Expliquen al Tot es mou, de l’Helena Garcia Melero, que els DJ tindran dret a ser considerats “artistes” i podran, doncs, tenir algun dret laboral, que no en tenien. Molts d’ells cobren pocs diners, uns 150 euros, per sessions que sovint són llargues com una marató. Hi ha qui pensa, esclar, i això deien al programa, que el DJ és el que “entretén els borratxos”. Com a tot arreu hi ha mediàtics i hi ha pencaires i es tendeix, doncs, a pensar, com a la faula de la cigala i la formiga, que el que canta després no tindrà pa.

La sala La Mirona de Salt ha posat en marxa un punt lila en una de les barres, tant als concerts com a les sessions de discoteca, juntament amb la formació del seu personal a partir d’un protocol d’actuació contra les agressions i l'assetjament sexual. Els últims anys, el punt lila s’ha generalitzat en la majoria de concerts de festes majors com un espai segur per poder denunciar qualsevol mena d’agressió, però és encara poc freqüent als locals d'oci nocturn. Habitualment és a càrrec d’una dona, prèviament formada i coneixedora del protocol d’actuació, que interactua amb la víctima per aïllar-la del perill, socórrer-la o simplement acompanyar-la. A les Barraques de Sant Narcís de Girona de l'octubre passat, el punt d’atenció a víctimes d’agressions masclistes va rebre fins a sis denúncies que van exigir l’activació d’un protocol d'actuació.

Dissabte, 3 de la matinada a la rotonda del davant d’una popular discoteca de Sant Cugat del Vallès: un nombrós grup de pares i mares esperen dins el cotxe que els seus fills surtin per acompanyar-los a casa. “Jo prefereixo no anar-me’n a dormir i em quedo a casa mirant la televisió, però tinc amics que es posen el despertador per anar-los a buscar. Som molts que fem el mateix, allò està minat, alguns van fins i tot amb el pijama posat”, explica Carles Loran. Té dues filles de 13 i 17 anys i amb la gran ja han començat a gestionar les primeres sortides de nit: “Ara prefereixo anar-hi jo personalment per quedar-nos més tranquils, però espero que d’aquí un temps la cosa canviï”.

La desaparició de la discoteca Opium del passeig Marítim de Barcelona no serà tan ràpida com es va anunciar aquest juliol, quan l'Ajuntament va presentar un acord segellat amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) per fer possible que el local servís per ampliar les instal·lacions del Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA) a la ciutat. Tot i que la previsió era engegar de manera immediata l'ús provisional de l’espai mentre avançava el projecte i la licitació de les obres, no podrà començar abans del setembre de l'any que ve. El govern de l'Estat, que és el titular d'aquests espais del Front Marítim, ha prorrogat un any més el lloguer a Opium, com confirmen des de la propietat del local, que ja va anunciar que tenia previst impugnar l'acord que els deixava fora del passeig Marítim. Consideraven que la decisió presa era "unilateral" i "purament ideològica" per "castigar" els locals d'oci nocturn que es concentren en aquesta zona. I ara els garanteixen que, com a mínim, continuaran un any més a la mateixa ubicació.

Quan l'octubre del 2020 el govern espanyol va treure a subhasta un lot amb 26 locals del Front Marítim de Barcelona que havien estat concessionats durant 30 anys a l'Ajuntament per rellançar la ciutat coincidint amb els Jocs del 92, el consistori va valorar com a part positiva d'aquella operació que s'haguessin deixat al marge de la venda les discoteques que quedaven més a prop de l'Institut de Ciències del Mar, pensant en una futura ampliació dels centres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a la ciutat. Opium, Shoko, Carpe Diem Aqua i Ice Bar no es van treure a subhasta, sinó que ja l'estiu abans van veure prorrogat el seu contracte de lloguer en cinc anys. En el cas d'Opium, la pròrroga era de dos anys perquè és el local que queda just davant del centre de recerca. L'Ajuntament i el CSIC han presentat avui l'acord que ha de permetre ampliar les instal·lacions científiques a la ciutat en aquests locals.

La matinada del diumenge 10 de juliol una jove de 18 anys va rebre una punxada amb una xeringa mentre ballava a la pista d’una discoteca de Lloret de Mar. La noia, en declaracions al diari ARA, explica que va sortir, igual que de costum, a la discoteca St. Trop’, que permet l’entrada a adolescents de més de 16 anys, i, en un moment determinat, va sentir una fiblada al braç. “Vaig notar una punxada forta i molta coïssor, després se’m va adormir tot el braç i vaig començar a trobar-me malament, però vaig pensar que devia ser la picada d’un insecte, així que vaig intentar no donar-hi més importància i tranquil·litzar-me”. L’endemà, però, el malestar seguia i la picor al braç augmentava, fins que la mare, que treballa en el sector sanitari, va veure la part del cos envermellida i ràpidament va identificar el rastre d’una punxada de xeringa a l’altura dels deltoides. En aquell moment, davant la preocupació de no saber què li havien injectat a la filla o les condicions higièniques de l’agulla, van saltar les alarmes a la família i va començar el periple de denunciar els fets. 

Les discoteques podran tornar a obrir a Catalunya a partir del divendres 11 de febrer i ho faran amb menys restriccions que la tardor passada, l'últim període en què van funcionar. Ara ja no es demanarà el certificat covid per entrar als locals d'oci nocturn –un requisit que també ha deixat d'aplicar-se als bars, restaurants, gimnasos i residències–, els establiments es podran omplir i arribar al 100% de l'aforament –abans havia de ser com a màxim del 70%–, no tindran limitacions d'horaris i s'hi podrà ballar sense cap distància de seguretat. L'única mesura que es mantindrà, que està regulada per un decret estatal, és l'obligació de portar mascareta a l'interior, excepte per beure.

Catalunya tornarà a viure el Cap d'Any sense discoteques i amb toc de queda entre la una i les sis de la matinada als municipis més poblats. La nova onada de covid ha portat unes restriccions que impediran que l'oci nocturn funcioni per segon any consecutiu després de l'últim intent del sector per reobrir, que ha acabat fallit. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tombat el recurs que havia presentat urgentment la patronal de les discoteques per deixar d'estar tancades aquest divendres a la nit. Els jutges han posat a la balança "els interessos generals de la població" davant l'allau de contagis de la variant òmicron –que continuen a nivells màxims– en detriment dels arguments del gremi, que al·legava que el Govern no té prou competències per establir algunes de les restriccions, com ara el toc de queda.

Els greus aldarulls a les portes de la discoteca Waka a Sant Quirze del Vallès aquest dissabte a la nit i matinada tornen al focus de la polèmica un local assenyalat recentment per diversos incidents racistes que implicaven treballadors de seguretat dels accessos. La convocatòria per les xarxes d’un miler de joves cridats a protestar per aquests episodis de discriminació va derivar en un llançament d’objectes contra el local –van volar pedres, bengales, ampolles i alguna tanca– i l’entrada al pati de la discoteca d’una trentena de persones. El balanç va ser de tres persones ferides: un porter de la discoteca que va rebre una pedrada a l’ull i dos agents dels mossos, segons ha informat la policia catalana, que ha obert una investigació per identificar els participants. Al tancament d’aquesta edició no s’havia fet cap detenció.

Sales de concerts i discoteques de Barcelona com l'Apolo, el Razzmatazz i Sidecar esdevindran "amfitriones temporals d'obres i instal·lacions artístiques" del 17 al 19 de desembre, i en horari diürn. Aquesta simbiosi és Clubs, Art a la Pista, un projecte impulsat per la directora de la Galeria Bombon Projects, Joana Roda, i la creativa Dessislava Pirinchieva, que volien "oferir una resposta a la nostàlgia de tornar a trepitjar una pista de ball" després dels llargs mesos de confinament i tancament pandèmic. Ara que les discoteques tornen a bullir d'activitat a la nit, Clubs, Art a la Pista arriba per aplegar públic de dia al voltant d'obres bona part de les quals són peces sonores o instal·lacions audiovisuals (i alguna performance) relacionades amb la cultura de clubs. "Ens hem adaptat a les sales; integrar-nos en els espais de les sales, que no fos una imposició", ha dit Roda aquest dilluns en roda de premsa a l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub). "Totes les obres estan lligades a l'ADN del clubbing", ha afegit Pirinchieva.

Després del primer cap de setmana amb les discoteques reobertes a Catalunya, els botellons han perdut pes. Aquest és el balanç del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, que ha dit que, amb el retorn de l’oci nocturn, s’ha “limitat la intensitat” del consum d’alcohol al carrer. Segons Elena, el fenomen dels botellons “s’ha anat acostant molt al que ja passava” abans del covid, però ha afegit que encara no els permet tranquil·litzar-se: “Ens ha d’ocupar igualment”. Tanmateix, el conseller ha demanat “focalitzar” aquesta problemàtica “amb la dimensió que té” per abordar-la.

Un membre d’un grup de Telegram amb més de 2.400 persones, en què s’han fet convocatòries de botellons les últimes setmanes, envia el següent missatge: “Fem certificats covid amb dues vacunes. Escriu-me per a més informació”. Un altre usuari li respon que és més fàcil vacunar-se, però ell li qüestiona si sap què posen a les dosis i assegura que porten “molta merda”. En una conversa amb un altre, s'atreveix a dir que les vacunes són gratis perquè maten. “Renta’t els ulls, amic”, afegeix. El discurs negacionista del falsificador de passaports covid aparentment no acaba de captar l’atenció dels membres del grup, però si li enviem un missatge privat, ens explica que pot fer-te un certificat per 550 euros.

“No havíem fet cap dijous universitari!” La Judit, la Laia, la Tània i la Gemma tenen 19 anys, són de Berga i fa dos cursos que comparteixen pis. Però és el primer cop que podien sortir de festa a Barcelona perquè les discoteques van estar tancades tot el curs passat i l’anterior tampoc el van acabar –amb el covid només han obert als estius poques setmanes–. Per això les noies no es volien perdre la reobertura de l’oci nocturn: “En teníem moltes ganes”. La primera nit s’ha notat en alguns locals de Barcelona, que han omplert i han acumulat cues a fora que costaven de fer avançar, perquè abans d’entrar s’havia d’ensenyar i validar el passaport covid.

Els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) autoritzen l'ús del certificat covid en l'oci nocturn, l'últim pas perquè les discoteques puguin tornar a aixecar les persianes aquesta mateixa mitjanit. El Govern va autoritzar la reobertura de l'espai interior dels locals, sempre que puguin regular l'entrada a través del certificat de vacunació. L'ús d'aquest document, però, requeria l'aval judicial, perquè afecta drets fonamentals. Tant el TSJC com la Fiscalia s'han posicionat a favor de la mesura, que consideren "necessària, idònia i proporcionada".

Compte enrere per a l’esperada reobertura de les discoteques a Catalunya. L’ànsia per tornar-hi ha fet que alguns locals d’oci nocturn ja hagin venut entrades per accedir a partir d’aquest dijous als seus establiments. Ho confirma el secretari general de la patronal Fecasarm, Joaquim Boadas, que avisa que encara no tenen el permís per reobrir. El motiu és que el Govern no ha publicat la resolució que autoritza la reobertura perquè continua pendent que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es pronunciï sobre la petició d’exigir el certificat covid per accedir a les discoteques. Abans de les 10 del matí d’aquest dijous la Fiscalia ha d’enviar al TSJC la seva posició, i aleshores els jutges podran deliberar. El sector confia que el TSJC respongui aquest dijous mateix, poques hores abans de la hipotètica reobertura.

Les discoteques podran tornar a funcionar amb certa normalitat a Catalunya a partir d’aquest divendres, 8 d’octubre. Després de dues obertures breus i fallides en els dos estius amb covid, arriba el tercer intent, que vol ser el definitiu. L’oci nocturn feia unes setmanes que podia obrir, però només als espais exteriors i sense ballar. Ara es podrà entrar als interiors dels locals amb mascareta –serà obligatòria menys per beure– i ballar-hi, amb un aforament màxim del 70%. La condició que posa el Govern per accedir-hi i fer els establiments més segurs serà el certificat covid: caldrà estar vacunat amb la pauta completa, haver passat el virus o presentar una PCR o un test d’antígens negatius. Aquest pla, però, necessita l’aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè l’exigència del certificat covid afecta drets fonamentals.

El Govern ultima ja les condicions per reobrir d’aquí pocs dies les discoteques. La portaveu de l’executiu, Patrícia Plaja, ha confirmat a més que el certificat covid jugarà un rol essencial en l’accés a l’interior d’aquests locals. Encara que ha evitat concretar cap data, Plaja ha admès que la recuperació de l’oci nocturn no serà “imminent” i que podria donar-se “les pròximes setmanes”. Segons ha avançat RAC1, seria a partir del 8 d’octubre, però el Govern assegura que “la data no està tancada”. El que sí que s’ha anunciat és que “es farà ús del passaport covid”, que acredita haver rebut la pauta completa de vacunació o un test negatiu recent, tal com reclamava el sector. Abans d’implementar aquesta mesura, però, la proposta haurà de ser avalada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) “per temes jurídics i sanitaris”.

Després que el Tribunal Suprem autoritzés la implantació a Galícia del certificat covid –que acredita haver rebut la pauta completa de vacunació o un test negatiu recent– per accedir a bars i discoteques, algunes comunitats autònomes comencen a veure en aquest document una oportunitat per recuperar un dels sectors més perjudicats per les restriccions socials: l'oci nocturn. I un dels governs més interessats és el balear: les Illes preveuen recuperar les discoteques el divendres, 8 d'octubre, sempre que el Tribunal Superior de Justícia (TSJIB) autoritzi els locals a exigir el certificat covid als clients, segons ha anunciat el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela. En cas que el passaport rebi l'aval judicial, les discoteques reobriran al 75% de la capacitat, no desapareixeran les mascaretes –que s'hauran de dur a la pista de ball– i només els clients asseguts podran beure.

Les discoteques continuaran sense poder reobrir perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat la petició del sector. Però, per primer cop, la decisió no s’ha pres per unanimitat, perquè un jutge aposta per permetre que els locals d’oci nocturn reprenguin l’activitat amb el passaport covid. La patronal Fecasarm va presentar un recurs contra el tancament que manté el Govern –les discoteques només poden obrir als espais exteriors fins a les 0.30 h i sense ballar–. El sector demanava la reobertura amb un pla que limités l’accés als clients que estiguessin vacunats, tinguessin un test negatiu de covid o haguessin passat el virus. Una petició que ha rebut el suport d’un dels quatre magistrats de la sala, Héctor García Morago, que menciona la sentència de fa dos dies del Tribunal Suprem sobre el certificat covid i retreu a la Generalitat que no hagi “explorat” aquesta via.

És mitjanit, l’hora bruixa, a Empuriabrava. La marina residencial de Castelló d’Empúries és coneguda, a més dels 25 quilòmetres de canals navegables, per la seva àmplia oferta d’oci nocturn, concentrada especialment a la zona d'Els Arcs. Cada cap de setmana s’hi apleguen centenars de joves i no tan joves, la majoria dels quals són estiuejants de Barcelona o veïns francesos. Malgrat que aquest divendres a la nit encara no hi havia les aglomeracions típiques del pic de l’estiu, hi havia força ambient: molts dels locals d’oci nocturn que han reobert tenien totes les taules ocupades, i els carrers principals eren un formiguer de persones i vehicles que anaven amunt i avall. Però el compliment de les mesures anticovid era molt desigual: mentre que hi havia establiments que aplicaven els controls establerts, en d’altres semblava que la pandèmia no existís.