Des que va publicar El refugi del temps fa quatre anys –en català ha arribat fa uns mesos gràcies a Periscopi i a la traducció de Marc Casals–, la Bulgària de Gueorgui Gospodínov (Iàmbol, 1968) s'assembla cada vegada més a la que descriu a la seva novel·la. El llibre, que l'autor ha presentat al CCCB en el marc de la Biennal de Pensament, imagina la preocupant consolidació dels populismes a Europa a partir d'una idea singular que ja s'està aplicant en alguns llocs del món: la creació de clíniques del temps per a persones afectades amb Alzheimer i altres tipus de demència. En aquests refugis, els pacients poden retrobar aquell moment de les seves vides en què eren més feliços i, d'aquesta manera, poden connectar amb aquells records que encara no s'han esborrat de dins seu. Els problemes comencen quan el Parlament Europeu fa servir aquesta idea per proposar un referèndum a cada país amb la voluntat que els ciutadans decideixin a quina dècada de la història recent tornarien.

A Reading, Anglaterra, una tetera està a punt de bullir. L'ha posat al foc l'escriptora Míriam Cano, que després explicarà que va ser en aquell moment que va rebre la proposta de portar la conversa amb Zadie Smith a la Biennal de Pensament que s'està celebrant a Barcelona. "Tot molt british", afegia ella a Instagram, i efectivament: la Míriam també hi deia que, amb 18 anys i acabada d'aterrar a Londres, es va comprar Dents blanques, el debut literari de Smith. Ara és una de les seves escriptores preferides, així que em vaig imaginar la il·lusió que devia fer-li l'encàrrec. També els nervis que li suposaria, i efectivament: "Quina tremolor de cames, no us enganyaré. Espero estar a l'altura" (Espòiler: va estar fantàstica).

"Ara mateix em sembla insultant parlar d’una possible reconciliació. Si m’haguessis plantejat aquesta pregunta fa dos anys, la resposta hauria sigut més optimista, però avui en soc incapaç", ha dit aquest dimarts al vespre l’escriptor libanès Wajdi Mouawad, davant centenars de persones que han assistit gairebé religiosament a la primera jornada de la Biennal de Pensament de Barcelona 2024 a la plaça Joan Coromines. Des del fenomen d'Incendis, Mouawad s'ha convertit en un dels dramaturgs més estimats a casa nostra. I ho corrobora l'èxit de Tots ocells de La Perla 29, que ha exhaurit entrades al Teatre La Biblioteca durant mesos seguits. Tot i que la conversa a la biennal estava programada des de feia temps, l'escalada de violència al Líban d'aquestes últimes setmanes ha dotat l'acte d'una transcendència especial. A Mouawad l'acompanyaven el director de La Perla 29, Oriol Broggi, i la periodista de l'ARA Laura Serra, que ha recordat que les obres de l'autor libanès "beuen de l'alè dels clàssics, de les èpiques gregues, però ens porten a espais contemporanis en què la història està molt viva i les ferides sagnen".

"L’endemà de tot" és el lema de la quarta Biennal del Pensament de Barcelona, una edició que es proposa qüestionar els fonaments d’una realitat que hem donat per descomptada durant els últims dos segles. ¿Cal que la humanitat es transformi si vol sobreviure en aquest canvi d’època?, és una de les qüestions que des de diferents àmbits s'abordaran. Del 8 al 13 d’octubre, el festival de les idees portarà els debats filosòfics a peu de carrer, amb 65 activitats que tindran com a principals escenaris el CCCB, Can Felipa, el Canòdrom, la Model, la plaça Masadas, la plaça de la Virreina i els Jardins de Pla i Armengol. Per repensar el paper de la naturalesa en les nostres vides, les diverses maneres d’afrontar la diversitat lingüística en un món globalitzat, el postcolonialisme, els feminismes o temes que inquieten molt com la intel·ligència artificial o els diferents models educatius, hi haurà ponents d’arreu del món. Us en destaquem alguns. 

L'última vegada que van arrestar Maria Vladimirovna Aliókhina li van retirar el passaport internacional. Però res no va impedir que Masha –com és coneguda aquesta membre de Pussy Riot– s'escapés de Rússia disfressada de repartidora de menjar, esquivant la policia, al mes de maig. Ara confessa que pràcticament viu a "la caravana del grup", perquè són de gira per Europa. Pussy Riot vol enviar els diners dels concerts als infants hospitalitzats a Ucraïna.

Més de 1.000 persones han escoltat aquest dimarts al vespre la conversa antiapocalíptica de Yuval Noah Harari i Rutger Bregman, dos historiadors que es resisteixen a acceptar el fatalisme d'un món que aparentment s'enfonsa. La seva mirada al passat és el que els dona arguments per defugir el tremendisme del present i la foscor del futur. Tot i l'habilitat de la moderadora Llucia Ramis per anar traient, una rere l'altra, les crisis i amenaces d'aquest segle XXI embogit –superada la pandèmia, queden les crisis climàtica, energètica i econòmica, la guerra a Europa, la ultradreta, les fake news, el perill nuclear...–, aquestes dues joves estrelles de l'star system del pensament occidental (Harari té 46 anys, i Bregman, 34) no es deixen desanimar tan fàcilment.

La Biennal de Pensament, que aquest any tindrà per primera vegada tres edicions simultànies a Barcelona, Palma i València, posarà el focus "en els sistemes sociopolítics, la fragilitat dels sistemes democràtics i dels nostres governs, el canvi tecnològic i la configuració de la ciutat", segons resumeix el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí. De l'11 al 16 d'octubre es podran escoltar més de 200 veus diferents i es faran 60 activitats. Entre moltes altres coses, es parlarà de postcolonialisme, ciència i obediència, el sentit de la família, la diversitat lingüística i llengües minoritàries, creació i intel·ligència artificial, canvi climàtic i tecnologia.

"Tenim la mateixa llengua. Tenim elements culturals comuns. I tenim un espai propi històricament que ens delimita d'alguna manera d'una forma específica i del qual hem de treure també determinades respostes específiques fruit de la nostra geografia comuna", ha dit l'alcalde de València, Joan Ribó (de Compromís), aquest dimecres al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Ha sigut durant la presentació de Biennal de Pensament, que fins ara només es feia a Barcelona però que enguany tindrà una edició simultània també a Palma i València. "És important impulsar el corredor mediterrani cultural", ha afegit l'alcalde de Palma, José Hila (del PSIB-PSOE). Abans, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau (de Barcelona en Comú), havia parlat de "tres ciutats germanes amb un vincle cultural i una llengua comuna" que comparteixen "reptes globals" relacionats amb el canvi climàtic, el turisme i l'accés a l'habitatge.

“Hi ha dècades en què no passa res, mentre que hi ha setmanes que semblen dècades”. La frase, atribuïda al pensador i revolucionari rus Vladímir Lenin, ha sonat aquesta setmana, més pertinent que mai, a Barcelona, en un dels actes inclosos dins la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, pronunciada per l’escriptor i activista nord-americà Peter Frase. “Aquest any les setmanes són eternes”, afegia. I tot això ho deia justament quan la ciutat encarava una altra onada de restriccions causades pel covid-19 que la convertiria de nou en una urbs mig fantasmal.

Només ha faltat que arribés una pandèmia per haver d’admetre que, ara sí, estem al llindar del col·lapse. L’escriptor i professor de ciència política Carlos Taibo ja ho havia escrit en un llibre el 2017, que una epidèmia podria ser un accelerador de la crisi, causada essencialment pel canvi climàtic i l’esgotament de les matèries primeres. Així que porta la lliçó apresa, i a la Biennal de Pensament de Barcelona hi exposa amb ordre i contundència què en pot sortir d’aquest xoc, que tindrà efectes com la reducció de la població planetària, l’erosió de les ciutats, la destrucció de les instàncies centralitzades (estat, exèrcit, empresa) i una crisi econòmica transversal.

Boscos cremats, oceans inundats de plàstic, sequeres persistents, espècies desaparegudes... El pitjor malson d'Anton Txékhov s'ha fet realitat. Quan el dramaturg rus escrivia que "la felicitat dels nostres descendents és la finalitat de la nostra existència" segurament no s'imaginava –o no es volia imaginar– que un segle després de la seva mort el món seria més desigual i estaria més a prop de la seva extinció. Com la bola de vidre d'una vident, les seves paraules han ressonat aquest dijous a la Model amb la força dels pressentiments que tenen massa a veure amb la realitat. Per acostar-se a la decadència de Txékhov, la companyia La Calòrica ha muntat un estudi de ràdio amb aires dels anys 80, un programa amb nom futurista i música electrònica de rerefons. L'espectacle Arbres, vodka i naus voladores forma part de la Biennal de Pensament de Barcelona i parteix d'un joc interessant: pensar el futur a través del passat.

El to i la volada de les intervencions de la taula rodona de la Biennal del Pensament El mirall del racisme van ser com el clima tempestuós que la va fer traslladar de la plaça Joan Coromines: va anar engrescant el públic amb un ritme elèctric i va descarregar amb l’última intervenció del professor Mostafà Shaimi: “Puc justificar que la interculturalitat de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat és una forma de racisme que opera a Catalunya”. Aquesta crida a eixamplar el debat sobre el racisme estructural aquí, a l’Estat i a Europa va ser la recepta de futur més punyent de la cloenda.

La cara de Margaret Atwood treu el cap en una pantalleta a dalt de l’escenari i el públic aplaudeix l’aparició de l’escriptora canadenca. Com passa tot sovint en els últims mesos, paisatges que fins fa poc ens haurien semblat de ciència-ficció, ara ja són del tot raonables: és el que succeeix veient una plaça plena de persones amb mascareta, alineades, mirant una xerrada en una pantalla gegant. I justament això és el que va ocórrer amb El conte de la Serventa, la famosíssima novel·la d’Atwood, quan se’n va estrenar l’adaptació televisiva i va coincidir amb l’ascens al poder de Donald Trump: el règim autoritari i teocràtic que havia inventat l’autora en una imaginària República de Galaad (això sí, situada als Estats Units) a molts ciutadans va deixar de semblar-los una distopia i va passar a acostar-se molt, massa, a la realitat. “La sèrie de televisió no es va veure com un producte de la imaginació sinó que es va llegir com un reality show”, adverteix Atwood. Així és com ella es va convertir en pràcticament “l’única beneficiada per la presidència de Trump”, afirma, fent broma.

El gran atractiu i el gran èxit de la primera edició de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta va ser portar els debats filosòfics, ecològics i polítics més candents a les places de Barcelona. Unes 23.000 persones van omplir les xerrades dels experts en àmbits com ciutat, tecnologia i democràcia, que estaven disperses per tota la ciutat. La segona edició de la biennal no es podrà convertir en una festa del pensament però l’Ajuntament de Barcelona no ha volgut renunciar ni a la presencialitat (amb les mesures higièniques necessàries i l’aforament reduït a un total de 8.000 cadires) ni a sortir al carrer. La pandèmia ha trastocat els plans dels organitzadors però justament aquest moment de crisi global es presenta com el més oportú per repensar el present i el futur que ens espera.

"Un projecte ambiciós i útil a la nostra ciutat", així va definir l'alcaldessa Ada Colau la Biennal de Pensament en seva la primera edició. Dos anys després d'aquelles paraules, i vivint una època de desconcert i d'una desorientació inimaginables llavors, la utilitat del cicle de conferències i debats organitzats per l'Ajuntament de Barcelona es fa avui encara més imprescindible. Entre el 13 i el 18 d'octubre torna la Biennal de Pensament Ciutat Oberta a diversos espais de la ciutat, i com en el seu debut, la programació s'articula entorn de diversos itineraris que troben punts comuns: el futur, la democràcia, la tecnologia i la ciutat. Un programa que comptarà amb fins a 174 experts en els camps del pensament, l'art, l'activisme i la ciència, entre els quals hi haurà Margaret Atwood, Peter Frase, Helen Hester, Cristina Morales, Marina Garcés i Donna Haraway.

La segona edició de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta organitzada per l'Ajuntament de Barcelona se celebrarà del 13 al 18 d'octubre. El futur de la democràcia, la tecnologia i la ciutat seran els eixos de les reflexions de més d'un centenar de participants en els camps del pensament, l'art, l'activisme i la ciència, entre els quals hi haurà Margaret Atwood, Mircea Cărtărescu, Bruno Latour, Marina Garcés, Isaki Lacuesta, Irene Solà i Daniel Innerarity.