A la Costa Brava, entre els mesos de juny i setembre, el ventall de festivals de música que programen concerts d’estiu és amplíssim, quasi inacabable. Dins d’aquest reguitzell d'oferta de propostes culturals, una de les apostes més singulars i interessants és la del Festival de Torroella de Montgrí, que enguany arriba a la seva 44a edició. A la falda del castell que fa de frontera entre el Baix i Alt Empordà, aquest certamen, sota el lema A recer de la fúria del món, programa una vintena de concerts de música clàssica amb artistes, tant internacionals com locals, de molt nivell. Per ajudar el públic a remenar i destriar entre el decàleg d'espectacles del festival empordanès, diferents personalitats destacades del món de la cultura catalana recomanen a l’ARA els concerts més atractius i imprescindibles de l'edició d'enguany.

Tot el que no és centre és perifèria, però no totes les perifèries reben el mateix tractament. Hi ha comarques sovint oblidades per les programacions culturals, fins i tot a l’estiu, que és quan els festivals musicals apareixen com un miratge i, moltes vegades, desapareixen sense deixar cap empremta. Precisament per "relligar la geografia perifèrica" amb la creació artística dels Països Catalans que no ocupa el mainstream va néixer Perifèria Cultural, un cicle codirigit per Marçal Girbau i Estel Solé. La idea és reivindicar els marges, contribuir a teixir complicitats culturals i escampar-les pel país, de l’Urgell a l’Alt Empordà, del Pallars Sobirà al Vallès Oriental, de la Vall d’Aran al Lluçanès.

Improvisació, tonalitat i ritme, molt de ritme, en el concert inaugural de la 35a edició del Mercat de Música Viva de Vic. Han sigut tot just 45 minuts de jazz amb un trio pletòric format pel pianista menorquí Marco Mezquida, el contrabaixista japonès Masa Kamaguchi i el bateria banyolí Ramon Prats. La sintonia entre tots tres gairebé és sobrenatural: ho transmeten amb els gestos i les mirades, com una santíssima trinitat que juga en una altra lliga. "Que la música estigui viva, sempre viva!", ha exclamat Mezquida al final de l'actuació i després d'agrair l'ovació del públic del Teatre L'Atlàntida.

"Naixem fent música, i amb música ens acomiadem", ha dit Joan Manuel Serrat en rebre el Premi Alícia a la trajectòria que atorga l'Acadèmia Catalana de la Música. I tot seguit la cantant Queralt Lahoz ha fet una magnífica versió de Pare, el clam ecologista de Serrat. Han sigut dos dels moments més emocionants de la gala de lliurament dels Premis Alícia 2023 que s'ha celebrat aquest dimecres a la sala Oriol Martorell de L'Auditori de Barcelona, i que ha comptat amb la presència de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Serrat, que ha fet un breu parlament en què ha lloat el talent i la dedicació dels premiats, és el quart artista reconegut amb el premi a la trajectòria després de Jordi Savall, Maria del Mar Bonet i Pau Riba.

El pianista Marco Mezquida inaugurarà el 35è Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) amb la preestrena del disc Tornado, un projecte compartit amb el contrabaixista Masa Kamaguchi i el bateria Ramon Prats. Serà un dels prop de 60 concerts programats en l'edició que se celebrarà del 13 al 16 de setembre, un dels propòsits de la qual és aplegar més de 900 professionals de la indústria musical. Com és habitual, hi haurà dues línies de programació: una de més lligada a la part professional i a la presentació de nous discos i espectacles, però igualment oberta al públic, i una altra amb més vocació de festa major.

El Festival de Jazz de Barcelona, organitzat per la promotora The Project, continua fent feina per situar la capital catalana com a ciutat de referència per al jazz. Una de les iniciatives és impulsar una jornada dedicada a celebrar el Dia Internacional del Jazz, que aquest diumenge, 30 d'abril, agafa una nova dimensió amb concerts gratuïts al passeig de Gràcia, de 12 a 22 h. Concretament, a la cruïlla amb el carrer Casp. Es tallarà el trànsit de vehicles perquè es puguin gaudir les actuacions de la Sant Andreu Dixie Band (13 h), una branca de la Sant Andreu Jazz Band orientada al so de Nova Orleans; el trio de Joan Mar Sauqué (14.30 h); Las de Barcelona, el projecte compartit per Magalí Datzira, Eva Fernández i Lucia Fumero (16 h); Michael League & Bill Laurence (17.30 h), del grup Snarky Puppy; el duo format pel mandolinista brasiler Hamilton de Holanda i el pianista sud-africà Nduduzo Makhathini (19.15 h), i la Balkan Paradise Orchestra, que protagonitzarà la festa final a partir de les 21 h.

'Piano + AI'

L'Auditori 2. 27 d'octubre del 2021

Primer la fe. La comissària del Sónar+D, Antònia Folguera, diu que tot el que sonarà a la sala 2 de L'Auditori serà interpretat "en temps real", i que serà una "cocreació" fruit del diàleg entre Marco Mezquida al piano i un instrument d'intel·ligència artificial desenvolupat pels investigadors de la UPC Iván Paz i Philippe Salembier i pels músics i enginyers de l'Esmuc Josep Maria Comajuncosas i Joan Canyelles. Com afegeix Folguera, "simbiosi entre música i sistema" per inaugurar l'Arts and Music Festival aixoplugat pel Sónar de tardor. Efectivament, a l'escenari hi ha un piano de cua i l'instrument sense nom en qüestió, al qual anomenarem la Maleta per la forma rectangular del dispositiu que descansa damunt un sobri pedestal. Tal com explica Folguera, Mezquida només intervindrà tocant el piano, i la Maleta tocarà la seva pròpia música. També informa el públic que omple la sala que en els assajos previs Comajuncosas i Canyelles han dissenyat una mena de paleta de sons i textures electròniques específiques a disposició de la intel·ligència artificial.

]]>

Piano + AI (sigles en anglès d’intel·ligència artificial). Així de sintètic és el títol del concert que oferirà el pianista Marco Mezquida aquest dimecres a L’Auditori de Barcelona (20 h), que servirà per inaugurar el Festival AI and Music i, per extensió, la setmana del Sónar de tardor. Efectivament, serà un diàleg (o potser un combat) entre les mans de Mezquida i la música que generi una intel·ligència artificial desenvolupada per científics i enginyers de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Salvant les distàncies, l’aventura pot recordar una mena de partida d’escacs entre un home i una màquina, però amb música.

]]>

Dempeus i oferint una llarga ovació amb forts aplaudiments. Així va acabar diumenge a la nit el públic que va omplir l’Auditori Espai Ter després del concert que van oferir Marco Mezquida i l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), i que va posar el punt final als concerts d’estiu del Festival de Torroella de Montgrí. Amb totes les entrades venudes, Mezquida i l’OSV –sota la direcció de Xavier Puig– van interpretar una versió del Rhapsody in Blue, que va compondre George Gershwin el 1924 per a piano sol i banda de jazz. Fent gala de la seva virtuositat, el pianista menorquí va donar una nova forma als solos de piano de la peça, que va fusionar amb els sons simfònics de l’orquestra i amb les notes jazzístiques del contrabaixista Marko Lohikari i el bateria David Xirgu. Mezquida no en té prou amb només tocar les tecles, i fins i tot es va permetre jugar amb les cordes del piano que, en alguns moments, tocava com si fossin una guitarra o que li servien per donar una nova sonoritat a les notes.

]]>

En el nom de Bach. La resta: talent, improvisació, màgia i diversió. Poques aventures musicals poden ser més gratificants que el diàleg entre el pianista Marco Mezquida i l'organista Juan de la Rubia, dos esperits lliures amb tantes hores de vol com ganes de fer volar la imaginació. Tots dos inauguren aquest dijous el cicle Palau Fronteres al Palau de la Música (20 h) amb un concert titulat Bach & forward, en què també hi haurà les projeccions d'Alba G. Corral, artista convidada de la temporada del Palau i dominadora de l'art de la improvisació, com ha demostrat sovint treballant amb el pianista Carles Viarnés, festivals com l'Eufònic i el Sónar i en espectacles com el concert del Kronos Quartet que va inaugurar el Festival Grec el 2019. Són, per tant, tres esperits lliures cridats a fer més coses plegats.

]]>

Marco Mezquida (Maó, 1987) és l’instint i el coneixement. Té el fons d’armari de la formació disciplinada i la imaginació agosarada d’un pianista de dibuixos animats. I sempre enlluerna. Tant és que regiri partitures de Beethoven, que comparteixi màgia amb Sílvia Pérez Cruz, que cavalqui cap a l’infinit amb Chicuelo o que, com fa al disc Talismán (Discmedi, 2020), reforci l’aliança amb el percussionista Aleix Tobias i el violoncel·lista Martín Meléndez. “Necessitava alguna cosa fresca i vital. Volia transmetre una sensació positiva, un cant alegre en aquests moments tan complexos”, diu Mezquida sobre el tarannà d’un disc que va presentar a la Fira Mediterrània de Manresa el 18 d’octubre i que, a causa de les restriccions coronavíriques, no ha pogut tocar en directe tantes vegades com voldria.

]]>

Sílvia Pérez Cruz i Marco Mezquida

Teatre Lliure. Festival Grec. 27 de juliol del 2020

Quan s’ajunten artistes com Sílvia Pérez Cruz i Marco Mezquida hi ha la temptació de rebolcar-se en el manierisme. De fet, en tindrien prou fent bandera de l’exhibicionisme formal per rebre l’aplaudiment. Si mai passés això seria decebedor i frustrant, perquè, com diria Estellés, no hi ha al país dos músics com ells, car de músics com ells en són parits ben pocs. Afortunadament, Pérez Cruz i Mezquida són ben lluny del conformisme narcòtic de la vanitat. Des de fa dos anys, cada concert que fan plegats és una experiència artística extraordinària fruit tant del talent i la complicitat com de la feina rigorosa acumulada per cadascun any rere any, tal com queda reflectit a MA. Live in Tokyo, plasmació discogràfica d’un diàleg bastit amb cançó llatinoamericana (magnífica l’Oración del remanso de Jorge Fandermole), fado portuguès, havanera, flamenc i pop (No surprises de Radiohead amb pianet), i fent de la versió virtut. Però tot és encara millor en directe, esclar.

]]>