A Los destellos, la nova pel·lícula de Pilar Palomero (Saragossa, 1980) que s'estrena aquest divendres, una dona es veu empesa per la seva filla a reprendre el contacte amb el seu ex, malalt terminal del cor. La cineasta aragonesa ha filmat aquesta adaptació del relat Un cor massa gran d'Eider Rodríguez al poble del seu avi (Horta de Sant Joan, a la Terra Alta), on aquest any ha fet el pregó de festes. "Era molt important per a mi rodar a Horta –diu–. Vaig escriure el guió pensant en el paisatge d’Horta i el poble es va bolcar en el rodatge".

No és casual que Pilar Palomero comencés a pensar en Los destellos durant el confinament, quan la possibilitat de morir semblava tan propera i quan els protocols pandèmics van fer que tanta gent morís lluny del seus éssers estimats, sense rebre l’escalf ni la carícia d’amics, fills o parelles. La pel·lícula que la directora aragonesa –i establerta a Barcelona– ha estrenat aquest diumenge a Sant Sebastià posa en valor, precisament, la importància de morir bé, i d’acompanyar els que estimem en aquest procés. No és un relat morbós ni lacrimogen, sinó una lliçó magistral de vida que ens recorda la importància dels vincles i de tot el que deixa en nosaltres haver estimat algú, fins i tot quan la vida ens separa.

En la millor seqüència de La maternal, diverses integrants del centre d'acollida que dona nom a la pel·lícula es presenten a la protagonista acabada d'arribar, la Carla (quin debut com a actriu, el de la Carla Quílez!). Perquè no se senti estranya, cadascuna explica la seva experiència: com han esdevingut mares adolescents i sense xarxa familiar. Cada història és diferent i donaria per a més d'una pel·lícula. Ens trobem davant d'un grup d'actrius no professionals que s'encarnen en la majoria dels casos a elles mateixes, i l'escena combina l'autenticitat d'una narració arrelada en l'experiència real amb la convicció que transmet una seqüència perfectament dirigida. Aquesta conversa en grup també marca en part el to del film. Pel que fa al retrat de la institució, La maternal es distancia tant del cinema britànic social que denuncia la inoperància del sistema com del cinema francès que exalta els òrgans de l'estat salvadors de les ciutadanes desemparades.

L'actriu barcelonina Carla Quílez ha debutat al cinema per la porta gran i ja amb un premi sota el braç: la Concha de Plata del Festival de Santa Sebastià a la millor interpretació protagonista pel paper de mare adolescent a La maternal, un guardó que ha compartit ex aequo amb un altre actor adolescent, Paul Kircher, del film Le lycéen. És el segon any que la Concha de Plata a millor interpretació no distingeix per gènere.

La Pilar Palomero de Las niñas s'ha fet gran. La directora del debut que va triomfar per sorpresa als Goya i als Gaudí l'any 2021 ha fet un salt endavant amb la seva nova pel·lícula, La maternal, un treball més complex i madur que ha emocionat el públic del Festival de Sant Sebastià amb el seu retrat d'una adolescent embarassada ple d'empatia i veritat. Hi ha en Palomero un gran amor pels personatges i sobretot un respecte que fuig del paternalisme i la condescendència de cert cinema social. La maternal mira de cara la complexitat i les contradiccions de les seves mares, acompanyant-les en la ràbia, el dolor i l'alegria, plorant amb elles i sortint a ballar quan sona Estopa, que la vida també pot ser una festa.

Las niñas, l'opera prima de Pilar Palomero, que ha comptat amb les productores catalanes Inicia Films i Bteam Prods i la participació de TV3, ha guanyat la Biznaga d'Or del Festival de Cinema de Màlaga. La cinta trasllada l'espectador a un col·legi de monges de principis de la dècada dels 90 i està rodada en castellà i català. La pel·lícula, que s'ha endut el màxim guardó del Festival de Màlaga –dotat amb 12.000 euros–, està protagonitzada per Andrea Fandos, que fa el paper de Celia, i per Natalia de Molina, que fa de la seva mare. La Celia és una nena d'11 anys que estudia en un col·legi de monges de Saragossa i que viu amb la seva mare. La Brisa, una nova companya acabada d'arribar de Barcelona, l'empeny cap a una nova etapa de la seva vida: l'adolescència. En aquest viatge que trasllada l'espectador a l'Espanya de l'Expo de Sevilla i dels Jocs Olímpics de Barcelona, la protagonista descobrirà que la vida està feta de moltes veritats i algunes mentides. L'opera prima de Pilar Palomero també ha aconseguit la Biznaga de Plata a la millor fotografia per a Daniela Cajías.