En un món saturat d’informació immediata, la comunicació en moments de crisi està patint un deteriorament preocupant. Sembla que el que hauria de ser un servei públic s’està convertint en un producte de consum carregat de morbo i desinformació. Allò que hauria de ser una ajuda per comprendre i gestionar la incertesa es transforma massa sovint en una cosa que desorienta, especula i fereix encara més les persones que viuen una situació traumàtica, però també la ciutadania en general. Malauradament, aquests dies hem viscut casos extrems —els accidents ferroviaris o les pluges a les comarques gironines— en els quals algunes peces periodístiques optaven per entrevistes sensacionalistes, especulacions constants no contrastades i titulars dissenyats per capturar clics que sacrificaven l’ètica i la responsabilitat.

La Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF) ha emès aquest divendres un primer informe sobre la causa de l'accident de trens a Adamuz (Còrdova) a partir de les mostres de carril i de les bandes de rodament, que és la superfície exterior de la roda del tren que està en contacte directe amb la via. El document apunta que la principal hipòtesi del sinistre és que el carril esquerre de la via es va trencar abans que passés l'Iryo. "El cotxe 6 va descarrilar per una pèrdua completa de continuïtat del rodolament", planteja.

El ministeri de l'Interior i la Guàrdia Civil han comparegut aquest dijous per donar compte dels treballs que ha fet la policia, entre els quals l'entrega ja d'un primer atestat al jutjat de Montoro (Còrdova), que pilotarà la investigació judicial sobre l'accident d'Adamuz. En el marc d'aquestes primeres diligències, la policia ha entregat a la jutgessa 2.500 fotografies, a més de les declaracions del maquinista del tren d'Iryo i també la tripulació i viatgers, sense descartar ampliar el perímetre dels testimonis més endavant.

La investigació de l'accident de tren de diumenge al vespre a Adamuz, que ja ha deixat 43 morts, més d'un centenar de ferits i una quarantena de desapareguts, segueix el seu curs. Instants després de l’accident de tren d'Adamuz, el maquinista de la companyia Iryo va contactar amb el centre de comandament d'Adif a Atocha per advertir que havia patit "una enganxada" a l’altura del municipi cordovès. La comunicació, enregistrada a la caixa negra del comboi i publicada per Eldiario.es, recull la primera descripció del que havia passat, quan el conductor encara no tenia una percepció completa del descarrilament ni de l'abast del xoc amb l’altre tren implicat.

A mesura que passen les hores la investigació de l'accident de tren de diumenge al vespre a Adamuz, que ja ha deixat 42 morts, més d'un centenar de ferits i 43 desapareguts, se centra cada vegada més en l'estat de les vies. Els equips d'investigació treballen amb totes les hipòtesis obertes, però han posat el focus sobre diversos trencaments dels raïls que han detectat en el tram de l'accident.

Els equips de rescat i d'emergències que treballen a Adamuz (Còrdova) en el greu accident ferroviari de diumenge han trobat víctimes mortals "a centenars de metres" del punt on van xocar els trens. Ho explicava aquest dilluns al matí el president andalús, Juanma Moreno Bonilla, alhora que avançava que, amb tota probabilitat, a mesura que progressin els treballs d’excarceració als vagons fins ara inaccessibles es trobaran més persones finades.

No havia sortit encara la paraula “morts” als titulars sobre el descarrilament de trens a Còrdova que la dreta espanyola ja s'hi abocava amb la voracitat rapinyaire habitual. Els seus líders polítics van fer servir Twitter per temptejar com treure profit de la tragèdia. El més agressiu va ser Abascal, que se sent líder moral a Espanya de l'anomenada nova dreta (en realitat és vella com el dimoni). També va ser el més prompte: a les 22.48 de diumenge ja publicava el seu tuit. El líder de Vox establia una relació causal entre el govern de Sánchez i els fets: “(...) No puc confiar en l'acció d'aquest govern. Res no funciona sota la corrupció i la mentida”, escrivia, o li escrivien. El partit finançat per grups opositors iranians vol presentar-se com a custodi de la netedat i la transparència.

El descarrilament de dos trens d'alta velocitat –un Iryo i un Alvia de Renfe– a Adamuz (Còrdova) ha deixat, de moment, 40 morts i 152 ferits. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha avisat que la xifra "no és definitiva" i el president d'Andalusia, Juanma Moreno, tem que es trobaran més víctimes quan la grua aixequi els vagons accidentats. De fet, ha explicat que la virulència del xoc va ser tal que s'han trobat cadàvers a "centenars de metres de l'impacte". A més, hi ha onze adults i un nen a l'UCI i 36 persones més ingressades a diferents hospitals per les ferides que van patir a causa del sinistre. Fins al moment, 74 afectats han estat donades d'alta. "L'impacte ha sigut molt fort", ha admès Moreno, que ha agraït les mostres de suport que està rebent Andalusia.

"Segueixo sense notícies. He preguntat a tots els hospitals i res; hem trucat a tots els telèfons i res". Aquest és només un dels missatges de desesperació que es poden veure a les xarxes, on els familiars dels passatgers dels trens accidentats a Còrdova en publiquen fotos perquè, a hores d'ara, desconeixen on són i si han quedat ferits o no.

Des del 2019 la Rabassada, la carretera que uneix Barcelona i Sant Cugat del Vallès per la muntanya de Collserola, era la via més perillosa de Catalunya. Edició rere edició repetia en el primer lloc del rànquing que elabora el RACC. Però això ha canviat. Segons el 24è estudi iRAP, corresponent al trienni 2022-2024, la T-314, que uneix Cambrils i Reus, s'ha convertit en la via amb l'índex de perillositat més alt de la xarxa viària catalana. És una carretera recta, de dos carrils i que no arriba als 10 quilòmetres de longitud. La Rabassada ha passat al segon lloc. El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha explicat que a la T-314 hi ha hagut dues víctimes mortals i un ferit greu –una persona jove que està en situació de mort cerebral–, uns fets que "han disparat els números".

1. El darrer dimecres d’agost, poc després de les vuit del vespre, quan encara era ben clar, un home de 29 anys va morir a la carretera de la Rabassada. El jove motorista va tenir un accident amb un cotxe entre el desviament cap al camí de Sant Medir i el mirador de la Font Groga. La investigació decidirà les causes d’una tragèdia que també va deixar tres ferits. Les xifres són cruels, però no enganyen. La Rabassada, en els onze quilòmetres que separen Barcelona de Sant Cugat, és la carretera més perillosa del país. Així ho indica el RACC, any rere any. La mitjana és de més de tres morts cada any en aquest tram. La dada que fa esgarrifar és que en el 100% dels accidents amb morts i ferits greus hi havia una moto en l’atestat policial. La conseqüència immediata és que, aquesta setmana, ja s’ha tancat el mirador de la Font Groga, perquè cap vehicle no hi pugui estacionar. Així s’eviten moviments de risc, d’entrades i sortides, i no es permet que els motoristes amb ganes de competició ho converteixin en la seva meta. Adeu, doncs, a una de les millors vistes sobre el Vallès i a una zona de pícnic, amb ombres i taules per al gaudi familiar. Clausurat.

Ara fa un any, Shandy Brewer va pujar en un avió d'Alaska Airlines a Portland (Oregon) que anava cap a Ontario (Califòrnia), per anar a l'aniversari de la seva àvia. Anava asseguda a la fila 11, entre el seu pare i un desconegut. Poc després de l'enlairament, Brewer i els altres passatgers van sentir un soroll molt fort. Des d'on era ella no va poder veure que quinze fileres enrere una de les portes de l'avió havia explotat i exposava els passatgers a l'aire lliure a quasi 5.000 metres d'altura.

La Fiscalia de Marsella ha informat que s'ha enviat a presó provisional el conductor de l'autocar accidentat a la N-320, a la Cerdanya. En un comunicat, el ministeri públic diu que "s'assumeix" que l'home, de 50 anys, havia consumit drogues perquè va donar positiu en benzoilecgonina, el principal element que es troba quan el cos metabolitza la cocaïna. En el mateix text, la investigació confirma que el vehicle portava desactivat el tacògraf, que és un aparell clau que permet comptabilitzar els temps de marxa i els d’aturada, si pateixen avaries o si el conductor està descansat.

Un camioner va morir aquest dissabte a la nit després de xocar contra set vehicles i a continuació impactar contra un bloc de pisos a Lleida. El camió de gran tonatge finalment va bolcar i també hi ha nou persones ferides.

La carretera de l’Arrabassada es consolida com la més perillosa de Catalunya. La via que connecta Barcelona i Sant Cugat per Collserola és el principal punt negre de la xarxa de carreteres catalana, segons l’estudi EuroRap que presenta anualment el RACC. La seva perillositat es deu principalment a l’elevada accidentalitat de motos que presenta: en el 91% dels accidents amb morts i ferits greus hi ha implicada com a mínim una motocicleta. Aquesta dada és 3 punts superior a la de l’any passat, quan se situava sobre el 88% del total.

Calia. Era urgent. Finalment ha estat un maquinista de la R2 de Montcada i Reixac qui ha esclatat: "Continuem travessant el pas a nivell. Em sembla una falta d'educació i de respecte per les persones que treballem cada dia", ha cridat per la megafonia del tren. El vagó ha quedat en silenci. Ja era hora. El silenci i la bronca. Amb tota la raó del món, el maquinista, indignat, indignadíssim, ha carregat contra les persones incapaces de respectar els senyals i la vida dels altres. "Costa tant esperar dos minuts fins que passi el tren?", els ha preguntat, també, el maquinista. Això ens preguntem tanta altra gent. Perquè aquestes persones que no saben esperar dos minuts no només es juguen la seva vida sinó que destrossen la de la persona que és al seu davant. Perquè quan hi ha un atropellament de tren es parla molt de les víctimes, dels morts, però també són víctimes les persones que conduïen el tren i no han pogut fer res per evitar-ho. Sí que es pot, en canvi, respectar els senyals i creuar pels llocs pertinents. No som perfectes. Ens podem equivocar. Però la pressa ens traeix massa sovint i hem d’aprendre a evitar-la. No podem esquivar tots els accidents però podem provocar-ne molts menys. I no cal posar-se en l’extrem de morir, encara que és un extrem real. ¿És impossible pensar, també, en com aquestes accions alteren els horaris dels trens? Òbviament, els usuaris de Renfe no són les persones més satisfetes del món i òbviament no tota la culpa la tenen els que travessen les vies, però, ¿de debò és tan complicat recordar que no vivim sols en aquest món i que hem de pensar una mica en els altres? En el temps dels altres? 

Darrere d'una pancarta que deia “Prous morts, més justícia”, unes dues-centes persones s'han concentrat aquest dimecres a la cruïlla de la Devesa de Girona on dissabte una conductora sense carnet de conduir va atropellar mortalment la jove Iris Martí i Pujolràs, de 21 anys. Els presents han guardat un minut de silenci abans dels parlaments, que han fet Xavier Corominas, president de l’associació Mou-te en bici, i Lluc Salellas, alcalde de la ciutat. Corominas ha reclamat un enduriment de la legislació i més celeritat en la instrucció d’aquests homicidis. “A les comarques de Girona hi ha quatre homicidis per atropellaments a ciclistes pendents de judici, algun de fa més de tres anys. La lentitud de l’administració de justícia és indignant perquè una cosa que no es jutja de manera immediata no és justícia”, ha dit Corominas, que també ha lamentat que la conductora ja sigui a casa seva quan encara s’ha d’enterrar la víctima.

Un 39% dels conductors o vianants morts el 2022 havien consumit alcohol, drogues o psicofàrmacs. Així ho reflecteixen les dades fetes públiques aquest dissabte pel Servei Català de Trànsit a partir de l'anàlisi a 218 morts en accident, tant en carreteres urbanes com interurbanes, per part de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC). Més de la meitat dels morts, el 54,5%, eren homes i viatjaven en turisme. I sobretot es tracta de persones d'entre 30 i 39 anys, la franja que té la proporció més alta de morts positius per alguna substància: més d'un 55%.

L'any passat, es van registrar 84 accidents mortals a les carreteres catalanes. I d'aquests, la meitat van ser a causa de xocs frontals. Envair el carril contrari, ja sigui per una distracció, per un gir del terreny o bé per un avançament és una situació més habitual del que seria desitjable i les estadístiques d'accidents constaten que des del 2010 la xifra de sinistres s'ha estancat i no aconsegueix baixar més. Ara el Govern ha volgut posar fre a aquestes xifres, que són un problema generalitzat no només a Catalunya sinó al conjunt de l'Estat. "Un vehicle de cara és un perill que tenim assumit i no té per què ser així. Els humans ens podem equivocar o distreure, però també podem evitar que la conseqüència sigui un accident mortal fent diferent les carreteres", ha assegurat el director d'Infraestructures de la Generalitat, David Prat.