Quin és el futur de les ciutats intermèdies? Quines receptes d’èxit tenim a l’abast per avançar en la mobilitat sostenible i l’ús de l’espai públic? Les jornades Repensem Girona, celebrades del 19 al 21 de novembre amb la participació de més de 400 persones, han estat una oportunitat per reflexionar sobre els canvis que està experimentant la ciutat i les transformacions urbanes necessàries per a construir un futur sostenible. Hi han participat Melissa Brutlett i Demetrio Scopelliti com a testimonis de casos internacionals d’èxit.

Janette Sadik-Khan (San Francisco, 1961) va ser comissària de Transports de la ciutat de Nova York entre el 2007 i el 2013. De la mà de l'alcalde Michael Bloomberg va transformar la ciutat per treure pes als cotxes i donar-ne als vianants. Ara publica Luchar por la calle. Manual para una revolución urbana (Capitán Swing).

Una P de pàrquing, un dibuix d'una motocicleta i, a continuació, el d'una bicicleta. Aquests són els tres senyals pintats a terra en el nou carril del carrer Pelai de Barcelona, on des de dilluns els operaris treballen per esborrar l'urbanisme tàctic de l'anterior govern d'Ada Colau. A la franja de la calçada on fins ara hi havia dibuixos de panots blaus per senyalitzar un espai guanyat per als vianants, ara s'hi ubicaran noves zones de càrrega i descàrrega i d'aparcament per a motos i bicis. Justament per això, s'ha creat aquest carril estret a la dreta, on la senyalització vol indicar que s'hi permet circular durant uns metres simultàniament a motoristes i ciclistes sempre que es dirigeixin a un d'aquests nous aparcaments. La velocitat màxima a què hauran d'anar per aquest tram són 10 quilòmetres per hora.

Llegim que el nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha començat a “eliminar l’urbanisme tàctic”, que de seguida els revelaré què coi és, però deixin-me dir, abans, que, sigui el que sigui, el va implantar ell mateix amb la seva exsòcia, ara exalcaldessa. Urbanisme tàctic. Si ho dic amb mala llet és, si fa no fa, allò de pintar els carrers amb rodones de colors. Si ho dic sense mala llet és aquesta idea tan lloable d’intentar que “els veïns i les veïnes” puguin anar a peu.

Per als veïns del Poble-sec de Barcelona que fa anys que denuncien la degradació dels Jardins de les Tres Xemeneies del Paral·lel, que l'Ajuntament admeti que sí, que és un punt conflictiu sobre el qual cal actuar amb certa urgència, és una primera victòria. Per això celebren, tot i que amb la boca petita, que ja estigui aprovada la reforma provisional que ha de ser un primer pas en aquest espai, mentre no avança la transformació que anirà lligada a la dels edificis de les antigues oficines de Fecsa, buides des de fa una dècada. Les obres d'aquesta primera actuació pegat haurien de començar a finals d'octubre i se centraran en intentar canviar els usos d'una plaça que tothom coincideix que és complicada: un punt negre. Una de les prioritats serà retirar els nombrosos elements que ara hi dificulten la visibilitat, com els murs on es fan grafitis i que són una barrera entre el Paral·lel i els jardins.

Si fins ara el govern de Jaume Collboni ha anat assumint el gruix dels projectes engegats pel de Colau (com ara la reforma de la ronda Sant Antoni o les restriccions als grups turístics a Ciutat Vella), aquest divendres ha anunciat el primer trencament. Les damnificades són les reformes tàctiques que s'havien de fer en cinc xamfrans del carrer Aragó: els batejats com a ecoxamfrans, que eliminaven places de cotxe (i reubicaven contenidors) per guanyar espais d'estada amb nou mobiliari, jardineres i bancs. L'Ajuntament ha comunicat que en farà només un, d'ecoxamfrà, el d'Aragó amb Bruc, i que el farà sense el qüestionat urbanisme tàctic. Serà, doncs, una obra pensada ja per ser definitiva perquè els de Collboni creuen que així s'integrarà millor en el seu entorn i perquè rebutgen fer servir urbanisme tàctic fora del context d'emergència. En denuncien l’elevat cost de manteniment i, en alguns casos, els problemes d'accessibilitat perquè crea noves rampes i graons, i ho avalen amb un informe del departament d’Obres i Manteniment de l'Eixample datat el 6 de juliol.

Abril de 2020. Mentre la pandèmia de covid 19 desplegava la seva primera onada, el confinament decretat pel govern Sánchez havia paralitzat gairebé del tot la vida social i l’activitat productiva. És en aquest context preapocalíptic que la senyora Janet Sanz, segona tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, manifestà un propòsit polític que potser en circumstàncies normals no hauria gosat formular en veu alta: “És ara o mai, cal evitar que tot això [es referia a la indústria automobilística aleshores aturada] es reactivi, i reorientar empreses i treballadors cap a sectors més nets”.

Poblenou va ser el camp de proves de les superilles a Barcelona, però la de Sant Antoni és l'actuació urbanística que el govern de Colau posa sempre com a exemple del pla que vol desplegar al conjunt de l'Eixample. Aquesta superilla, però, encara manté una part, la que queda per sota del Mercat de Sant Antoni, amb pintura a terra i altres elements d'urbanisme tàctic que, amb el pas dels anys (ja en fa cinc que es van fer les primeres actuacions a la zona), s'han anat degradant. L'Ajuntament respon ara a les crítiques per la manca de manteniment en aquesta part de la superilla amb un pla de 125.000 euros que ja està en marxa per reposar la pintura que s'ha anat esborrant, reparar tots els elements malmesos i netejar pintades. Un lífting que té data de caducitat perquè, segons ha explicat avui la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, està previst convocar ben aviat el concurs per fer el projecte executiu de la reforma que ha de convertir en definitiva la part tàctica de la superilla. La previsió és que les obres puguin començar a principis del 2024.

Commemora els 21 anys de la mort d'Enric Miralles. ¿El covid ha canviat els seus plans?

Barcelona ja té un disseny pensat expressament per deixar enrere els dibuixos a terra i els blocs de formigó que es van instal·lar durant la desescalada en alguns carrers de l'Eixample. L'Ajuntament ha presentat aquest dimarts el nou model de carrer pacificat amb què preveu girar full a l'urbanisme tàctic. Les vies sobre les quals s'intervingui de manera definitiva –quatre durant aquest mandat i fins a 21 en el termini de deu anys– passaran a convertir-se en plataformes úniques, és a dir, sense diferència d'alçada entre les voreres i el lloc per on circula el trànsit, que es preveu que pràcticament desaparegui d'aquests espais. Hi serà un "convidat", segons el consistori: hi podran passar veïns, vehicles d'emergència i serveis, i càrrega i descàrrega. Els cotxes hi podran circular a un màxim de 10 km/hora i estaran obligats a girar a l'arribar a determinats encreuaments per evitar que utilitzin aquestes vies per a trajectes llargs o que puguin córrer.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha fet balanç avui dels seus sis anys al capdavant del consistori en una conferència en el marc de Barcelona Tribuna. Un balanç en què ha tret pit d'haver liderat "un canvi de prioritats" en l'agenda política per posar al centre temes com l'habitatge, la gestió del turisme o la lluita contra la contaminació, però que també ha fet servir per avisar que l'any que ve "no serà senzill" per a la ciutat perquè hi coincidiran "moltes obres", com la de les pacificacions que es volen fer a l'Eixample, la transformació de la plaça de les Glòries o l'enllaç del tramvia, que està previst que comenci a l'octubre.

Viure amb tot el que necessites a una distància d'un quart d'hora a peu o en bicicleta, tant del lloc de feina com del supermercat, l’escola o el metge. I que la mobilitat deixi de ser una obligació diària i passi a ser una opció. És la idea fonamental de la ciutat dels 15 minuts que defensa Carlos Moreno, que és professor de la Sorbona i assessora l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, en temes urbanístics. Moreno ha visitat Barcelona per participar en una conferència organitzada pel RACC Mobility Institute i exposar el model de ciutat de la proximitat.

No es faran servir el blau i el groc que tant de debat han generat en els carrers pacificats de l'Eixample, però sí que es tirarà de pintura, de colors més càlids com el verd, per ampliar les voreres al cèntric carrer Pelai de Barcelona. Els treballs per fer-ho possible, de fet, ja van començar ahir diumenge i tenen com a dibuix característic el panot típic de la ciutat, que ara es col·locarà sobre la calçada per deixar clar quin és l'espai que els vianants guanyen al trànsit, que estarà delimitat per pilones. La reforma suposa eliminar dos carrils en el tram que va de la plaça Universitat fins al carrer Balmes –se'n manté un per al bus i un per al trànsit– i fer que la vorera del costat mar passi dels cinc metres actuals als més de nou. A partir de Balmes i fins a la plaça Catalunya, el dibuix és una mica diferent: s'hi mantindrà un cordó de serveis pensat per a la càrrega i descàrrega i hi haurà dos carrils de circulació i un per a l'autobús.

Barcelona ha retirat les tanques que impedien la circulació de cotxes per alguns trams dels laterals de la Gran Via i la Diagonal. Aquests espais queden reoberts al trànsit durant les festes i, a partir del mes de gener, l'Ajuntament preveu instal·lar-hi uns nous senyals que limitin la velocitat a 30 km/h i que obliguin els vehicles a girar a la dreta sempre que sigui possible. A més, els carril bici estaran a la calçada. La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, assegura que el que es busca és reordenar aquests espais, que van ser dels primers a pacificar-se durant la desescalada, perquè deixin de ser vies ràpides per evitar el tronc central i passin a servir per accedir a pàrquings o fer el repartiment comercial.

Els carrers dels polígons industrials de Barcelona són un d'aquells no-llocs de la ciutat, espais on no hi passa res. I això, sumat a aspectes com la presència de moltes façanes cegues i cotxes fent de barrera a les voreres, els converteix en llocs inhòspits –sobretot de nit–, en espais que poden generar inseguretat. I per aquest motiu són una de les prioritats de l'Ajuntament a l'hora de repensar l'urbanisme amb perspectiva de gènere, per fer que els carrers tinguin més en compte l'ús social que se'n fa o se'n pot fer i no tant el trànsit.

Les mesures d'urbanisme tàctic que Barcelona ha desplegat per guanyar espai per als vianants en carrers de l'Eixample com Consell de Cent, Rocafort i Girona reben una valoració molt més positiva en funció de quin dels dos socis del govern de la ciutat en parli: si ahir l'alcaldessa, Ada Colau, els defensava com una opció "seriosa" i avisava que no hi hauria marxa enrere, avui el tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle, en representació del PSC, ha remarcat que es tracta de mesures temporals i ha evitat fins i tot la terminologia "d'urbanisme tàctic". Batlle prefereix definir-les com a mesures temporals d'ordenació de l'espai públic, però defensa que la seva implantació s'ha acordat tenint en compte criteris de seguretat. De fet, l'informe que ha presentat avui a la comissió de presidència nega que els polèmics blocs de formigó, que ara està investigant la Fiscalia, hagin causat accidents amb ferits o morts.

Es parla de l'urbanisme tàctic, que és sens dubte un oxímoron (que algú va inventar amb èxit), perquè l'urbanisme és per definició una disciplina estratègica que comporta transformacions estructurals a la ciutat i que per tant requereix temps de reflexió i d'execució. No obstant això, sí que existeixen les urbanitzacions d'espais públics tàctiques, realitzades amb una inversió petita i de forma molt ràpida, desenvolupades per respondre a urgències urbanes o per testar el comportament de la ciutat amb visions a llarg termini. En aquesta època de pandèmia, crisi climàtica i incerteses Barcelona i altres ciutats del món han respost ràpidament enfront del repte d'augmentar l'espai públic per permetre que els ciutadans puguin passejar o moure's amb més seguretat a la ciutat.

Un dels punts més polèmics de les pacificacions amb elements provisionals que ha implantat la Barcelona de la pandèmia són els blocs de formigó que separen l'espai guanyat per a vianants de les calçades i que, de fet, la Fiscalia ja està investigant si són segurs. La regidora de Mobilitat de la ciutat, Rosa Alarcón, ha admès avui que aquests separadors, que es van instal·lar de manera "ràpida" per adaptar la ciutat a la desescalada, estan en estudi i que seran substituïts si es detecta que van contra la seguretat viària. "Ara és el moment del diàleg i el pacte", ha assegurat Alarcón, que ha detallat que ja al juny la Guàrdia Urbana va fer una primera valoració de les pacificacions i que, de cara a l'octubre, se'n farà una segona ja amb un volum de trànsit més similar al que és habitual a la ciutat.