertat és la que ens fa millors com a persones i com a societat", ha subratllat Sánchez en el seu discurs. I ha avisat: "Els valors i règims autocràtics estan avançant a mig món. El feixisme que crèiem haver deixat enrere és la tercera força política a Europa".

La secció quarta del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha rebutjat que s'inclogui en el catàleg de vestigis de la Guerra Civil i la dictadura, aprovat el 2022 pel govern valencià, les creus ressignificades o que manquen d'inscripció "o cap expressió amb la commemoració, exaltació o enaltiment" del règim feixista.

El govern de Salvador Illa també vol commemorar els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco i el retorn de la democràcia a Espanya. Ho ha anunciat la consellera i portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, en una roda de premsa aquest dimarts després del primer consell executiu de l'any. De moment, s'ha aprovat la creació d'un grup de treball que en confeccionarà el programa i que estarà format per representants de tots els departaments de la Generalitat. D'aquesta manera, se suma al cicle d'actes impulsats pel govern de Pedro Sánchez a tot l'Estat per celebrar aquesta efemèride, marcada per l'absència del rei en el primer dels actes amb motiu de la recuperació de les llibertats i drets després de la dictadura, el 8 de gener. Felip VI ha excusat l'absència per "raons d'agenda", si bé participarà en dos actes. Des de l'executiu espanyol hi treuen ferro, però el que havia de ser una commemoració d'Estat s'ha acabat convertint en un nou flanc per on la dreta castiga Pedro Sánchez. Només la majoria de la investidura ha donat la benvinguda als actes de celebració.

Anticlerical i hedonista. Popular i irreverent. "Una vertadera bíblia laica", en paraules de la històrica militant comunista Alejandra Soler. No cal esforçar-se gaire per imaginar com la revista satírica valenciana La Traca degué córrer de mà en mà entre els casinos i ateneus llibertaris de tot l'Estat durant els anys trenta del segle passat. Les seves caricatures ridiculitzaven la jerarquia eclesiàstica i es burlaven dels líders militars, inclòs el general Francisco Franco, que era retratat com una persona efeminada. El compromís polític de la publicació es va incrementar durant la Guerra Civil, quan es va convertir en un vertader altaveu del bàndol republicà. Un cop guanyada la guerra, el dictador no va dubtar a venjar-se i va dictar l'afusellament dels seus dos principals impulsors, l'editor Vicent Miguel Carceller i el dibuixant Carlos Gómez Carrera, més conegut com a Bluff. S'acabava així la història de la capçalera més llegida de l'època, capaç d'assolir tirades de fins a mig milió d'exemplars.

Primer l'Aragó i ara el País Valencià. Aquest dijous el ple de les Corts ha aprovat amb els vots del PP i Vox l'anomenada llei de concòrdia, que equipara la Segona República amb el franquisme i que elimina la condemna de la dictadura i la repressió feixista. La norma deroga la de memòria democràtica de l'anterior executiu progressista i ha tirat endavant tot i les crítiques de l'ONU i les entitats memorialistes, que l'han qualificat de "gran acte de negacionisme i menyspreu a les víctimes".

Sovint els personatges més insignificants acaben expressant, a pesar o justament a causa de la seva irrellevància, alguna idea clara. És el cas de Gabriel Le Senne, un individu bàsicament ridícul que, per caramboles de la mala política (la que fa el PP en aliança amb els feixistes de Vox), es troba indignament assegut a la cadira de president del Parlament de les Balears. Aquest dimarts, a Le Senne li va passar una cosa molt pròpia dels de la seva corda: es va ofuscar, va tenir una rabieta i va acabar oferint un espectacle miserable, mentre es trobava en l'exercici del seu càrrec. Però l'episodi és aclaridor per saber a què ens referim quan parlem de discursos de l'odi.

La decisió del Tribunal Constitucional d'inadmetre un recurs d'empara d'una víctima del franquisme, Francisco Ventura, que va ser torturat per la policia durant el règim ha tornat a frustrar les esperances dels col·lectius de memòria històrica, que esperaven que l'aprovació de la nova llei de memòria democràtica permetés investigar aquells crims i saltar el mur de la llei d'amnistia del 1977. La resolució del TC, amb majoria progressista però on només dos magistrats s'han desmarcat de la decisió, argumenta que l'entrada en vigor de la nova llei no suposa cap canvi respecte a la situació anterior. I això que l'article 2.3 de la norma afirma que la llei d'amnistia s'ha d'interpretar d'acord amb el dret internacional i els drets humans, és a dir, considerant que hi ha una mena de delictes que no prescriuen ni es poden amnistiar, que són els de lesa humanitat, que inclou precisament les tortures.

Es diuen Dora i Elena. Són mare i filla. I transiten per l’escenari convertides en diferents personatges que les porten d’Espanya a l'Argentina. De la guerra civil a la dictadura de Videla. 

¿La Fundación Francisco Franco té els dies comptats? El govern espanyol s'ha embolicat aquest divendres amb una qüestió que cueja des de l'aprovació de la llei de memòria democràtica, la norma que havia de deixar fora de joc una fundació dedicada a lloar la trajectòria del dictador. En una entrevista a SER Canarias aquest divendres, el ministre del ram, Ángel Víctor Torres, ha donat per fet que la fundació té els dies comptats. "No la il·legalitzarem, el que farem és extingir-la, perquè si una fundació, espai o lloc, enalteix, rememora o homenatja algú que va ser repressor, no té cap sentit dins de la democràcia", ha dit.

Avís del govern espanyol arran dels moviments de PP i Vox contra la memòria històrica a algunes de les comunitats on governen en coalició. Si els executius de l'Aragó, el País Valencià i Castella i Lleó no rectifiquen, l'executiu de Pedro Sánchez portarà al Tribunal Constitucional (TC) les lleis de "concòrdia" que estan impulsant. Ho ha avisat el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, en diverses entrevistes i també en una roda de premsa aquest dilluns. "És inadmissible blanquejar la dictadura", ha denunciat.

Un dia oblidarem Gaza, igual com hem començat a oblidar Ucraïna. Exercir la memòria costa. És més fàcil girar full, mirar endavant com si no hagués passat res. Després d'una guerra, fins i tot és humanament comprensible callar i deixar enrere el dolor, encara que també suposi soterrar les injustícies. D'aquesta mala memòria s'aprofiten els nous règims, els vencedors de la història. L'oblit, que té una part psicològicament saludable, és també criminal. Com s'explica, sinó, el que està fent Israel a Gaza? S'ha dit molts cops i és ben real: la història l'escriuen els vencedors. Els vençuts prou feines tenen a sobreviure.

Què hauria dit Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) del neofranquisme que torna a campar alegrement per les Espanyes, cosí germà del populisme autoritari neoliberal dels Milei, Bolsonaro, Trump, Orban, Meloni, Le Pen, Wilders i companyia? Com esbudellaria el Vox d’Abascal i el PP d’Ayuso? La seva principal estudiosa, Mari-Paz Balibrea, va negar-se aquest dijous elegantment a fer de mèdium del seu autor de referència, però sí que va deixar clara una cosa: “El Manolo estaria presentant batalla mediàtica i intel·lectual per la raó democràtica, només me’l puc imaginar combatiu”.

L’octubre del 2022 es va aprovar, després d’un camí llarg i tortuós, la nova llei de memòria democràtica espanyola, que inclou l’obligació de fer una auditoria de l’espoli franquista. Ara bé, sense especificar com s’articularia qualsevol tipus d’indemnització. Més de mig any després, i sense novetats sobre la qüestió, sí que hi ha un municipi català, un, que ha fet un estudi. I el resultat ha generat impacte, dolor i també, en alguns casos, silenci. 

Gemma Ubasart (Castellar del Vallès, 1978) és des de l'octubre passat consellera de Justícia, Drets i Memòria. Amb una llarga trajectòria acadèmica com a professora de ciències polítiques, va liderar el projecte de Podem Catalunya el 2015. Dimecres va entrar a tràmit parlamentari la llei de memòria democràtica, i aquest dissabte anirà fins a Huétor Tájar per enterrar Cipriano Martos, torturat i mort per la Guàrdia Civil.

El procés ha sigut força més lent del que s'havia anunciat, però l'Ajuntament de Barcelona diu que ara sí que està en condicions de fixar una data per a la posada en marxa dels primers equipaments a l'antiga presó Model, a l'Esquerra de l'Eixample. S'espera que l'institut escola Xirinacs, que és la peça que es vol desencallar abans i que s'ubicarà a l'antic edifici de Tallers, al carrer Nicaragua, pugui obrir les portes el curs 2027- 28 per acollir els alumnes del centre, que ja funciona en mòduls al mateix recinte. És a dir, el primer equipament s'estrenarà una dècada després de la sortida dels últims presos. En aquesta part del recinte, també hi haurà el poliesportiu semisoterrat i el nou sistema de subministrament d'energia. I la primera part de la reforma inclourà, també, l'espai memorial, que s'habilitarà en el conjunt de la quarta galeria, que és la que s'ha modificat menys i la que va acollir més presos polítics. La redacció del projecte de tot aquest àmbit té un pressupost d'1,3 milions d'euros i la previsió és que les màquines hi comencin a treballar el 2025 i que ho facin sense enderrocar el gruix de l'antiga presó, sinó rehabilitant els antics edificis penitenciaris i mantenint-ne l'estructura.

"Aquí vaig aprendre a llegir i a escriure", "Era on es feien les classes de comerç internacional, per després treballar a duanes", "També va ser l’agrupació juvenil, on moltes van acabar trobant marit"... Són algunes de les històries que podien sentir-se aquest dijous entre el públic congregat a la inauguració de biblioteca de Portbou. No era una inauguració més. Després d’anys de lluita, aquest municipi de l'Alt Empordà ha posat la primera pedra del que espera que es converteixi molt aviat en la Casa Walter Benjamin, un centre cultural de trobada i reflexió dedicat a la figura del filòsof alemany, que va morir a Portbou el 1940 fugint del nazisme.