Cinema
Cultura  /  Cinema 25/09/2022

Carla Quílez, la jove guanyadora del premi a la millor interpretació al Festival de Sant Sebastià

L'actriu barcelonina de 14 anys protagonitza la pel·lícula 'La maternal', de Pilar Palomero

3 min
Carla Quílez rebent la Concha de Plata del Festival de Cinema de Sant Sebastià

BarcelonaL'actriu barcelonina Carla Quílez ha debutat al cinema per la porta gran i ja amb un premi sota el braç: la Concha de Plata del Festival de Santa Sebastià a la millor interpretació protagonista pel paper de mare adolescent a La maternal , un guardó que ha compartit ex aequo amb un altre actor adolescent, Paul Kircher, del film Le lycéen. És el segon any que la Concha de Plata a millor interpretació no distingeix per gènere.

La maternal, el segon llargmetratge de Pilar Palomero després de Las niñas, va emocionar el públic del festival de Sant Sebastià amb el seu retrat d'una adolescent embarassada ple d'empatia i veritat. Quílez, que té 14 anys, hi interpreta una noia de la mateixa edat que es queda embarassada, ha de deixar el món que ha conegut sempre i traslladar-se a un centre per a mares adolescents de Barcelona, on aprendrà a tenir cura del seu fill, però també de si mateixa.

Al recollir el guardó durant la gala de cloenda del festival, la jove actriu ha dedicat el premi a les mares adolescents que l'han acompanyat a la pantalla gran. "Són guerreres i lluitadores", ha dit. Alhora, ha remarcat la importància de parlar de la maternitat adolescent, un tema del qual "es parla poc". També ha dedicat unes paraules a la seva mare: "No hi ha ni temps ni diners per agrair-li tot el que fa per mi".

La primera trobada entre Quílez i les mares adolescents que formen la resta del repartiment de la pel·lícula es va fer directament el primer dia de rodatge. "Quan les vaig conèixer, vaig pensar que m'havien caigut molt bé, que eren noies normals", explica. Després, una per una –en una escena que s'inclou íntegrament al film–, van anar explicant les seves històries personals i van ser conscients de la responsabilitat d'interpretar el paper que "elles mateixes havien viscut". "Són unes lluitadores que han tirat endavant", relata l'actriu.

Palomero es va acostar a la història de La maternal a poc a poc. Primer la productora Valérie Delpierre va suggerir-li el tema a partir del cas d'una mare de 12 anys, i Palomero va visitar un centre com el de la pel·lícula. Però va ser quan va parlar amb algunes de les noies que hi havien estat que va decidir fer la pel·lícula. “Em van fascinar les seves històries, sobretot el fet d'haver sigut mares i adolescents alhora –deia Palomero a l'ARA –. És una situació antagònica, perquè l'adolescència és mirar cap endins i la maternitat és donar i tenir cura d'un altre”. Tant la van fascinar que la majoria d'aquestes noies apareixen a la pel·lícula interpretant les altres mares que es troba la Carla al centre.

La directora va construir el personatge de la Carla a partir dels relats que van explicar-li les noies del centre, sobretot el de la Maria, que no poder participar en la pel·lícula perquè tenia un embaràs de risc. A Carla Quílez la van trobar per Instagram, on penjava els seus vídeos ballant. Hi va contactar la productora, i al principi va dubtar que l'oferiment fos real. Fins que no van parlar per telèfon no es va acabar de creure que anava de debò. Ara, després de rebre el premi, se succeeixen les felicitacions, incloent-hi la del president de la Generalitat, Pere Aragonès.

“La Carla és brutal, pur nervi, i té aquesta capacitat de nena adulta quan es posa a ballar que té molt a veure amb el personatge”, relatava Palomero a l'ARA quan es va presentar la pel·lícula. El seu rostre infantil i el seu cos menut també eren claus per a la directora. “No volia donar peu a aquella falsa tranquil·litat que pot sentir l'espectador si el personatge es veia pràcticament com una dona –diu–. És dolorós veure una nena embarassada, a mi de vegades em feia mal veure la Carla quan li posàvem la panxa falsa, però d'això va la pel·lícula. La majoria de mares adolescents tenen 16 o 17 anys, però també n'hi ha de 12 o 13, i fins i tot de més petites”.

stats