No és portaveu ni té cap càrrec dins el grup parlamentari, però a mitjan febrer va ser ella qui va intervenir en la sessió de control al president, l'última d'Albert Dalmau com a substitut de Salvador Illa, llavors de baixa per malaltia. Es tracta de la diputada de Vox Júlia Calvet Puig, nascuda el 2001. És una de les persones que està promocionant el partit d'extrema dreta, i fonts de la formació consultades per l'ARA la bategen com "l'aposta de futur" a Catalunya.

Després de la trucada entre Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, s'ha obert una negociació entre el PP i Vox per al relleu de Carlos Mazón al País Valencià partint d'una realitat comuna en totes les converses autonòmiques del partit d'extrema dreta. La piloten dos catalans: el secretari general, Ignacio Garriga, i la vicesecretària d'acció de govern, Montserrat Lluis, que també dirigeix l'oficina tècnica, que uniformitza totes les polítiques de la formació en totes les institucions. Segons fonts coneixedores, Lluis és la persona "de màxima confiança" de Garriga i la seva enviada en les converses que són ara telefòniques i que aquesta setmana ja tindran una trobada presencial. Per la banda popular, Vox espera trobar-se amb el secretari general valencià, Juanfran Pérez Llorca, possible substitut de Mazón, amb un equip de dues persones que encara ha de nomenar, segons ha pogut saber l'ARA. Fins i tot, es podrien reunir per escenificar l'inici de les converses amb el mateix Mazón. Les negociacions se centraran en les polítiques relacionades amb la immigració i contra el Pacte Verd Europeu, amb "la prioritat nacional" per a subvencions i ajuts que poden ser la clau de volta d'un futur pacte.

Contra posicionaments de l'Església i el cap dels bisbes catalans sobre immigració; contra l'islam en general, a Catalunya i a Jumella, i contra Open Arms. En les últimes setmanes la líder del partit d'extrema dreta independentista Aliança Catalana (AC), Sílvia Orriols, ha incrementat el suport públic a posicionaments defensats per Vox i el seu líder, Santiago Abascal. Defensant fil per randa el contingut d'alguna declaració polèmica o carregant contra algú que ha criticat Vox pels seus postulats en immigració, Orriols ha anat per sistema al rescat de Vox quan ningú l'havia al·ludida. A què respon?

David Miró entrevistava Ignacio Garriga (el de Vox que viu a Sant Cugat) a propòsit de les paraules de l’arquebisbe de Tarragona, que va lamentar-se que “un xenòfob no pot ser un bon cristià”. En un moment de la conversa, l’home deia això: “Jo vull que, d'aquí uns anys, els meus fills continuïn podent gaudir de les festes tradicionals, de les sardanes, i que no siguin substituïdes per la festa del sacrifici del xai o el Ramadà. No és un discurs en contra de ningú, és un discurs de defensa de la nostra identitat”.

El secretari general i president del grup de Vox al Parlament, Ignacio Garriga (Sant Cugat, 1987), rep l'ARA a Vilanova del Vallès, on passa l'estiu. Allà, entre pins centenaris, desgrana sense pèls a la llengua quin és el seu projecte per a Catalunya, que veu com una regió d'Espanya.

Negociacions intenses, estira-i-arronses a última hora i l'arribada al registre del Parlament 13 minuts tard. Aquest dimecres Aliança Catalana i Vox van estar negociant a contrarellotge una moció del grup de Sílvia Orriols contra el vel islàmic que s'ha votat aquest dijous al Parlament. Una proposta que no ha tirat endavant –Junts, ERC, el PSC, Comuns i la CUP l'han rebutjada– però que sí que ha permès visualitzar com comparteixen posicions els dos grups d'extrema dreta de la cambra. De fet, segons diverses fonts consultades per l'ARA, s'ha establert una dinàmica de negociació entre ells.

Aliança Catalana està aïllada al Parlament, però no del tot. Les votacions de les propostes de resolució del debat de política general de la cambra catalana han evidenciat que la formació d'extrema dreta independentista sí que ha pogut comptar amb dos aliats, però en el flanc de l'espanyolisme: només ha obtingut els vots favorables del PP i de Vox. L'independentisme, en canvi, li ha girat l'esquena del tot.

Ja havien mostrat sintonia en el seu discurs islamòfob, però aquest dijous Vox ha fet pinya explícitament amb la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols. En concret, el secretari general de la formació d'extrema dreta espanyolista, Ignacio Garriga, ha donat suport a l'alcaldessa de Ripoll i diputada al Parlament després que la conselleria d'Igualtat i Feminismes hagi desestimat l'últim recurs en contra d'ella i hagi confirmat la sanció de 10.001 euros que va rebre per haver proferit el comentari discriminatori que "l'islam és incompatible amb els valors occidentals". Amb un tuit citant la publicació a X d'Orriols, Garriga ha estat clar: "L'islam és incompatible amb Occident i, per tant, amb Espanya. Ho digui qui ho digui", ha reblat.

Vox està en el punt de mira de la comptabilitat des de l'abril d'aquest any, amb acusacions de corrupció al grup parlamentari a Catalunya. Però ara el Parlament certifica que les despeses personals passades a compte del grup a la cambra catalana van existir. En total, 39.000 euros entre el 2021 i el 2022 són els que un informe de l'Oïdora de Comptes del Parlament detalla, segons ha avançat El Confidencial i ha pogut comprovar l'ARA. Qui hauria passat els rebuts personals no és altre que el president del grup i secretari general de la formació d'extrema dreta a tot l'Estat, Ignacio Garriga. L'exdiputada dels ultres Isabel Lázaro va ser la primera a alertar de les "irregularitats comptables", tot i que el partit li va restar credibilitat, al·legant que era un rampell per haver estat exclosa de les llistes per a la demarcació de Tarragona. Les despeses desgranades, però, alimenten les acusacions de sobresou que va fer l'expolítica i que el partit nega.

El nou Parlament dibuixa tres majories que farien Illa president però que, per la negativa d’un actor o l'altre, semblen ara per ara impossibles: el tripartit, del qual Esquerra se’n desentén; la sociovergència, que Junts diu que descarta; i que Vox i el PP facilitin una investidura del PSC perquè no depengui de vots independentistes. El tercer és un escenari més que negat, però fins i tot representants de l’espanyolisme més ultra no ho veuen amb mals ulls.

Si Vox tenia dos objectius en aquestes eleccions del 12-M, només n'ha aconseguit un. El seu candidat, Ignacio Garriga, ha quedat derrotat en el frec a frec amb el PP i el partit deixa de ser la primera força de la dreta al Parlament. Mantindrà els 11 diputats que ja va obtenir el 2021, encara que suma prop de 29.000 vots respecte als últims comicis. Aquest resultat, però, certifica que han salvat els mobles en el seu altre propòsit: normalitzar la presència d’un partit obertament xenòfob com el seu a les institucions catalanes, a què ara se sumaran els dos diputats d’Aliança Catalana.

Ni Felipe González ni José Luis Rodríguez Zapatero van aconseguir el que ha aconseguit Pedro Sánchez: que Catalunya votés en unes eleccions catalanes com si fossin unes espanyoles i situessin el PSC com el partit que, ara mateix, no només guanya amb comoditat, sinó que representa la centralitat i reuneix els suports dels sectors més estratègics del país. I que a més ho hagin fet en un moment especialment oportú. A unes setmanes d’unes eleccions europees que el PP ha plantejat com un plebiscit sobre Pedro Sánchez. Catalunya és avui el bastió del sanchisme després d’un procés extraordinàriament ràpid d’espanyolització electoral.

Vox no va ser una flor d’un dia. L’extrema dreta espanyolista va aterrar al Parlament de Catalunya el 2021 amb força amb 11 diputats i res fa preveure que pateixi una patacada. Tot i el creixement del PP, les enquestes no aclareixen qui liderarà l’espai de dreta antiindependentista perquè Vox resisteix. Es manté en els sondejos o cau lleugerament.

"A ningú li agraden els dentistes". Però quan exercia com a tal, Ignacio Garriga (Barcelona, 1987) desplegava un tracte atent amb els seus pacients. Perquè passessin millor el tràngol, els permetia escoltar la ràdio. O almenys així ho recorda un dels clients més fidels, que després ha estat el seu principal escuder en el viatge d'ascensió cap a Vox, on s'ha convertit en una primera espasa per a Santiago Abascal. Una mà dreta discreta, disciplinada i de maneres suaus. Un perfil que combina amb la radicalitat del seu discurs antiimmigració i ultracatòlic, com a representant d'un sector de l'Opus que, a Vox, no agrada a tothom.

L'extrema dreta espanyolista de Vox ha apostat per vincular immigració i delinqüència, en un clar exemple de discurs d'odi, en el primer acte de campanya per a les eleccions del 12-M. El secretari general de Vox i cap de llista a les catalanes, Ignacio Garriga, ha afirmat que "els catalans tenen ganes de sortir al carrer sense por de ser violats i assaltats i que volen una formació que els defensi".

Benvolgut Ignacio Garriga, li escric en solidaritat absoluta, després de llegir que una membre del seu admirable partit, Vox, l’acusa “d’haver carregat despeses personals a la targeta del grup parlamentari”. Es queixa que van des de “menjar a domicili i el cost de l'associació de pares de l'escola dels seus fills fins a adquisicions a les botigues Ametller Origen i en una llibreria de l'Opus Dei”. Sembla mentida.

La diputada de Vox Isabel Lázaro ha presentat una denúncia a l'Oficina Antifrau contra el president del grup parlamentari ultra a Catalunya, Ignacio Garriga, segons ha avançat El Confidencial. La representant crítica, que ha quedat fora de les llistes del partit a la demarcació de Tarragona, atribueix a la mà dreta de Santiago Abascal i candidat a les eleccions del 12-M un reguitzell de despeses personals que hauria passat a càrrec del grup de Vox, que van des de menjar a domicili, el cost de l'associació de pares de l'escola dels seus fills o compres en una llibreria de l'Opus Dei. Les despeses entre el 2021 i 2022 que hauria passat s'enfilen a 50.000 euros, cosa que fonamenta l'acusació de sobresou.

El poder dins de Vox s'ha mogut en l'últim mes i alguns catalans del partit en són protagonistes. Precisament, la formació d'extrema dreta va renovar el comitè executiu per evitar coincidir amb les eleccions gallegues, en què ha tornat a fracassar perquè no han obtingut representació. De fet, Galícia és l'excepció, perquè són presents en la resta de comunitats autònomes, i això suposa un repte en un partit tan centralista. Un òrgan des de Madrid unifica les polítiques i tots els criteris davant de les diverses cambres legislatives territorials. En aquest poder central hi ha diversos catalans que mouen els fils. I no només Ignacio Garriga, probablement el més conegut, també hi ha dirigents amb molt de poder entre bastidors com ara Montserrat Lluís.

Ignacio Garriga, el secretari general de Vox, va ser vexat dimarts des dels micròfons d’esRadio, per Federico Jiménez Losantos. Agafant-se a la dita cubana de l’època d’El meu avi (“Qui fos blanc, encara que fos català”) va dir: “Doncs Déu no va ser generós i als Garriga els va fer catalans i negres”. Ràpidament, en Garriga va fer un tuit on refermava l’orgull que sent per la seva mare (no esmenta la comunitat negra) i per ser català i on el titllava de “racista fastigós”. Llavors, el líder del partit, Santiago Abascal, el va repiular tot dient: “Encara que hi ha coses que no s’esperen mai, sabem que estàs endurit en pitjors batalles”. També li va dir que és “un orgull per a milions d’espanyols que confien en Vox”.