L'exresponsable de compliment normatiu de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) Carme Macías, que ha denunciat tres alts càrrecs per assetjament laboral, ha parlat públicament per primera vegada des que el cas s'ha judicialitzat. Macías denuncia que la van fer fora com a represàlia per una investigació interna de mòbing que implicava tres directius. L'aleshores compliance officer de TMB lamenta que el seu acomiadament ha causat "por" entre els treballadors de l'empresa i ha minvat la "credibilitat" i la "confiança" en el sistema de denúncies internes, que és obligatori en empreses grans. "Què pot pensar un empleat de la companyia que vol denunciar una irregularitat si a l'òrgan de compliment li fan el que m'han fet a mi? Tinc molts dubtes que després del meu acomiadament TMB hagi tingut gaires denúncies", ha valorat.

El PP de Madrid va pressionar una regidora del partit a Móstoles perquè no denunciés l'alcalde de la localitat, Manuel Bautista, per assetjament sexual i laboral, segons publica El País. El diari ha tingut accés a la denúncia de la dona va presentar al comitè nacional de drets i garanties dels populars, on ella explica els fets i on detalla fins a sis intents de trobar l'empara del seu partit. I diu que tot va ser en va. El partit nega haver "tapat" res i al·lega que la investigació interna que va obrir es va arxivar perquè no hi havia "cap prova que sostingués la denúncia".

Tres alts càrrecs de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) declararan davant del jutge el pròxim 10 de febrer, investigats per un possible delicte d'assetjament laboral a l'antiga compliance de l'empresa, que va ser acomiadada l'octubre del 2024. Tal com ha avançat Eldiario.es, la jutge que porta el cas ha imputat el conseller delegat, Xavier Flores, la directora de recursos humans i el responsable dels serveis jurídics. Les declaracions, en fase de diligències prèvies, arriben després de diverses investigacions i denúncies creuades dins de l'empresa que gestiona la xarxa de bus i metro a la ciutat de Barcelona.

A Criadas de la globalización (Icària, 2024), Gabriela Poblet, doctora en antropologia social i cultural, directora d'Europa Sense Murs i actualment professora a la Universitat de Valladolid, radiografia el servei de la llar a Espanya i Catalunya a partir d'entrevistes amb dones que treballen d'internes a les cases on tenen cura de persones grans o criatures. Avui són bàsicament dones de l'Amèrica Llatina, moltes a l'espera dels permisos de residència, que han emigrat soles i els és molt difícil escapar de situacions d'abusos i reclamar drets. Amb les denúncies per agressions i assetjaments sexuals i abusos laborals de dues extreballadores de les mansions de Julio Iglesias, l'expertesa de Poblet serveix per posar el focus en les condicions en què treballen aquestes dones.

Durant tot l'any 2020, només 40 funcionaris de la Generalitat van demanar que s'activés el protocol per assetjament psicològic a la feina, una xifra modesta si tenim en compte que a Catalunya hi ha 244.000 treballadors que depenen d'aquesta institució. Però, any rere any, la xifra ha anat creixent i aquest últim, que encara no ha acabat, a la Generalitat ja li han arribat 178 denúncies, fet que suposa un increment del 354%. D'entre tots els funcionaris de la Generalitat que consideren que estan patint assetjament a la feina destaquen especialment els professors, que han passat de tramitar 19 denúncies en tot el 2020 a 127 aquest 2024. És a dir, s’ha registrat un augment de denúncies del 568% per part d’aquest col·lectiu.

L'assetjament sexual i per raó de sexe en l'àmbit laboral és un dels grans reptes socials als quals hem de fer front perquè històricament les organitzacions han donat l’esquena a aquesta problemàtica, i han alimentat el silenci i la impunitat pel que fa a una de les violències masclistes més esteses.

"En arribar a casa, la meva família m'esperava emocionada per saber com havia anat el primer dia al parc de bombers. M'hauria agradat poder explicar una altra cosa, però el que va passar em va fer perdre totalment la il·lusió que tenia". La Cristina (nom fictici) necessitava deixar per escrit tot el que havia viscut. El seu és un diari d'assetjaments i vexacions que van començar el dia que va entrar a treballar al parc de bombers de Sant Celoni (Vallès Oriental), el 26 de maig del 2020. Gairebé quatre anys després, continua de baixa i la conselleria d'Interior ha obert un expedient a sis bombers –dos dels quals caporals– pels fets que relata. La justícia també investiga quatre bombers per un delicte d'assetjament laboral.

"En més de 20 anys a l’empresa mai havia vist un clima de treball així". Fins a set treballadores –sis al mateix temps– de la Barcelona School of Management (BSM) de la Universitat Pompeu Fabra van arribar a estar de baixa a finals del 2022 i principis del 2023. El motiu: el clima laboral dels últims mesos al centre, coincidint amb els canvis impulsats pel nou subdirector general d’estratègia i desenvolupament de negoci, C.P., un nou càrrec que s'havia incorporat de manera oficial el setembre del 2022 i que va acabar acomiadat per "una falta molt greu" el febrer del 2023. En pocs mesos hi va haver dimissions, acomiadaments, baixes per estrès, atacs d’ansietat i una denúncia per assetjament laboral que van signar set treballadores. Una part important de la plantilla, però, considera que tot arrenca abans i que els canvis que volia impulsar el nou subdirector van ser només "la cirereta del pastís".

"Havia arribat a treballar a les fosques perquè ell no sabés que era al despatx. Vaig arribar a saltar per la finestra perquè no em trobés". Qui ho diu era professora associada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Fugia del catedràtic de ciències polítiques i socials Vicenç Navarro, professor durant més de 45 anys de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, als Estats Units, 25 anys vinculat a la UPF i un dels grans intel·lectuals de l’esquerra a Espanya, impulsor de Podem. L’ARA ha recollit una quarantena de testimonis que descriuen el maltractament que rebien moltes de les persones que treballaven per a ell. Un patró de comportament repetit durant 25 anys que no es va resoldre fins a l’any 2021, quan se li va obrir un expedient disciplinari i la seva relació laboral amb la UPF es va acabar. Totes les veus contactades pel diari menys tres parlen de l’abús d’autoritat de Navarro, i algunes d’elles també de manipulació, comportaments despòtics i sectaris que van derivar en depressions, baixes per ansietat, estrès i problemes de salut d’alguns treballadors que van estar sota la seva responsabilitat. Sobretot secretàries, investigadors de recerca i professors associats, gent en un rang inferior que treballava sota les seves ordres. Amb els iguals, sobretot catedràtics, no actuava de la mateixa manera.

Un nou cas d'assetjament està sacsejant l'esport femení. L'entrenador de l'Alhama, Randri García, està sent investigat per assetjar i vexar les seves futbolistes, segons han publicat El Periódico i Mundo Deportivo. Les jugadores d'aquest equip de la Lliga F, la màxima categoria del futbol femení espanyol, es queixen que el tècnic hauria fet comentaris vexants sobre el cos d'algunes d'elles, com titllar-les de "grasses", hauria fet mofa de la seva condició sexual i, sense el permís de les futbolistes, hauria entrat recurrentment al vestidor després dels partits i els entrenaments. A més, el 27 de març hauria enviat una fotografia de contingut sexual a tota la plantilla mitjançant el mòbil. Entre les destinatàries hi havia una jugadora menor d'edat.

La Universitat de Barcelona (UB) no vol que la investigadora Margarita Díaz-Andreu continuï a la universitat. L'arqueòloga Margarita Díaz-Andreu, que, des del gener del 2012, formava part de la UB, va ser denunciada el juny del 2022, segons la UB, per una estudiant de doctorat. L'estudiant al·legava que tenia ansietat per l'assetjament laboral de Díaz-Andreu. "Aquesta és l'única denúncia formal que ens costa i vam actuar amb celeritat –asseguren fonts de la UB–. Al setembre, ja s'havia traslladat l'expedient perquè l'estudiant pogués continuar la tesi a la UAB. Fins a finals d'abril, però, que és quan s'acaba el període d'al·legacions, no podrem dir que a Díaz-Andreu se l'ha apartat definitivament", assegura el departament de premsa de la UB.

El 2017 va començar una relació amb una estudiant de doctorat de primer any. El 2020, amb una estudiant de grau a qui donava classes. El professor de filologia espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Ángel Gallego (1978) ha estat suspès de sou i feina durant un any i dos mesos per una falta molt greu de prevalença de la condició d’empleat públic i per dues faltes greus d’abús d’autoritat. Una resolució que arriba després que una alumna de doctorat el denunciés per assetjament sexual i set més per assetjament laboral i abús de poder. Altres estudiants de grau amb les quals ha parlat l’ARA no han denunciat el docent, però la UAB té constància dels fets que s’han donat a la Facultat de Filosofia i Lletres al llarg dels últims anys. També el departament d'Universitats ha pogut comprovar que Gallego utilitzava el seu càrrec de coordinador de les proves d'accés a la universitat (PAU) en llengua castellana i literatura per acostar-se a les seves potencials víctimes. De fet, ara manté una relació amb una noia que va conèixer el 2022, quan aquesta estudiant de batxillerat preparava les PAU que ell coordinava. Dilluns s'ha convocat una reunió de la comissió que el va nomenar per abordar la seva substitució.

El primer llibre de Jamie Fiore Higgins ha fet tremolar els fonaments de Wall Street. Ella, que s'havia convertit en una de les poques dones en una posició de responsabilitat a Goldman Sachs (el banc d'inversió més important de Nova York), hi explica les vivències durant els seus 18 anys a la companyia. Al llibre Bully market: My story of money and misogyny at Goldman Sachs (Mercat assetjador: La meva història de diners i misogínia a Goldman Sachs) hi relata un maltractament constant dels companys envers les dones i els negres.

Un de cada deu treballadors ha patit en algun moment de la trajectòria professional assetjament laboral a Espanya, segons dades de la Unió Europea. Darrere d’aquesta xifra, sovint silenciada, s’hi amaga un calvari de la víctima que acaba amb diagnòstics d’ansietat, depressió, tractaments mèdics i psicològics, a més d’inhabilitar-la per a qualsevol activitat laboral durant anys. Aquestes víctimes tenen noms i cognoms i una d’elles és l’Emma Navarro. “M’han expulsat del mercat laboral, m’han destrossat l’autoestima i la meva seguretat, necessito que es faci justícia”, explica a l'Emprenem amb una barreja de ràbia i d’emoció: “Si puc ajudar alguna persona que es vegi reflectida en la meva situació, ja haurà valgut la pena denunciar judicialment i públicament el meu cas”.

"Va ser una època molt dura, laboralment i emocionalment", explica Angela Naska recordant la primera vegada que va parlar amb aquest diari, ara fa gairebé cinc anys, en el marc d'un reportatge sobre violència masclista. Llavors dos cuiners l'havien assetjada sexualment al restaurant on treballava i quan es va queixar, en lloc de prendre mesures, no li van renovar el contracte. Se'n va trobar més, de casos així, i ja li havia passat abans. Havia arribat a Barcelona el 2014 amb dues maletes, sense conèixer ningú i amb la cartera gairebé buida, enamorada de la ciutat que havia descobert en un viatge de cap de setmana. Venia d'Itàlia, on havia desembarcat la seva família, des d'Albània, quan ella tenia tres anys. Ara, cinc anys després d'aquell reportatge, té negoci propi. És un club de jazz al port del Masnou amb un nom que li encaixa: Flappers. "Volia un lloc segur per a les dones, on donar-los oportunitats, totes les treballadores som dones", diu Naska, amb el cap ben alt.

Comentaris, acudits sexuals i grapejades. L'assetjament laboral contra les dones es mostra de diferents maneres, però al final la majoria de vegades queda impune: el 72% de les víctimes desisteixen d'informar-ne la direcció de l'empresa o la justícia per por de perdre la feina, de ser assenyalades per la resta de la plantilla, de patir represàlies o per un sentiment de vergonya i culpa. Aquest silenci fa que fins i tot no ho comentin amb altres companyes, de manera que sovint ningú sap què passa realment.

La direcció general de Funció Pública ha descartat que l’anterior delegat de la Generalitat a Suïssa, Manuel Manonelles, assetgés psicològicament una de les treballadores de la delegació, que l'havia denunciat internament al març. El protocol contra l'assetjament laboral el va activar un alt càrrec d'Exteriors, coneixedor de la situació que es vivia a Ginebra. "Atenent a les declaracions de tots els testimonis entrevistats, l'anàlisi de la documentació facilitada per les diferents parts i la informació recollida durant les seves entrevistes, la comissió no ha pogut constatar indicis que el senyor Manonelles hagi mantingut conductes constitutives d'assetjament psicològic", diu l'informe en les seves conclusions.

“En el món de la política també hi ha casos d’assetjament sexual. Sorprèn que persones a qui has sentit parlar d’igualtat actuïn vulnerant aquesta igualtat en situacions íntimes”. L’exconsellera i històrica dirigent socialista Montserrat Tura ho escrivia en un article en aquest diari el 2017, l’any que va esclatar el moviment del Me Too. Mai com ara, però, havien transcendit públicament i amb tanta repercussió casos de violència masclista en la política catalana. Al presumpte assetjament sexual de Carles Garcias, cap de gabinet de l’exconseller d’ERC Alfred Bosch, i les denúncies a la CUP contra Quim Arrufat per agressions masclistes -dos casos destapats per l’ARA- s’hi sumaven fa una setmana les denúncies d’assetjament sexual del fins ara portaveu de JxCat al Parlament, Eduard Pujol. I aquí cal afegir-hi l’assetjament psicològic patit per l’exdiputada cupaire Mireia Boya, l’abús sexual que va portar a l’expulsió de la CUP del llavors alcalde d’Argentona Eudald Calvo o la investigació per assetjament laboral a l’exdelegat del Govern a Suïssa Manuel Manonelles. La violència contra la dona no s’escapa de les formacions polítiques i administracions. Però per què aflora ara? I, cosa més important: com s’ha d’abordar?

La direcció general de Funció Pública investiga l’anterior delegat de la Generalitat a Suïssa, Manuel Manonelles, per un possible cas d’assetjament laboral. De les quatre treballadores que van coincidir amb ell a Ginebra, dues van marxar pel mal ambient de treball i les altres dues van agafar la baixa per motius laborals -una d’elles també ha acabat plegant-, segons expliquen diverses fonts a l’ARA. Funció Pública, que depèn del departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, investiga ara l’actuació de Manonelles. L’expedient va començar a tramitar-se el mes de març passat, quan una alt càrrec d’Exteriors va decidir activar el protocol pel cas de Suïssa després que l’ARA destapés el cas de presumptes assetjaments sexuals a la conselleria d’Exteriors pel cap de gabinet amb Alfred Bosch, Carles Garcias. Aleshores, però, feia un mes que Manonelles havia sigut rellevat del seu càrrec al país helvètic i reubicat a la conselleria de Presidència.