Societat/Medi ambient
Societat 03/08/2022

“Hem vist molts senglars, moltes vegades. Però mai havien atacat ningú”

Els Agents Rurals i l’Ajuntament de Cadaqués aplicaran mesures per evitar que aquests animals baixin al poble

3 min
Una família de porcs senglars passejant per la zona de Portlligat, a Cadaqués

CadaquésEn Juan i la Maria són dos visitants provinents de França que dilluns al vespre estaven fent una copa al bar Boia, a la platja Gran de Cadaqués. De cop i volta, tothom es va aixecar de les taules, molt nerviós. “No sabíem què passava, ens pensàvem que era un gos que havia mossegat una nena”, recorda l’home. La seva parella és infermera i de seguida va anar cap a on eren els pares i la menor per si podia ajudar-los. “El pare ja ho tenia controlat, li havia posat un mocador i li havia netejat la ferida. La mare havia trucat a l’ambulància, i va arribar en menys de deu minuts”, afegeix la Maria, que creu que la nena “es va portar molt bé”: “Va ser molt valenta”, afirma. 

Aquell dia la parella no va saber què li havia passat a la menor, fins que l’endemà van llegir que havia estat un senglar . Un amic de la família de la petita va explicar que la nena estava amb altres infants quan, per la riera, va arribar un d’aquests animals. La resta d’infants van córrer, però el senglar va ferir la menor amb l’ullal a la cama esquerra. La van traslladar al CAP i posteriorment a l’Hospital de Figueres, i passada la mitjanit li van donar l’alta.

Una família de porcs senglars per la zona de Portlligat, a Cadaqués

“Fa temps que hi ha moltíssims senglars, en veiem moltes vegades, però mai havien atacat ningú”, exposa en Mario, d'una joieria del carrer Unió. De fet, per a veïnes de la zona de Portlligat, com la Sofia, és habitual creuar-se amb aquest tipus d’animals pels afores, “però és la primera vegada que veiem, en ple agost, que arriben a la platja”, asseguren. 

Trampes i dards anestèsics

Després de l’incident de dilluns, l’Ajuntament es va reunir amb els Agents Rurals i han acordat dur a terme una sèrie de mesures per intentar evitar que aquests animals tornin a ferir algú. Així, per evitar que s'acostin al nucli urbà, faran captures amb caixes trampa i teleanestèsia –que consisteix a administrar tranquil·litzants als animals, a distància–. A més, la policia local, amb la col·laboració dels Agents Rurals, vetllarà perquè es compleixi l’ordenança que prohibeix explícitament donar menjar als animals.

I és que un dels problemes que apunten tant des de l’equip de govern com els veïns és que hi ha persones que els alimenten, molts dels quals visitants de fora del poble. “Veus moltes vegades els turistes fent-s’hi fotos, o veïns que sovint els donen menjar”, indica la Norah, que ella mateixa ha vist la seva veïna donar-los coses de ben a prop. Per això, els Agents Rurals i l’Ajuntament han tornat a insistir en la importància de no acostar-s’hi per res: són fauna salvatge i poden reaccionar de manera imprevisible; a més, si s’acostumen als humans, perdran la por i cada vegada s’acostaran més a les zones habitades. 

Una altra femella de porc senglar amb les cries, a la zona de Portlligat, a Cadaqués

Els cadaquesencs viuen amb preocupació l’augment de la presència de senglars pels carrers, però no es posen d’acord en quina és la millor solució. Per exemple, l’Aleix, dependent d'una pastisseria, prefereix que no es matin els animals, però admet que faria una excepció. “No m’agrada fer mal a cap animal, i mai n'hi faria. Però si un senglar fereix el meu fill, l'agafo i el mato jo”, reconeix. Per contra, persones com l’Emma creuen que no s’ha de fer res: “Som nosaltres que hem envaït el seu espai. Moltes vegades la gent mata altra gent, i no passa res. Però si ho fa un animal, sembla que s’acabi el món”, critica des de la seva botiga de roba i complements.

Sigui com sigui, el clam més repetit entre els veïns és que es busqui una mesura per poder viure tranquils. I és que cada entrevistat consultat ha viscut algun incident o anècdota amb aquests animals: “L’altre dia m’estava menjant un entrepà, pel carrer, i vaig haver de llançar-li al senglar, perquè em perseguia i em feia por que, si no l'hi donava, m’ataqués”, admetia l’Oriol, que des de llavors va amb els ulls ben oberts quan menja fora de casa. 

stats