Repressió franquista
Cultura 20/10/2021

La justícia argentina vol més proves per imputar a Martín Villa 8 homicidis més

L'equip jurídic argentí espera un procés molt llarg però confia que finalment sigui jutjat

3 min
A Gustavo Muñoz el va matar la policia l'11 de setembre de 1978

BarcelonaNo ha sigut mai fàcil ni s'espera que ho sigui a partir d'ara. Després que divendres passat la jutge argentina María Servini de Cubría dictés l'ordre de processament de l'exministre Rodolfo Martín Villa , el seu equip jurídic albira un camí llarg i molt complicat perquè aquest processament es faci efectiu: "L'equip d'advocats de Martín Villa és molt poderós –assegura l'advocada argentina Julieta Bandirali a la roda de premsa de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (Ceaqua)–. Ara la pilota és al seu camp i ells es defensaran amb dents i ungles, però hem d'aconseguir que aquesta ordre sigui ferma i treballarem molt per aconseguir-ho". La previsió és que, després que els advocats de l'exministre hagin recorregut, tot plegat s'allargui més d'un any.

L'equip jurídic argentí lamenta que l'esforç és molt més gran pels obstacles que posa la justícia espanyola , per exemple, a l'hora d'aconseguir proves. "Hem de treballar molt més per aconseguir més proves i més testimonis per poder imputar a Martín Villa uns vuit homicidis més", assegura l'advocat Eduardo Fachal. Servini demana presó preventiva, tot i que no serà efectiva, i un embargament de deu milions d'euros.

De moment, Servini ha demanat processar Martín Villa per l'homicidi, agreujat pel fet d'incloure's en els crims contra la humanitat –és a dir que no són fets puntuals sinó que formen part d'un atac sistemàtic o generalitzat contra la població civil– de Pedro María Martínez Ocio, Romualdo Barroso Chaparro i Francisco Aznar Clemente (assassinats per les forces d'ordre públic durant la massacre del 3 de març del 1976 a Vitòria ) i de Germán Rodríguez Saís (assassinat durant les festes de Sant Fermí de Pamplona el 8 de juliol del 1978).

Repressió durant la Transició

Fachal té clara la responsabilitat de Martín Villa: "En el cas de Vitòria ell va enviar forces repressives per provocar la massacre, i en declaracions posteriors va reconèixer que ho havia fet per escarmentar la població i evitar la subversió i el malestar social". L'advocat argentí afegeix que en la Transició hi va haver morts : "Les forces repressives eren les mateixes que les del franquisme". L'advocat destaca que Servini ha sigut extremadament precisa i meticulosa en la interlocutòria, que té més de 900 pàgines, per evitar que els advocats de Martín Villa aturin el processament.

Andoni Txasko, que va perdre un ull durant l'atac de la policia contra els obrers a Vitòria el 3 de març del 1976, espera que Martín Villa sigui imputat pels cinc morts de Vitòria i no només per tres. "L'ordre de processament és una notícia excel·lent, ens fa molta il·lusió, però ens ho agafem amb cautela perquè l'estat espanyol sempre posa dificultats". Txasko lamenta que l'estat espanyol ni jutja, ni deixa jutjar.

Els tres vots del TC

Ceaqua i les víctimes del franquisme van iniciar tot aquest procés fa més de 10 anys, però totes les querelles han estat rebutjades pels jutjats espanyols per la llei d'amnistia del 1977. En aquests moments, l'entitat suma un miler de querelles i denúncies. L'advocat espanyol Jacinto Lara ha recordat que el setembre passat tres magistrats del Tribunal Constitucional es van mostrar a favor d'investigar i jutjar els crims del franquisme. Els seus vots particulars no van aconseguir que tirés endavant la demanda de Gerardo Iglesias, l'ex secretari general del Partit Comunista, contra l'expolicia franquista Pascual Honrado, per tortures. Tot i així, segons Lara, és un petit pas endavant: "És una advertència que s'ha de donar resposta a les víctimes de la repressió i aquesta resposta ha de ser adequada al dret internacional".

stats