Memòria Històrica

L'exministre Martín Villa, processat per quatre homicidis durant la Transició

La jutge argentina María Servini el considera responsable dels assasinats a Vitòria i Pamplona els anys 1976 i 1978, i ell diu que recorrerà

2 min
L'exministre Rodolfo Martín Villa, en una imatge d'arxiu

BarcelonaLa jutge argentina María Servini, que des del 2010 investiga els crims del franquisme, ha decidit processar l'exministre Rodolfo Martín Villa per quatre homicidis durant els primers anys de la Transició. Segons la interlocutòria, la magistrada li atribueix la responsabilitat de l'assassinat de tres obrers a Vitòria l'any 1976 i de la mort de Germán Rodríguez pels trets de la policia a Pamplona durant els Sanfermines del 1978. Al text s'afirma que l'exministre va ocupar "una posició preponderant en l'estructura jerarquitzada de poder" sota la qual es van produir les morts, com a responsable de la policia. El processat va ser governador civil i cap provincial de Barcelona durant la dictadura. Durant la Transició va ser ministre de Relacions Sindicals (1975-1976) i de Governació (1976-1977), i va continuar al càrrec quan amb el primer govern democràtic d’Adolfo Suárez passa a anomenar-se Ministeri de l’Interior (1977-1979).

La denúncia reunia fins a dotze assassinats entre 1976 i 1978, les famílies dels quals es van querellar a l'Argentina, emparant-se en la legislació internacional sobre drets humans. A Espanya van trobar un mur infranquejable a la justícia, a causa de la llei d'amnistia del 1977, per la qual els delictes haurien prescrit. Finalment, més d'una dècada després, la jutge Servini ha dictat presó preventiva, que no es farà efectiva, i un embargament dels béns de Martín Villa fins a cobrir una suma de gairebé 10 milions d'euros. Segons EFE, el processat, que avui té 87 anys, recorrerà davant la Cambra d'Apel·lació argentina, que el 2017 ja va revocar l'ordre de detenció i la fiança dictada per Servini. Fonts properes al ministre precisen que ell encara era titular de Relacions Sindicals el març del 1976, quan hi va haver la matança a Vitòria, i era ministre Manuel Fraga.

Des de l'inici de la causa argentina, els intents per interrogar o extradir una vintena d’exministres, exjutges, exmetges i expolicies van ser en va. Però l'estiu passat la Fiscalia va desbloquejar una ordre que s'oposava a qualsevol tramitació. Això va provocar que l'exministre de la UCD declarés fa un any davant la jutge per via telemàtica. Martín Villa va admetre "errors greus i comportaments policials contraris pel que fa al respecte als drets de les persones", però va afirmar que "és impossible que durant la Transició hi hagués delictes de genocidi i crims de lesa humanitat". Segons la llei, el processament s'havia de decidir en deu dies, i ha trigat més de tretze mesos.

Els casos que reuneix la causa argentina són la repressió i els trets en una assemblea de treballadors a Vitòria on van morir cinc homes d'entre 17 i 32 anys el 3 març del 1976, l'assassinat d'Arturo Ruiz a Madrid durant la Setmana Negra el 1977, cinc morts més durant la Setmana Pro Amnistia el 1977 i la mort d'un altre home als Sanfermines del 1978, Germán Rodríguez. Van ser assassinats a mans de membres de l’ultradreta o la policia. Després d'afegir-s'hi una nova querella per la mort d'un home el 1976 durant el dia del referèndum pel Projecte de Reforma Política del Govern, la jutge ha decretat el processament de l'exministre per homicidi i tortures.

stats