“Soc de pagès, l'olor de porc no m’ha molestat mai”, diu l’Ariadna Rovira, de 20 anys. Va créixer en una granja a Sagàs, però viu a Solsona, on va començar a interessar-se per la caça. Avui forma part de la colla de caça de Berga i critica les persones que consideren que matar animals els converteix en assassins. 

Per fer un bon arròs d’esquirol s’agafa l’animal i se l’escorxa procurant llevar el pèl que la perdigonada hagi incrustat a la carn. La cua es pot aprofitar fins al segon o tercer nus. El cap, un cop pelat i partit, s’afegirà amb la resta de trossos i el fetge es reservarà per amorosir la picada. Un cop escorxat, s’obre pel ventre, s’esmoca i es renta a raig d’aixeta. S’esquartera i es rosseja amb el tudó i el costelló de tupí.

A l'illa de Fanalei, a la llum de la lluna, sis caçadors de dofins es dirigeixen a l’església del poble. El sacerdot resa una pregària en veu baixa, una veu inaudible pel soroll de les onades. Ja estan preparats per sortir al mar. A quilòmetres de la costa i després d’hores escanejant l’horitzó, Lesley Fugui, un dels caçadors, veu com emergeix una aleta i alerta els altres amb un pal de bambú de tres metres amb un tros de tela. Truca a la seva dona: ha trobat dofins, la cacera comença.

El gener ha arribat trufat de noves obertures, i de les bones. Mesa Lobo (c. Aribau, 65) n’és una, i tothom que hi va és molt important, perquè en el llenguatge dels cuiners una “mesa lobo” és aquella taula inesperada, sense reserva, que de sobte serveixen perquè es presenta al restaurant una persona famosa. Al Mesa Lobo totes les taules estan parades per a tothom.

“Si t’agrada Ca l’Enric, has d’anar al Lera”. Això m’ho diu un senyor que seu al meu costat mentre degustem el famós menú de becada de la família Juncà. No som a la vall de Bianya, sinó a les Nits Màgiques que organitza Montagud Editores, que, a banda de fer llibres gastronòmics de col·leccionista, també té un espai al carrer Enric Granados on fa àpats en petit comitè amb cuiners reconeguts. Hi pot anar qualsevol, tot i que cal estar atent a fer la reserva perquè les places volen. El dilluns, 4 de novembre, per exemple, hi ha un quatre mans de Borja Sierra, de la Granja Elena, i Javi Estévez, de la Tasquería de Madrid.

Ja fa anys que els elefants són un problema a Botswana. Més enllà d'escàndols com el del rei emèrit espanyol, la creixent població d'aquests animals dificulta la vida d'algunes comunitats del país. És per això que els líders polítics d'aquest estat del sud de l'Àfrica es mostren cada cop més contraris a les polítiques conservacionistes d'Occident.

Un grup de porcs senglars que passejaven pel centre de Badalona van tenir molt distrets els veïns, que van omplir la xarxa de vídeos. Cada cop és més comú veure senglars en trama urbana i, en un futur no gaire llunyà, segons els experts, segurament ningú es molestarà a treure el telèfon de la butxaca per gravar-los. Estarem acostumats a veure’ls per tot arreu. En paral·lel a aquest fenomen, hem deixat de consumir carn de senglar, tot i que a Catalunya sempre hi ha hagut molta tradició de menjar carn de caça.

Parlo amb pagesos (viticultors, agricultors...). La majoria es queixen dels senglars. I en alguna columna els n’he parlat. Els senglars busquen aigua i menjar, entren als camps i acaben amb les collites en un instant. Raïm, cigrons, tomàquets, el que sigui. No serveix de res el vailet elèctric: el pare senglar empeny, trenca el filat, i la família nombrosa entra al darrere. Sap greu haver de bunqueritzar els camps, però si no, es pot perdre tot.

A les dones se les ha obviat fins fa poc a l'hora d'explicar la prehistòria. Era com si no haguessin existit o se les hagués relegat a un lloc secundari. És la tesi que defensa Marga Sánchez Romero (Madrid, 1971). Catedràtica de prehistòria de la Universitat de Granada, fa vint-i-cinc que es planteja preguntes sobre quin va ser el paper de les dones en una època de la qual no tenim fonts escrites. Les dones també guerrejaven i caçaven, però el més important, segons Sánchez Romero, era que també feien moltes altres coses que no s'han tingut en compte. El fet de ser invisibilitzades, segons Sánchez, té un impacte en la societat actual. Sí que hi eren i feien coses importants, ve a dir la catedràtica a Prehistorias de mujeres (Destino).

Biòlegs i enginyers agrònoms i forestals vinculats a la Universitat de Lleida (UdL) rebaten els arguments dels grups ecologistes que exigeixen prohibir la cacera de la guatlla autòctona. Els seus estudis fins i tot posen en dubte la darrera actuació de la Guàrdia Civil, que a finals de setembre va detenir 58 productors de guatlles de la demarcació de Lleida, tots ells investigats per suposadament vendre una espècie invasora de guatlla (la japonesa) per alliberar-la il·legalment als vedats de caça i posar en perill la pervivència de la guatlla comuna. Les conclusions dels científics indiquen que ni la guatlla autòctona està “en seriós declivi” ni és tan senzill discernir entre les l’espècie local i la japonesa a través de la genètica molecular, tal com van fer els responsables de l’operació del Seprona, la branca mediambiental de l’institut armat.

En un punt perdut de Collserola hi ha una caseta. A primera hora, la cobreix una fina boira d'humitat i de fum de cigar, el que s'estan fumant unes persones grans. Puro i escopeta a l'espatlla. Alguns coixegen, d'altres fins i tot van amb bastó. Expliquen, però, que tenen la punteria intacta. A la casa està tot preparat per al convit de després: Marie Brizard, Contreau, Martini. La quantitat d'alcohol dependrà de la quantitat de porcs senglars que matin. Abans, ni una gota. Ja ho diu un dels deu manaments dels caçadors que tenen penjats per venerar cada dia: "Amb les armes empunyades, poc vi i molta calma".

La Guàrdia Civil ha detingut 58 ramaders de Lleida i tres representants legals, tots relacionats amb granges productores de guatlles a la demarcació. Se'ls acusa de criar centenars de milers d'exemplars d'una espècie de guatlla invasora, la japonesa, per vendre'ls i alliberar-los il·legalment a diferents vedats de caça de tot l'Estat. Aquests productors, que només tenen permís per destinar aquest tipus d’ocell al consum humà, estan acusats de delictes contra la fauna, falsedat documental i estafa. Segons fonts policials, tots segueixen encara sota custòdia policial a l’espera del que dictaminin els jutges instructors (a Lleida ciutat i a Cervera).

Després de setmanes de negociacions, els caçadors han arribat a un principi d’acord amb el departament d’Acció Climàtica. Faltarà, però, que les diferents societats ho ratifiquin i, per tant, no se sabrà fins demà si aixequen la protesta i tornen a agafar les escopetes. El sector es va plantar i no va començar la temporada de caça diumenge per protestar per les polítiques de la Generalitat, entre les quals, una nova normativa, el punt 8.3, que els obliga a comunicar amb antelació la ubicació de les batudes. Segons els caçadors, es tracta d'un avís molt difícil de concretar perquè primer cal buscar el rastre dels senglars, mentre que segons la Generalitat, és una qüestió de "seguretat". Finalment, les dues parts han cedit i han acordat que comunicaran les caceres “amb la màxima previsió per mitjans telemàtics”, però només ho hauran de fer quan cacin en reserves de caça i, a partir del desembre, també quan vagin a espais naturals protegits. En canvi, si fan batudes en propietats privades, no hauran d’avisar abans l’administració.

No és només una impressió ni una mera coincidència veure cada cop més senglars passejant pel centre de les ciutats o agricultors que denuncien destrosses als seus cultius per les visites d’aquests animals. L'espècie viu un boom demogràfic descontrolat i sense precedents que ha fet enfilar la xifra a més de 200.000 exemplars només a Catalunya. Eren la meitat fa dues dècades, i la tendència, assenyalen els experts amb les poques dades disponibles, apunta a un augment any rere any. El maldecap per controlar la població d'un mamífer cada cop més urbanita no és local sinó que "posa contra les cordes" gestors de fauna de molts països que viuen, com aquí, un increment "alarmant", segons resumeix la doctora en biologia i experta en gestió de conflictes amb fauna Carme Rosell. De fet, amb més preguntes que no pas respostes s'apleguen aquesta setmana al Montseny més 200 experts al Simposi Internacional sobre el Senglar i Altres Suids. Tots ells, investigadors, gestors de fauna, responsables de centres governamentals o privats, buscant inspiració en les experiències dels altres per frenar un fenomen que cada cop comporta més riscos.

“Si no se’ns respecta i se’ns van imposant mesures, arriba un moment que dius prou”, explica el vicepresident de la Federació de Caça de Girona, Joan Espona, que resumeix amb aquesta frase el malestar acumulat pel sector i que els ha portat a no començar la temporada en protesta per la política del departament d’Acció Climàtica. La gota que ha fet vessar el got és el punt 8.3 del nou decret de vedes, que els obliga a comunicar amb antelació la ubicació de les batudes, cosa que veuen impossible de complir. “Nosaltres no diem que caçarem senglars a tal paratge, sinó que arribem al matí i en busquem el rastre. Però ells es mouen i pot ser que no trobem el rastre fins que som a l’altre costat o molt lluny del punt inicial”, comenta el president de la societat de caçadors de Vilanova de Sau i alcalde d’aquesta població, Joan Riera. Afegeix que no és que no vulguin avisar de la ubicació: “El que volem és treballar per arribar a un acord, no que ens ho imposin sense escoltar-nos ni tenir-nos en compte”.

L'organització ecologista romanesa Agent Green acusa un príncep de Liechtenstein d'abatre de manera il·legal un ós durant una cacera a Romania. "L'Arthur tenia 17 anys i era l'ós bru més gros vist a Romania i probablement a la Unió Europea", indica en un comunicat el president d'Agent Green, Gabriel Paun. Segons l'ONG, el príncep Emanuel de Liechtenstein havia obtingut un permís especial per caçar una femella d'ós que havia generat problemes en zones habitades de la província transsilvana de Covasna, al centre de Romania.

Agents del Seprona -servei depenent de la Guàrdia Civil- ubicats a la Pobla de Segur han localitzat restes dels cadàvers de cinc cérvols i tres porcs senglars abandonats a prop d'un camí transitable amb vehicles de motor en una àrea privada de caça situada al terme municipal de les Valls d'Aguilar, a l'Alt Urgell. Els animals haurien estat abatuts en una cacera recent i els agents els han trobat a conseqüència de les gestions que fan per prevenir la caça furtiva.

Un caçador ha resultat ferit greu aquest dissabte al matí en rebre un tret d'un company al terme municipal de la Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell. El tir, que segons els Mossos d'Esquadra ha estat fortuït, ha impactat contra les dues cames de la víctima. Els fets han passat cap a tres quarts d'onze del matí. Fins al lloc s'ha desplaçat un helicòpter de rescat de Bombers de la Generalitat i un helicòpter del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que ha evacuat l'home fins a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. En l'accident també hi ha treballat una ambulància del SEM i agents de la policia catalana, que han obert una investigació per esclarir els fets. Segons els Mossos, tot i que el caçador ha resultat ferit greu, "no es tem per la seva vida".

Els Agents de Medi Ambient del Conselh Generau d'Aran, juntament amb els Mossos d'Esquadra, han realitzat des de l'inici de la temporada de caça diverses actuacions amb la finalitat de comprovar el compliment de la normativa vigent en matèria de caça i dels plans tècnics de Gestió Cinegètica de la Val d'Aran. Tal com han explicat des del Conselh, en les diferents actuacions realitzades pels Agents en matèria de caça major i menor s'ha comprovat que els caçadors tinguessin la documentació en regla per realitzar aquesta activitat. En aquests controls es constata també la correcta identificació dels animals abatuts gràcies als precintes facilitats per les Societats de Caça de la Val d'Aran, així com altres aspectes de seguretat com la senyalització de les batudes, l'ús d'armilles reflectores o la correcta manipulació de les armes de foc, entre altres. Justament fruit d'aquests controls s'ha dut a terme el decomís de dos exemplars de cérvol femella a la zona de Montgarri per haver-los capturat fora del període vigent de caça d'aquesta espècie.