Societat 05/03/2021

El Parc de les Tres Xemeneies: un forat negre al Paral·lel

Una campanya veïnal demana tancar-lo a la nit i l'Ajuntament estudia contrapartides per requalificar les antigues oficines de Fecsa

5 min
Les antigues oficines de Fecsa-Endesa, ara buides, i les Tres Xemeneies del Poble-sec

Barcelona"Primer agafa el mocador", avisa Antoni Reig, de la Coordinadora d'Entitats del Poble-sec, abans d'acceptar parlar sobre l'estat actual del Parc de les Tres Xemeneies, a l'avinguda del Paral·lel de Barcelona: "És per plorar, per plorar". I defineix la plaça com un gran "forat negre" on es van traslladant tots els problemes del barri. Botellons –ara en horari de vespre pel toc de queda–, consum de drogues, delinqüència, brutícia i aspectes més singulars com les pintades per tot arreu, molt més enllà dels murs expressament habilitats per a grafitis com el que es va pintar per reivindicar la llibertat de Pablo Hasél . N'hi ha a terra, als bancs i fins i tot en vehicles estacionats de l'entorn. I també realitats socials com les nombroses persones sense llar que hi viuen o les que manipulen ferralla als racons de la plaça.

"És com un pol d'atracció de tot", resumeixen els veïns. Hi ajuda la morfologia de l'espai, amb moltes parets que fan impossible una visió diàfana, el fet de ser situada en un dels extrems del barri i molt a tocar de Montjuïc i, també, que els edificis més grans de la zona, les antigues oficines de Fecsa Endesa, sense cap ús des del 2012, siguin ara un bloc esquelet, un no res. El moviment veïnal i comercial de la zona, tip de veure com l'espai es va degradant progressivament, ha impulsat ara un manifest per demanar que es tanqui de nit, com es fa en altres parcs de grans dimensions de la ciutat com el de Diagonal Mar i el Joan Miró.

Una persona dormint a la plaça de les Tres Xemeneies.

Entitats com la mateixa Coordinadora, la Unió d'Associacions de Veïns del Poble-sec i l'associació de comerciants del barri lamenten que, malgrat les "repetides queixes" sobre els problemes de convivència en aquest espai, no s'hi ha fet cap intervenció amb mirada global més enllà d'alguna petita millora com capes de pintura i algun manteniment del mobiliari o de l'actuació que s'hi va fer, el 2014, i que va permetre cobrir la pista poliesportiva i instal·lar-hi pistes de skate. Els veïns reivindiquen que la plaça necessita un replantejament més radical i veuen amb bons ulls la proposta sorgida del districte d'instal·lar-hi una mena de guingueta que pugui tenir bar i lavabo per promoure un ús diferent de l'espai durant el dia, més tranquil i familiar. Una mica en la línia del que s'intenta, des de fa sis anys, amb el Mercat de la Terra que s'hi fa el dissabte: "Al matí, quan arribem, ens hi trobem de tot", admet Daniele Rossi, president de Slow Food Barcelona, que defensa que mentre dura el mercat és quan es pot gaudir amb "més tranquil·litat" de la plaça, però que no forma part del moviment que en demana el tancament nocturn.

Mentre no hi ha canvis, els signants del manifest s'agafen a aquesta solució com una mesura extrema per facilitar la convivència a la zona. "És també un mecanisme de prevenció per quan s'aixequi el toc de queda i torni l'oci", assegura Sergi Gàzquez, de la Unió d'Associacions de Veïns del Poble-sec.

Més activitat

L'Ajuntament no veu gens clara la idea del tancament perquè vol evitar una "barrera" en un àmbit de teixit urbà "molt dens". Fonts del districte de Sants-Montjuïc expliquen que la seva estratègia per rellançar la zona busca una suma de factors, que van des del dispositiu de control diari que hi té la Guàrdia Urbana coordinat amb els serveis de neteja fins a accions de millora del mobiliari i l'arbrat. Defensen que amb l'entitat Rebobinart, que és qui gestiona els murs habilitats per a grafitis, s'ha donat un nou impuls a activitats organitzades amb artistes urbans i que el pla de barris del qual forma part el Poble-sec ja situa les Tres Xemeneies com un àmbit clau per a noves intervencions.

Hi ha un element en què també es confia de cara a una nova etapa: els dos antics edificis de Fecsa Endesa. Fins fa poc, les converses per donar un ús a l'espai, que és propietat de l'empresa Conren Tramway des del novembre del 2017, no havien avançat gens, però ara s'han reprès tot i que fonts de l'Ajuntament apunten que l'acord queda encara "molt lluny". El problema és que la parcel·la on s'aixequen els edificis i les xemeneies té una qualificació reservada per a les infraestructures d’electricitat i de proveïments d’aigües o de gas. I això, que en va abaratir el preu de compra, complica molt donar-hi un ús si no hi ha una requalificació abans. I l'Ajuntament assegura que no està disposat a fer-la a qualsevol preu i que serà exigent en les contrapartides que rep la ciutat.

Negociació per al canvi d'ús

La idea de l'actual propietat, que ja té un projecte arquitectònic fet per l’estudi Batlle i Roig, és transformar l’espai en un pol d’oficines i mantenir-hi les xemeneies, que estan catalogades. En total, l’edifici té uns 33.800 metres quadrats i calculen que podria acollir entre 3.000 i 4.000 treballadors. Des de l'empresa es limiten a confirmar que mantenen converses amb el govern municipal i que ara s'està en la part de valorar quines contrapartides suposaria la requalificació. Una possibilitat és que en el paquet de les càrregues que hauria d'afrontar l'actor privat per al canvi de clau urbanística s'hi inclogués assumir el cost de la reforma de la plaça i fonts municipals insisteixen que, en qualsevol cas, s'exigirà "mixtura d'usos" i que, si hi ha oficines, també es pensi en habitatge i equipaments.

Des del govern de Colau admeten que el moment de crisi actual requereix "reactivar" espais de la ciutat que estan en desús des de fa molts anys, però afegeixen que cal assegurar que la transformació que s'hi farà té un benefici públic. "Per plantejar un canvi d'usos ha de quedar molt ben representat i clar aquest benefici públic", apunten, i defensen que no faran canvis només per promoure els beneficis econòmics de "privats que compren espais que després no poden utilitzar per la qualificació urbanística que tenen". De moment, el que ha pogut fer la propietat és enderrocar totes les instal·lacions interiors i deixar l'esquelet de l'edifici protegit per murs.

Alerta de gentrificació

El projecte no genera consens entre el teixit veïnal. Així com entitats com les associacions de veïns el veuen bé perquè defensen que portarà vida a la zona, la plataforma Les Tres Xemeneies per al Barri s'oposa al canvi d'usos: recorda que aquest espai havia estat qualificat de zona verda i demana que qualsevol canvi que s'hi faci sigui per "recuperar-lo per a la ciutat" i no per canviar-li la clau urbanística a demanda d'un privat i "perdre'l de manera definitiva". Ho defensa Xavier Caballé, de la plataforma, que alerta que fer-hi un gran pol d'oficines generarà més "gentrificació" i reivindica la necessitat que el consistori es quedi els edificis i obri un procés participatiu amb el veïnat per decidir a què s'han de destinar.

El solar del Talia, l'eterna assignatura pendent

Tampoc s'ha mogut res al solar de l'antic Teatre Talia, a la cantonada del carrer Borrell amb el Paral·lel, buit des de fa més de trenta anys. L'Ajuntament el va incloure el 2018 a la llista d'espais que preveia expropiar a l'Eixample per guanyar habitatge social, però de moment l'operació no s'ha concretat i continua pendent de la negociació entre propietat i consistori. La plataforma veïnal que reivindica la recuperació d'aquest espai defensa que la crisi actual fa "urgent" desencallar la situació del solar i assegura que hi ha consens entre associacions per dedicar les dues plantes inferiors del futur edifici a acollir l'actual Centre Cívic Borrell, que abandonaria l'emplaçament actual –just al davant– per permetre el creixement de l'Escola Ferran Sunyer, molt necessitada d'espai, i una nova escola bressol. A les plantes superiors s'hi farien habitatges dotacionals, dels que es destinen a col·lectius com joves i gent gran. Per provar d'accelerar el procés, han demanat a la síndica de la ciutat, Maria Assumpció Vilà, que faci de mediadora en les negociacions.

stats