Els caçadors, en vaga: “No ens respecten i ens van imposant mesures”

Girona“Si no se’ns respecta i se’ns van imposant mesures, arriba un moment que dius prou”, explica el vicepresident de la Federació de Caça de Girona, Joan Espona, que resumeix amb aquesta frase el malestar acumulat pel sector i que els ha portat a no començar la temporada en protesta per la política del departament d’Acció Climàtica. La gota que ha fet vessar el got és el punt 8.3 del nou decret de vedes, que els obliga a comunicar amb antelació la ubicació de les batudes, cosa que veuen impossible de complir. “Nosaltres no diem que caçarem senglars a tal paratge, sinó que arribem al matí i en busquem el rastre. Però ells es mouen i pot ser que no trobem el rastre fins que som a l’altre costat o molt lluny del punt inicial”, comenta el president de la societat de caçadors de Vilanova de Sau i alcalde d’aquesta població, Joan Riera. Afegeix que no és que no vulguin avisar de la ubicació: “El que volem és treballar per arribar a un acord, no que ens ho imposin sense escoltar-nos ni tenir-nos en compte”.

Per contra, des del departament d'Acció Climàtica defensen que la nova normativa és una mesura que servirà per "augmentar la seguretat" i "informar la població", i confien que en "qüestió de dies" arribaran a un acord amb el sector.

Els caçadors recorden que ells fan la seva activitat en terrenys privats i que sempre tenen l’autorització del propietari. “Nosaltres paguem taxes, assegurances, tenim llicència i senyalitzem tota la zona de batudes. Però, en canvi, la ciutadania pot anar amb bici o amb moto o a caçar bolets per on vulguin, no respecten la senyalització de les batudes i aquí no passa res”, retreu el vicepresident gironí. “Des del món rural estem farts de la visió que es té des de Barcelona i d'altres llocs que, quan és verd, pots fer el que vulguis. Tothom pot tenir cabuda al bosc, però de manera endreçada i respectant-nos”, reclama el president vilanoví. 

Els dos representants indiquen que, tot i que la revolta ha sorgit amb el canvi del punt 8.3 de la normativa, el malestar del sector ve de molt lluny. “Encara han d’aclarir a partir de quants gossos es considera nucli zoològic, l’any passat ens van imposar unes sancions que van dir que llimarien, però res. També van dir que farien campanyes per explicar que s’han de respectar les senyalitzacions de les batudes i que multarien qui s’ho saltés, però res, tampoc no ho hem vist”, retreu Riera enumerant la llista de greuges del col·lectiu. 

Creixement exponencial de fins a 800.000 senglars

La Federació de Caça, que aplega més de 33.000 associats amb llicència a Catalunya, ha assegurat que el seguiment de la protesta, que va començar aquest diumenge, va ser “unànime”. Calculen que només en la primera jornada es van deixar de caçar uns 4.000 senglars i que, si es compten els que no s’abatran al llarg d’aquesta setmana, la xifra augmentarà fins als “15.000”, segons Espona.

El vicepresident gironí deixa clar que mantindran l’aturada fins que la Generalitat no s’assegui a negociar: “La pilota és a la teulada de l’administració, volem compromisos ferms pels greuges que fa anys que patim. Esperem que Acció Climàtica recapaciti i desbloquegem un tema tan important”.

Segons dades de la web de la Generalitat Senglar.cat, a Catalunya el 2019 es van comptabilitzar uns 200.000 senglars, amb densitats molt diferents. Així, mentre en zones com l’Alt Empordà i la Garrotxa s’arriba a una quinzena d'animals per quilòmetre quadrat, a Tortosa i la Segarra la xifra es redueix a menys de tres individus per quilòmetre quadrat.

El portal especialitzat en caça Cinegeticat calcula que, si no es caça en tota la temporada –s'acaba a finals de març–, la població de senglars podria créixer fins als 800.000 individus. L'any passat, durant la temporada, se'n van abatre gairebé 67.000.

Un dels principals problemes de la proliferació de senglars són els perills que comporten: pels accidents que causen a la carretera i perquè cada vegada baixen més sovint a les zones urbanes, ocasionant incidents com el d’aquest estiu a Cadaqués, quan un d’aquests animals va ferir una nena. 

Així mateix, un dels sectors més perjudicats són els pagesos, que molt sovint perden una gran part o tota la collita. El sindicat Unió de Pagesos ha reclamat a Acció Climàtica que escolti les demandes dels caçadors i aquesta setmana el coordinador a Girona, Narcís Poch, demanarà a la Generalitat que els Agents Rurals facin recorreguts nocturns als camps més afectats per la presència de senglars. “Ningú podria admetre que una rata li rosegués el 10% o 30% de la seva nòmina cada mes. I això és el que fan els senglars quan ens destrossen les collites”, lamenta Poch.

Tant el pagès com els caçadors admeten que la caça no és la solució a una plaga com la dels senglars –que no tenen cap més depredador sinó l’home–, però sostenen que és una de les úniques mesures que ajuda a reduir-ne la població. 

La fi del conflicte, en 'qüestió de dies'

Des del departament d'Acció Climàtica, la directora general d'Ecosistemes, Anna Sanitjas, ha defensat en una entrevista amb l'ARA que la comunicació amb antel·lació de la ubicació de la batuda és una “bona eina per planificar” i per “informar la població i augmentar la seguretat”. “La seguretat de la gent, però també la dels caçadors”, especifica Sanitjas. En aquest sentit, ha indicat que es vol desplegar un règim sancionador, amb multes d’entre 300 i 1.000euros, per a les persones que es saltin la prohibició d’accedir en una zona on estiguin fent una batuda. 

Sanitjas ha afegit que va dies que estan en negociacions amb els representants dels caçadors i que espera que aviat es solucioni el conflicte: Hem fet passos i hauria de ser qüestió de dies arribar a acords”, ha afirmat.