El govern espanyol mantindrà la policia a la Via Laietana tot i "resignificar" la comissaria
El ministre de Memòria Democràtica va obrir la porta a canviar l'ús de l'edifici, però Bolaños i Interior ho descarten
MadridEls ministeris de Justícia i Interior esmenen la plana al ministre de Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, i mantenen que la comissaria de la Via Laietana mantindrà el seu ús policial. En una entrevista a El Periódico aquest dimarts, Torres assegurava que la "finalitat" de declarar l'edifici com un espai de memòria és traslladar la Policia Nacional a algun altre lloc. Tanmateix, en una compareixença a la comissió de justícia, el ministre Félix Bolaños ha afirmat que és una comissaria "molt important, cèntrica, necessària per a l’ordenació de la seguretat ciutadana". "Ni ens vam posar d’acord quan jo era ministre de Memòria Democràtica ni crec que ens posem d’acord fàcilment en pròximes dates", ha dit, responent a la diputada d'Esquerra Pilar Vallugera, que ha tornat a reclamar la transferència de l'edifici a l'Ajuntament de Barcelona o a la Generalitat.
"Aquesta és la finalitat. És a dir, no és el mateix que un immoble sigui declarat lloc de memòria i a què es pot dedicar aquest immoble. I això és el que acordarem entre el govern espanyol i les institucions catalanes. Estic convençut que arribarem a un acord", deia Torres a l'entrevista. Fonts del ministeri de l'Interior, que és qui té la competència sobre la comissaria, aclareixen a l'ARA que l'edifici es "resignificarà", tal com es va anunciar en el marc de la commemoració del 50è aniversari de la mort de Franco. Es preveu per al juliol. El gest es traduirà en la "col·locació d'una placa explicativa", segons el ministeri liderat per Fernando Grande-Marlaska, "però continuarà sent una comissaria". "No té res a veure amb l'ús de l'edifici, que continuarà sent d'ús policial", deixen clar.
Fa anys que entitats memorialistes i partits sobiranistes reclamen convertir Via Laietana en un espai de memòria sobre la tortura i la repressió, i el PSC ha anat fent cops de volant en aquesta qüestió. Fins i tot el PSOE l'any 2017 havia arribat a votar a favor al Congrés d'una proposta d'ERC per tancar la comissaria, si bé els socialistes han anat modulant la seva posició. El 2021, ja amb Salvador Illa al capdavant del PSC, l'ara president de la Generalitat va manifestar que havia de continuar tenint un ús policial. A l'Ajuntament de Barcelona l'abril de l'any passat el PSC es va abstenir en una iniciativa que apostava per reubicar la Policia Nacional, i fa uns mesos, al novembre, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, es va adreçar per carta al govern espanyol demanant la "resignificació" i apostant per una seu "moderna, més funcional i operativa", sense mullar-se.
Aval del Parlament a la llei de memòria
Precisament, aquest dijous el ple del Parlament ha donat llum verda a la tramitació del projecte de llei de memòria democràtica, que obligarà a retirar els símbols franquistes en dos anys i sancionarà l'enaltiment de la dictadura. Es tracta d'un projecte que ja ve de l'anterior govern d'ERC i que va decaure per l'avançament electoral.
En la llei no hi ha cap referència concreta a la comissaria de Via Laietana, però si marca quines condicions ha de complir un espai de memòria democràtica. Entre altres, els propietaris –ara mateix el govern espanyol, tot i que s'havia demanat que se cedís la titulatirat a la Generalitat o a l'Ajuntament de Barcelona– "tenen l’obligació de conservar-los i mantenir-los, per tal que es garanteixi la salvaguarda dels seus valors, de manera que les característiques que els identifiquen no es perdin, destrueixin o pateixin un deteriorament irreparable".