Un pop esclatant i promiscu rítmicament domina la nova aventura discogràfica de la mallorquina Maria Jaume (Lloret de Vistalegre, 1999): Sant Domingo forever (Halley Records, 2026). Després de ballar sobre l'amor posant la banya en els estralls del monopoli turístic a Nostàlgia airlines (BankRobber, 2024), ara balla i fa ballar des del cor de la festa major del seu poble, un univers ple de dinàmiques emocionals i sonores, i una reivindicació de la cultura popular atàvica feta des del present. La presentació oficial serà a L'Auditori de Girona el 21 de març.

"Quin és el millor record que tens relacionat amb la música, i quin record t'agradaria oblidar?". Aquesta pregunta doble s'ha repetit en la majoria de les entrevistes amb músics (i gent vinculada amb la música) que s'han publicat a l'ARA sobretot en l'últim any i mig. Fa uns dies en vam publicar una selecció de les respostes a la primera qüestió. Ara és el torn dels pitjors records. N'hi ha de Sílvia Pérez Cruz, Mazoni, Maria Jaume, Cesk Freixas, Roger Mas...

Més enllà dels tòpics, hi ha tota mena de cançons relacionades amb l'estiu. N'hi ha que responen a les expectatives temàtiques i sentimentals, però unes altres proposen girs de guió més boirosos o adquireixen una dimensió estiuenca que els autors segurament no havien previst. A l'ARA n'hem fet una selecció que publicarem en diverses tongades al llarg del mes d'agost. De moment, una desena de cançons que comencen passejant per Roma i acaben en una nit hipnòtica a Benicàssim.

"Ha vingut tot Déu o què? Hi ha penya banyant-se a la platja i tot. Mireu, mireu, la penya d'allà darrere arriba fins a Andorra", bromejava el cantant d'Oques Grasses, Josep Montero, cap a la mitjanit d'aquest divendres, assenyalant una massa de públic que s'estenia per tota la platja del Bogatell de Barcelona. No li faltava raó: milers i milers de persones, tantes que fins i tot feia mitja basarda, van acostar-se a l'escenari Mediterràniament d'Estrella Damm de la Mercè per acomiadar l'estiu amb eslògans com "que sigui èpic", "vull petar-ho" i "jo gossejo sola". Després del comiat de Zoo, Oques Grasses és l'únic grup català de la dècada del 2010 que es manté dalt de l'onada, que ha convençut les generacions que pugen al ritme de la música urbana sense deixar enrere els seguidors més avesats a les trompetes d'Un dia no sé com (2012) i You Poni (2016). I amb el concert de divendres la nit, per ara el més multitudinari de les festes de la Mercè, els osonencs van demostrar que no només no han perdut gens de pistonada, sinó que, de fet, són més populars que mai.

La cançó La Marina sta morena dels Figa Flawas té més d'onze milions de reproduccions a Spotify. El grup Oques Grasses va ser capaç d'omplir el Palau Sant Jordi i aquest estiu ha sigut cap de cartell de festivals com el Cruïlla. Amb aquests arguments, és fàcil preveure que Figa Flawas i Oques Grasses protagonitzaran un dels concerts més multitudinaris de la Mercè: serà el divendres 20 de setembre a la platja del Bogatell, a l'escenari Mediterràniament d'Estrella Damm. I de franc, com tots els concerts de la festa major d'estiu de Barcelona.

En un moment en què els festivals i les festes majors han arraconat les sales de concerts com a centre neuràlgic de la música en viu, l'estiu s'ha convertit, si no ho era prou, en l'estació per excel·lència per anar a veure concerts. No només és una qüestió de bon temps i de la comoditat que ofereixen els espais oberts, sinó també de la necessitat de recuperar una vida cultural que ha perdut espai davant de l’actual ritme de vida, tan marcat pel temps que dediquem a la feina. En aquest sentit, els reis de la festa segueixen sent els festivals, gairebé tots estiuencs, que el 2022, l'últim any amb xifres contrastades, van concentrar fins a 2,1 milions d'espectadors.

Del folk de Fins a maig no revisc (2020) al pop de Voltes i voltes (2022). I ara la mallorquina Maria Jaume (Lloret de Vistalegre, 1999) hi afegeix ritmes per ballar en la nocturnitat d'un club o en una platja de matinada. Així és Nostàlgia airlines (Bankrobber, 2024), un disc cuinat amb Lluís Cabot (ex Da Souza) i amb col·laboracions de Julieta, Mar Grimalt, Renaldo & Clara i Pau Debon, el cantant d'Antònia Font. Maria Jaume, que aquest divendres actua a l'Auditori de Girona, hi aplega cançons tocades pel malestar emocional i social que provoca l'explotació turística. L'avala l'experiència de ser una mallorquina que viu a Barcelona.

El disc Fins a maig no revisc (2020) va ser un dels debuts més engrescadors dels últims anys. Era la carta de presentació de la mallorquina Maria Jaume (Lloret de Vistalegre, 1999), primer revelació i després una de les veus més sòlides de la música en català. Gairebé dos anys més tard, hi torna amb Voltes i voltes (BankRobber, 2022), un àlbum en què el folk ha cedit espai al pop i les lletres han guanyat sofisticació i ganes de jugar amb els contrastos. Maria Jaume el presenta en directe en una gira que passa aquest dissabte per Manresa i que té parades a festivals com l'Embassa't de Sabadell, el Límbic de Terrassa i el Primavera Sound. A més a més, farà de telonera d'Antònia Font a València.

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

He descobert el Colmado Mignon, l’últim projecte de la fotògrafa Maria Dias. Es tracta d’una petita botiga al barri de Sant Antoni de Barcelona on trobareu objectes de decoració antics i de segona mà, algunes peces de roba i un racó amb llibres i revistes amb especial dedicació a la fotografia. Un lloc on la bonicor està assegurada.

]]>

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

No he pogut parar de pensar en el vestit de Zendaya a la gala dels Oscar. Firmat per Valentino i format per una camisa crop top i una faldilla de lluentons, confirma que la jove actriu d’Euphoria, Dune i Spiderman sap combinar elegància amb una estètica jove i desenfadada. Diuen que Pierpaolo Piccioli, director creatiu de la marca, parla d’ella com d’una nova “icona” generacional.

]]>

La cançó d’amor és gairebé tan antiga com l’amor i la pena. Ja és esplendorosa a l’Antic Testament: “Els mars profunds no podran apagar l’amor, / ni ofegar-lo les fonts dels oceans. / I si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l’amor, / només obtindria menyspreu”, pregona el Càntic dels Càntics. 23 segles després, Rosalía expressa el mateix a Juro que. Res no podrà amb la força dels amants. "Si em fas triar entre tu i la riquesa, em quedo amb tu", que cantaven Los Chunguitos. Buscar la cançó d’amor perfecta és entendre que gairebé tot ja és entre els fruits saborosos del Càntic dels Càntics: la joia, el desig, l’anhel, el neguit, la carnalitat, l’èxtasi i un reguitzell de jocs metafòrics que viatgen a través dels segles, dels trobadors al lied i fins ara mateix, quan Bad Gyal, perfumada d’oli de coco, lloa el vigor de l’amant.

]]>

La mallorquina Maria Jaume (Lloret de Vistalegre, 1999) és una de les revelacions musicals de l'any pandèmic. Després de guanyar el concurs Sona9, debuta amb el disc Fins a maig no revisc, publicat per BankRobber i produït per Pau Vallvé. Són deu cançons de tarannà acústic i connectades amb referents com ara Miquel Serra, Julia Jacklin, Nick Drake i Angel Olsen, però sobretot són deu cançons que mostren una autora amb coses a dir que sap combinar la poètica de terra banyada per la primera pluja i el realisme quotidià. Maria Jaume actua el 18 de setembre a Tarragona, el 19 a Vic i el 24 a Barcelona.

]]>