La justícia argentina ha revocat la decisió de la jutge María Servini de processar l'exministre espanyol Rodolfo Martín Villa. La Cambra Federal de Buenos Aires ha pres aquesta decisió considerant que no hi ha prou proves per imputar Martín Villa i acusar-lo d'haver comès crims contra la humanitat.

A Gustau Adolf Muñoz li van disparar dos trets a l’esquena mentre participava en una manifestació l’11 de setembre del 1978 a Barcelona. Els seus companys van arrossegar el seu cos inert fins al portal del número 34 del carrer Ferran. Tenia 16 anys i duia una camisa blanca que, juntament amb les bales que el van matar, van desaparèixer aquell dia. El seu germà, en Marc, l’acompanyava aquell dia: "Vam estar junts fins que va intervenir la policia i, aleshores, jo va fugir corrent cap a un costat i en Gustau cap a un altre –explica–. El mateix dia, el meu pare, que ja és mort, va posar una denúncia per assassinat contra els dos policies que li van disparar, però el 1982 la nostra denúncia va quedar arxivada per manca de proves. A Espanya, judicialment, ja no hi teníem res a fer i, per això, ens vam sumar a la querella argentina".

María Servini, la jutge titular del jutjat federal número 1 de Buenos Aires que porta la causa contra els imputats per crims de lesa humanitat durant la dictadura franquista, ha citat l’exministre Rodolfo Martín Villa per a un interrogatori via telemàtica a l’ambaixada argentina el 3 de setembre. Serà la primera vegada que s'aconsegueix que un exministre franquista s'assegui i expliqui per què va prendre les decisions que va prendre. Els dies previs a la citació, però, expresidents, exministres i exlíders sindicals han enviat cartes a Servini per deixar constància del seu suport a Martín Villa.

El 14 de abril del 2010, emparant-se en la legislació internacional sobre drets humans, un grup de famílies va acudir a la justícia argentina per interposar una querella pels crims comesos durant la dictadura franquista. Des d’aleshores, tots els intents per interrogar o extradir una vintena d’exministres, exjutges, exmetges i expolicies han sigut frustrats. Ara, però, es podria obrir una porta perquè l'anomenada causa argentina avancés. La fiscal general espanyola, Dolores Delgado, ha deixat sense efecte una ordre firmada per la seva antecessora en el càrrec, Consuelo Madrigal, el setembre del 2016, en què instava el fiscal en cap de Madrid a oposar-se a la tramitació de comissions rogatòries relacionades amb la causa argentina per crims comesos entre el 1976 i el 1978.